L'OCDE redueix encara més la seva previsió de creixement per a Espanya el 2023. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ha situat aquest dimarts l'increment del PIB per a l'any que ve en un 1,3%, dues dècimes menys que la xifra que va donar al setembre. La nova previsió contrasta també amb les esperances del govern espanyol, que situa el creixement esperat per a l'any que ve en un 2,1%. La nova rebaixa segueix una tendència a la baixa respecte a les previsions per a l'economia espanyola, i és que cal tenir en compte que l'OCDE ja havia retallat set dècimes el setembre respecte a les expectatives de juny. Amb tot, les previsions per a l'Estat continuen sent d'una de les xifres més elevades en la zona euro i la Unió Europea.
L'OCDE rebaixa de nou les previsions de creixement per a 2023 i 2024
En el seu informe de Perspectives publicat aquest dimarts, l'OCDE preveu una recuperació limitada per a l'estat espanyol el 2024, i creu que l'activitat hauria d'augmentar un 1,7%, de nou una estadística molt menys optimista que el 2,4% de l'Executiu de Pedro Sánchez. A finals de setembre, quan va fer públic el seu informe provisional, havia calculat que el producte interior brut (PIB) d'Espanya augmentaria el 2023 un 1,5 %, tanmateix, l'ha tornat a rebaixar aquest novembre en dues dècimes més. En termes comparatius, les taxes de creixement d'Espanya el 2023 seran superiors a la majoria dels grans països desenvolupats, en particular als altres europeus, encara més afectats per la guerra a Ucraïna. Més enllà del fet que l'activitat caurà al Regne Unit (el 0,4 %) i a Alemanya (el 0,3 %), el creixement d'Espanya serà clarament superior al d'Itàlia (0,2 %), França (0,6 %), els Estats Units (0,5 %) o el Canadà (1 %). Sí que creixeran més que Espanya països desenvolupats allunyats geogràficament i econòmicament del conflicte entre Rússia i Ucraïna, com Corea del Sud (1,8 %), el Japó (1,8 %) o Austràlia (1,9 %), a més d'economies emergents com la Xina (4,6 %) o l'Índia (5,7 %). Quant a l'any següent, l'OCDE espera que Espanya recuperi a inicis de 2024 el nivell del PIB que tenia a finals de 2019, abans que esclatés la crisi de la covid. I en això es distingeix, per malament, de les altres grans economies mundials.
Preocupació per la inflació
Un dels elements més preocupants és el control de la inflació. Encara que hi ha signes que a Espanya va tocar sostre a l'estiu (es va passar del 10,7 % interanual el juliol al 7,3 % a l'octubre), l'OCDE creu que es mantindrà a un nivell elevat de forma duradora. L'organització estima que, després d'una inflació mitjana del 8,6 % aquest any, es quedarà en el 4,8 % el 2023 i seguirà aquest mateix nivell l'any següent, quan en la zona euro sí que s'espera una caiguda significativa (del 6,8 % el 2023 al 3,4 % el 2024). L'única bona notícia d'aquest estudi semestral per a Espanya és que, si les seves projeccions es compleixen, l'expansió del producte interior brut (PIB) espanyol d'aquest any serà del 4,7 %, tres dècimes més del que la mateixa OCDE havia anticipat en setembre i sis més del que anunciava al juny. L'altra cara de la moneda és que la demanda es deteriorarà per l'impacte de la inflació: els salaris reals havien perdut en un any al voltant del 5,5 % del seu poder adquisitiu a Espanya fins al tercer trimestre, un dels percentatges més alts dels països membres de l'OCDE.