La mobilitat és un dels temes que més discrepàncies i debats provocarà durant la campanya de les properes eleccions municipals, especialment a la ciutat de Barcelona i després dels darrers canvis que ha experimentat amb l'aposta de l'alcaldessa Ada Colau per tallar carrers i moltes vies principals a la mobilitat privada, com el darrer exemple del carrer Consell de Cent. Darrere de cada model hi ha una estratègia des del punt de vista de l'urbanisme, però també amb un objectiu i uns interessos econòmics. En el darrer Tomorrow Mobility celebrat a Fira Barcelona aquest mes de novembre, es va constatar com, fins i tot, el debat de la mobilitat queda caducat si tractem aquesta qüestió a escala global. Així doncs, els grans prescriptors ja comencen a dibuixar els primers 'mapes', una nova cartografia, que passa per una mobilitat aèria. En conjunt, com a concepte global, la mobilitat serà un dels principals motors del creixement futur i, de mitjana, cada euro invertit en mobilitat innovadora sostenible pot generar beneficis de fins a 3 euros d'aquí al 2030.
Quan arribarà a casa nostra?
Atès el ràpid ritme de la innovació, s'espera que la mobilitat aèria sigui una realitat a Europa en un termini de 3 a 5 anys i l'espai aeri sobre les ciutats podria convertir-se en una extensió de l'espai públic a terra. També es preveu que la mida del mercat europeu de l'Urban Air Mobility (UAM) sigui de 4.200 milions d'euros el 2030, la qual cosa representa una quota global del 31% en beneficis econòmics per a les urbs. Per preparar l'escenari d'un pla de mobilitat aèria urbana inclusiu, des de la Unió Europea s'ha posat damunt la taula un primer estudi que explora les diferents perspectives d'evolució del sector. L'estudi recull les opinions dels professionals sobre el desenvolupament i l'aplicació de la UAM a 12 països europeus, procedents del sector acadèmic, públic i privat.
Beneficis en l'àmbit mèdic i logístic
Així doncs, a grans trets, les conclusions que donen els experts del sector és que el 89% d'ells espera que les aplicacions UAM exerceixin un paper molt important en la millora del transport mèdic i el suport en els serveis d'emergència mèdica. El 63% dels enquestats creu que, en l'àmbit de la logística, la UAM exercirà un paper important o molt important en el transport de paquets en espais industrials. Per contra, només una minoria d'experts veu un paper important en les aplicacions UAM en el comerç electrònic i les entregues d'aliments, és a dir, un impacte menor als anteriors sectors. Pel que fa als reptes, a l'hora d'avançar amb la UAM, és fonamental consultar els ciutadans i és important que se sentin segurs, on la seguretat subjectiva importa tant com l'objectiva. El soroll del trànsit és la segona preocupació principal que planteja l'estudi, després de la seguretat, per al desenvolupament de la Mobilitat Aèria Urbana per als ciutadans europeus.
Però tornem al model econòmic i com es poden crear noves oportunitats. El mercat UAM encara està en una fase inicial, tot i que mostra un impuls creixent. Moltes start-ups i empreses ho són sorgint en tota la cadena de valor. En particular, el sector OEM d'eVTOL (aeronaus elèctriques) està evolucionant ràpidament. Més de 200 dissenys eVTOL i conceptes actualment s'estan investigant i desenvolupant a tot el món. Europa és un dels líders amb models com el Volocopter, Airbus, Lilium, Ascendance i Pipistrel en etapes de certificació avançades i un nombre important de regions pilot i projectes, per exemple a Frankfurt, París, Colònia i Dusseldorf, Linz, Hèlsinki o Ingolstadt. En general, els dissenys d'avions UAM per a l'enlairament i l'aterratge verticals (VTOL) es poden classificar en tres arquetips com es pot veure en la fotografia de sota. Es requereix una infraestructura dedicada a l'operació inicial del transport de viatgers de la UAM. A més, els 'Vertiports', lloc on ordenen les operacions, permeten l'enlairament i l'aterratge de taxis aeris, i probablement apareixeran en diferents mides i nombres a diferents ciutats, depenent de l'esperat.
Es poden generar fins a 90.000 llocs de treball nous
Per tot plegat, tenint en compte que el mercat representarà els 4.200 milions d'euros anteriorment citats d'aquí a vuit anys -incloent R+D, fabricació de vehicles, operacions i construcció d'infraestructures-, representarà gairebé un terç del mercat mundial i deixa entreveure l'oportunitat que aquesta indústria pot oferir al vell continent. Aquesta xifra dona altres conclusions: la mida estimada del mercat pot crear o mantenir aproximadament 90.000 llocs de treball el 2030, segons la despesa laboral per a la construcció de la infraestructura relacionada i l'explotació de la UAM. I en aquesta previsió no s'inclouen els treballs de fabricació, com tota la configuració de la cadena de subministrament encara és incerta. Si visualitzem què significaria aquesta mida del mercat per a una gran ciutat com París i la seva àrea metropolitana, l'Ille de France, en termes d'aeronaus UAM, les estimacions oscil·len entre aproximadament 3.000 i 3.500 d'aeronaus per al transport de passatgers i càrrega el 2030. En aquesta estimació, els avions de passatgers de la UAM representen la part més petita amb números entre 160 i 180, mentre que les estimacions per a l'avió de càrrega i els drons de lliurament oscil·len entre 2.840 i 3.300. Com sempre, el darrer repte i previ a tota aquesta transformació, serà trobar una legislació adequada que no generi interpretacions i marqui una política única des de Brussel·les, com ja ho fa actualment en el transport de mercaderies o la lliure circulació de ciutadans.