Una de les principals disputes del govern espanyol de coalició és la llei d'habitatge i, en concret, el punt que fa referència a la regulació del preu del lloguer. En aquest sentit, en el marc de l'acord dels pressupostos, el PSOE es va comprometre a regular el preu dels habitatges, però ara se n'ha desdit.
On sí que s'ha provat una legislació en aquest aspecte és a Catalunya, però el PP l'ha impugnat al Tribunal Constitucional perquè, considera que, entre altres drets, atempta contra el de la propietat privada i el rendiment que se n'extreu d'ella. Un altre dels motius que al·leguen els populars és que amb aquesta normativa, aprovada per les formacions independentistes i els comuns, es vulnera una competència que és exclusiva de l'Estat. Amb tot, els advocats del Parlament han justificat que la legislació només afecta a mercats amb habitatges tensos, amb la finalitat que tothom hi pugui accedir, per la qual cosa l'únic que es fa és introduir "limitació que afecta el dret a obtenir una utilitat o un benefici econòmic de la propietat". També, posen l'accent que la Generalitat té competències en matèria d'habitatge.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el fins ara vicepresident, Pablo Iglesias, en un moment de tensió en una trobada de l'Executiu / EFE
De fet, l'accés a un habitatge "digne" i "adequat" és un dret que es recull en l'article 47 de la Constitució espanyola. Al detall, aquest estipula: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització de terra d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació".
Precisament, en aquest sentit va la normativa catalana i la que, en un principi havia d'implementar el govern de coalició, que persegueix posar un control al valor dels immobles perquè tothom hi pugui tenir accés. Ara bé, mentre que l'aprovació d'aquestes legislacions estan portant cua a Espanya i Catalunya, ja n'hi ha països de la Unió Europea que han posat fil a l'agulla en aquest aspecte.
Països Baixos
El darrer estat en donar llum verda a una mesura per limitar el preu de l'arrendament ha estat els Països Baixos, que aquest dissabte va aprovar una normativa amb aquesta finalitat a la qual li van donar suport tots els partits polítics excepte l'ultradretà Fòrum per la Democràcia (FvD en holandès). Aquesta preveu que en els pròxims tres anys aquells habitatges que costen més de 750 euros el seu preu no es pot pujar més d'un 1%, però sí que s'actualitza acord a la inflació.
França
El país gal ha tingut una llarga tradició en aquest aspecte. De fet, es troben els primers projectes al segle XVII. Amb tot, aquest mercat ha estat lliure fins, pràcticament, els nostres dies. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 i 1945), el preu del lloguer va començar a pujar com l'espuma i als anys seixanta van començar a sorgir amb força les primeres veus per reclamar que es controlés aquest, especialment, en ciutats com París. El primer intent, però, no va tenir lloc fins al 2012 quan el president era François Hollande. En aquella ocasió, l'exministra Cécile Duflot, llavors ministra va decretar 28 àrees de tensions per aglomeracions de població, en les quals es va limitar el preu del lloguer. Ara bé, finalment, la justícia va tombar aquesta normativa el 2017, cosa que va comportar un increment exponencial del preu del lloguer.
Davant aquesta situació, el president Emmanuel Macron va aprovar una llei més moderada el 2018 que és la que actualment regeix al país. Aquesta es va començar a implementar a París i a Lille i s'ha expandit a tot el país. Aquesta determina un preu mitjà del lloguer acord alguns paràmetres com la ubicació de l'immoble, l'any de construcció o el nombre d'estances. En aquest sentit, la normativa preveu que el valor del domicili no pot superar el 20% del preu mitjà que s'ha estipulat per aquell tipus d'habitatge.
Persones passegen per la ribera del Sena a París, una de les zones més cotitzades de la ciutat / EFE
Alemanya
Des del 1971, Alemanya controla el preu del lloguer, una mesura que només s'aplicava a la República Federal, a l'oest del territori. Actualment, en aquest país existeix una agència nacional de l'habitatge que estipula un índex de preus acord la zona on es troba l'immoble. Fins al 2015, l'arrendament no podia ser superior al 20% del valor estipulat per aquest organisme. Ara bé, en aquell any, el govern liderat per Angela Merkel va baixar aquesta barrera fins al 10%. A més, el 2019, a la capital, Berlín, es va donar un pas més enllà i el cost del metre quadrat no pot superar els 9,8 euros.
Itàlia
Des del 1998, a Roma les autoritats locals defineixen un preu màxim i mínim del lloguer d'un habitatge. Aquesta mesura es va fer extensiva a l'àmbit nacional en el 2004. Al detall, les autoritats locals pacten amb associacions tant de representants d'arrendadors com dels llogaters aquest índex de preus per als pisos acord uns baròmetres preestablerts.
Roma és la primera ciutat d'Itàlia on es va implementar una mesura per limitar el valor dels arrendaments / EFE
Suècia
Un altre dels pioners pel que fa a la regulació d'aquest aspecte és Suècia. En concret, en aquest país nòrdic, el preu del lloguer es negocia anualment en l'àmbit municipal, és a dir, que cada localitat defineix el valor dels immobles, mitjançant una negociació entre les autoritats i els sindicats dels lloguers, que són molt forts en aquest país. Un cop pactat el cost, el sector privat no pot fixar un arrendament que superi el 5% d'aquest.
Dinamarca
Davant l'increment del preu dels pisos, especialment a les grans ciutats, el febrer del 2020 l'Executiu danès va aprovar una normativa per congelar el preu del lloguer durant cinc anys. En concret, quan una persona compra un pis no pot apujar les seves rendes durant aquest període.
Imatge principal: Un balcó llueix una pancarta que reclama que els preus dels lloguers siguin accessibles / ACN