“Ens hem de preparar per evitar la pròxima crisi” ha assegurat Michel Camdessus, exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i president de l’Observatori de Microfinances del Banc de França durant la conferència “La sortida de la crisi a Europa: en què hi pot contribuir el microcrèdit?” organitzada conjuntament per MicroBank, la Borsa de Barcelona i Barcelona Centre Financer Europeu.

Tenint en compte que la crisi ja “està darrere nostra”, segons Camdessus qui s’ha autodefinit com “un europeu molt convençut”, hem de reconsiderar les estratègies de política econòmica. Després de les previsions poc optimistes de l’informe de l’FMI en un context "dramàtic" escrit per persones que “no volen crear més pessimisme” i “que creuen els dits i resen als déus perquè passi alguna cosa”, Camdessus s'ha mostrat partidari d'utilitzar les divises, els pressupostos i les polítiques monetàries així com qualsevol altre instrument disponible per intentar estar el millor possible.

El Nobel de la Pau

L’exdirector de l’FMI ha reiterat la importància de trencar amb la sovint mala interpretació de l’organisme internacional i les profecies d’autorealització que impulsen dinàmiques negatives dels mercats mitjançant l’aprofundiment dels microcrèdits creats a Bangladesh pel guanyador del Premi Nobel de la Pau de 2006, Muhammad Yunus qui va aconseguir emprendre “un dels invents més espectaculars dels últims decennis per conciliar banca i preocupació social.”

Més concretament, ha destacat l’experiència de MicroBank en tant que banc europeu més gran dedicat als crèdits socials amb un límit màxim de 25.000 euros per persones amb difícil accés a la finançament. Camdessus ha definit l’entitat com “l’hereva de la tradició social de la Caixa més eficient” que creu en els seus clients amb empenta i en la seva relació pròxima amb els treballadors de l’entitat com a principal aval per a la baixa morositat. Es tracta de passar de gent que busca feina a gent que genera ocupació.

El microcrèdit és una contribució “totalment inclusiva” del model de desenvolupament europeu, que segons Camdessus, és ric i avançat alhora que té un alt grau de pobresa i exclusió financera i bancària . En xifres, la població en risc de pobresa a Europa ascendeix a 80.000 milions, el que suposa pràcticament un 17% de la població total. Aquest fet evidencia que la teoria de creixement no es reparteix equitativament, pel que s’han de “trobar instruments per trencar aquestes dinàmiques i aconseguir que “la gent treballi i millori la seva qualitat de vida.”

Economia amb preocupació ètica

La societat està canviant i es requereix també un canvi de paradigma. L’exdirector de l’FMI ha explicat que no té per què ser necessàriament un abandonament de l’economia de mercat però sí una economia amb una preocupació ètica més gran que emfatitzi tot allò qualitatiu pel que fa a la reducció de desigualtats i creació d’igualtat d’oportunitats i ingressos. L’objectiu és promulgar la inclusió dels més pobres, tal i com ja estan realitzant una gran varietat d’Institucions especialitzades en microcrèdits i finançament a petita escala.

Camdessus també ha assegurat que “la supervivència de tots implica resoldre els problemes socials”. I per això, convé acompanyar a les persones i ajudar-los a superar els obstacles financers. Un dels col·lectius amb més dificultats ha estat el de les dones emprenedores, sobre les quals ha explicat que han aconseguit desenvolupar la seva independència gràcies, en part, als microcrèdits.

Per últim, l’exdirector de l’FMI ha aconsellat a Europa que no es precipiti a l’hora d’unificar i que esperi a veure quin és el creixement de cadascuna de les regions que la integrant, respectant sempre la gran diversitat d’economies. Una paciència que no hauria d'oblidar-se mai de les necessitats de les persones.