Una recuperació econòmica amb accent europeu que necessita valor. Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC), ha assegurat que en la gestió dels fons europeus "falta valentia administrativa".Aquesta ha estat una de les idees més importants que ha compartit aquest dilluns Martorell en el marc de la xerrada-col·loqui Qui i com ens podem beneficiar dels fons europeus?, organitzada per ElNacional.cat i que ha comptat amb les intervencions de la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya; el CEO de Parlem Telecom, Ernest Pérez-Mas; la directora de Finançament Europeu i Afers Públics, Sostenibilitat i RSC del Grup Ametller Origen, Marta Angerri; i del mateix Martorell, director associat del BSC.
Quan Martorell diu que manca "valentia administrativa" es refereix a la presa de decisions. És a dir, reconeix que "hi ha una quantitat de diners mai vista i una estratègia ben feta, alineada amb la Comissió Europea". Igualment, "falta més valentia administrativa". I què vol dir això? Per al director associat del BSC això es pot traduir en "saltar-se les convocatòries públiques". "Hi ha coses que es poden resoldre fent una crida i hi ha vegades que els governs han de decidir que cal fer això", ha detallat. I aquí ha portat el debat al seu camp, el de la tecnologia, per assegurar que calen decisions "de dalt a baix" per invertir en aquest sector. "Brussel·les ha dit que Europa ha de recuperar la seva sobirania tecnològica, no pot ser que en els nostres mòbils no hi hagi ni un sol element europeu", ha assenyalat.
Paperassa, inversió i despesa
En aquesta línia, Martorell ha reclamant una normativa que permeti eliminar gran part de la paperassa que requereix la gestió dels fons europeus. "Els governs han de poder destinar els diners a qualsevol projecte que ja compti amb el vistiplau de Brussel·les", ha concretat. I es pregunta: "Per què cal més paperassa? Veurem en els pròxims mesos una flexibilització en tot aquest procés". Però això no deixa de ser un aspecte secundari: allò important és el què i el com, i no tant el quan.
La idea que planteja Martorell requereix molt de temps. "A mi no em preocupa la lentitud", insisteix. I és que, en qualsevol cas, "allò important és que això sigui inversió i no despesa". "Si acaben sent lentes perquè es fan bé, cap problema. El que hem de vigilar entre tots és que els fons europeus no siguin despesa corrent", ha explicat. El director associat del BSC es refereix al fet que una empresa no hauria de poder rebre diners d'aquests fons europeus per fer el que ha fet sempre, sinó que hauria de fer alguna cosa nova per a la recuperació econòmica.
Optimisme i futur
Martorell és optimista, ja que "Brussel·les té capacitat per decidir on invertir". "Estan determinant molt clarament on destinar els diners: tecnologia i ecologisme", ha celebrat, àmbits d'on serà "molt difícil treure diners". Així doncs, si sumem el lideratge europeu, la bona estratègia i la gran quantitat de diners, "només caldrà ficar a l'equació una mica de paciència i valentia administrativa". De fet, pel que fa a la valentia no només ha parlat de la verticalitat esmentada anteriorment, sinó també de la següent idea: "Una petita part dels diners s'han de destinar en coses que no sabem si funcionaran". El director associat del BSC es refereix a projectes "visionaris", com ara "el primer xip quàntic d'Europa" que acollirà pròximament el mateix BSC. "En els pròxims anys no tindrà efecte, però d'aquí a unes dècades pot tenir un impacte brutal", assegura. Llavors, "paga la pena invertir diners en coses boges, perquè si la inversió surt bé el país pot fer un salt espectacular".
Martorell és director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC), el centre de supercomputació de l’estat espanyol que està especialitzat en computació d’altes prestacions i que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d’Europa. Es va crear l’any 2005 i, des d’aleshores, participa activament en les principals iniciatives europees en computació d’altres prestacions. Tot, sota la gestió de la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES). A més, compta amb un equip total de 725 experts i professionals en R+D, alhora que es focalitza en els següents quatre camps: ciències computacionals, ciències de la vida, ciències de la terra i aplicacions computacionals en ciència i enginyeria. Aquestes línies de recerca es desenvolupen en el marc de programes de finançament de la investigació de la Unió Europea, convocatòries públiques de recerca tant espanyoles com catalanes i col·laboracions amb empreses líders.