Núria Bosch (Bigues, 15 d'agost de 1955) és doctora i catedràtica d'Economia pública per la UB. També dirigeix la càtedra de Federalisme fiscal de l'Institut d'Economia de Barcelona. Ha publicat una llarga llista de treballs en hisenda pública, finançament autonòmic i local, prestació dels serveis públics o balances fiscals. El 24 de febrer del 2015 va substituir Carles Viver i Pi-Sunyer al capdavant del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Ens rep a una sala de reunions de la universitat amb el temps just per parlar de pràcticament tot. Pensions, procés, finançament (autonòmic i internacional), deute, inversions i referèndum. "Catalunya és un país ric però no gaudeix d'aquesta riquesa". 

En quina situació es troben les pensions a Catalunya?
El sistema de pensions està en un moment crític. Hi ha dèficit del sistema de la seguretat social tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Hi ha un factor demogràfic que és l’envelliment de la població, cada vegada hi ha més esperança de vida, i això fa que augmenti la despesa en pensions. Alhora, els ingressos no creixen al ritme que haurien de créixer. Tenim bastant atur i hem passat un període de crisi important. En termes relatius, el nombre dels que cotitzen i paguen les pensions s'està reduint respecte als que la cobren. La situació general de les pensions és un fenomen global.

Tenim millors o pitjors condicions que la resta de l’Estat?
La situació a Catalunya és millor que a la resta de l’Estat. No ho dic jo sinó diferents experts: estem més ben posicionats. Catalunya té una taxa de dependència demogràfica (la relació entre el nombre de pensionistes de més de 65 anys i les persones que cotitzen) més baixa. En termes relatius, hi ha més gent que pot contribuir al finançament de les pensions. Els ingressos són més alts a Catalunya perquè no tenim tant atur, el salari mitjà és més alt i, per tant, la cotització mitjana també és més alta que a la resta de l’Estat. Les previsions també auguren que la despesa catalana creixerà menys.

L'any que ve potser ja haurà desaparegut tot el fons de seguretat social 

Més ingressos i menys despesa vol dir més sostenibilitat?
Catalunya té unes millors condicions per poder afrontar el problema de sostenibilitat del sistema de pensions. S'han de fer reformes com allargar l’edat de jubilació i plantejar-nos com s'han de finançar les pensions. Aquí hi ha tot un debat al voltant de les cotitzacions i els impostos.

El fons de reserva de la seguretat social ha baixat dels 66.815 milions del 2011 als 15.020 milions del 2016...
El fons de reserva es va crear al Pacte de Toledo. Coincidint amb les èpoques de bonança, es va proposar guardar el superàvit, fer-ne un fons i invertir-lo perquè donés una rendibilitat de cara a les èpoques de dèficit. En els últims anys, el sistema de la seguretat social ha sigut molt deficitari i s’han anat traient molts recursos. El problema és que potser l'any que ve ja haurà desaparegut tot el fons. 

Què passaria en un escenari així?
Llavors, el dèficit social s’haurà de finançar tot amb endeutament.

L’Estat espanyol té actius que ens haurem de repartir

Els joves tenim la pensió assegurada? Molts economistes no ho veuen clar...
La situació no ha de ser tan dramàtica. Sí que és cert que la jubilació de la generació del Baby Boom serà un moment crític, però es podrà superar fent reformes. En un futur, els pensionistes cobraran una pensió més baixa i amb menys poder adquisitiu que l'actual. L'economia tornarà a viure períodes de creixement i els problemes s'atenuaran. Ara bé, la pensió no podrà tenir la funció que té ara. S'hauran d'idear noves fórmules com fons de pensions privats per poder-ho complementar amb el sistema. També hi ha qui proposa que a partir de certes edats es cobri la pensió alhora que es segueix treballant amb feines parcials.

La independència milloraria el sistema de pensions?
Catalunya és un país ric i fem una contribució fiscal molt important a la resta de l’Estat. Amb la independència, aquests recursos es quedarien aquí. És cert que hauríem d’assumir noves despeses com el sistema de pensions però els càlculs que s’han fet auguren que tot i això, hi hauria un excedent. Una Catalunya independent seria més rica i es podria plantejar mesures per incrementar el benestar amb més recursos. 

En una negociació, hi hauria d'haver repartició de passius però també d’actius...
Exacte. Sempre es diu que haurem d’assumir el deute però l’Estat espanyol també té actius que ens haurem de repartir. Encara que aquest fons de reserva ha disminuït molt, així que poca cosa ens tocarà.

Una submissió multilateral mai podrà resoldre el problema de Catalunya

Catalunya té encara motius per negociar el finançament autonòmic amb l’Estat?
No té sentit que Catalunya vagi a la reunió. S’ha mostrat per activa i per passiva que una submissió multilateral mai podrà resoldre el problema de Catalunya. Hi ha una sèrie de qüestions i interessos territorials que ho impedirien. L'única solució per a Catalunya és tenir un acord bilateral com tenen els bascos i trobar un finançament adequat. Anar a negociar amb totes les altres comunitats no portarà cap benefici a Catalunya.

Té solvència suficient per finançar-se als mercats internacionals i abandonar el FLA?
Depèn de la situació financera de la Generalitat. Si realment pot anar reduint el dèficit com ara que l'ha reduït bastant, això li dona més credibilitat. La credibilitat es mesura per la potencialitat d'obtenir ingressos però com que el sistema de finançament de la Generalitat és molt defectuós, ara mateix no en té massa. Això és un handicap a l’hora d’anar a negociar. Un Estat català tindria molta credibilitat per la potencialitat econòmica i es finançaria fàcilment als mercats. 

Les agències de rating nord-americanes puntuen Catalunya en la categoria de bo escombraria amb perspectiva negativa... És una avaluació esbiaixada pel context actual?
Clar. Catalunya és un país ric però no gaudeix d'aquesta riquesa perquè tenim un sistema de repartiment d'ingressos on no ens toca el que ens hauria de tocar. La Generalitat s'ha de refiar del que li passa a l'Estat mentre els bascos tenen la paella del mànec amb una hisenda pròpia on recapten i tenen els recursos. Això els hi dona més credibilitat.

Catalunya és un país ric però no gaudeix d'aquesta riquesa 

És creïble que el procés espanta les inversions?
Per les dades que tenim, sembla que el procés no espanta els inversors. Les inversions s’han fet i han crescut. No els fa por. Potser pensen que passi el que passi la situació no serà greu. La independència no alterarà molt la situació dels mercats, ja que Catalunya continuarà a la Unió Europea (UE). Més o menys, tot seguiria igual. 

De Guindos defensa que la independència empobriria el PIB català en un 30%.
Això no està sustentat en cap estudi econòmic. S’han fet estudis i fins i tot, es preveu que si hi ha boicot comercial d'Espanya contra Catalunya, el màxim que es reduiria el PIB seria un 1% o un 2%. Però, no un 30%.

Si l'Estat vol impedir el referèndum haurà d'utilitzar la força física

Hi haurà referèndum o s'impedirà?
Hi ha el convenciment de fer tot el possible perquè es pugui fer. I si no es fa, serà per l'Estat, que haurà d'utilitzar la força física per impedir-ho. Si vol, pot impedir que s'obrin els col·legis... Ara, està disposat a fer això? No ho sé. Si fos mínimament intel·ligent, no ho faria.