Dels 750.000 milions d'euros que integren els Fons NextGenerationEU, un total de 140.000 aniran a parar a Espanya en els pròxims anys a mesura que vagi complint diversos compromisos marcats en el Pla de Recuperació i Resiliència que el govern espanyol va presentar a la Comissió Europea. L'Estat ja ha rebut 19.000 milions en dues entregues, una el passat mes d’agost i l’altre el desembre, pocs dies abans d’acabar l’any. Ara bé, dins d’aquests milions, quin serà el marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya? Podrà decidir en què s’executen aquests milions? En realitat, de marge de maniobra en tindrà poc, per no dir molt poc: de fet la funció de la Generalitat serà bàsicament finalista. És a dir que podrà escollir els projectes on es destinen els recursos, però no els sectors, ja que això vindrà determinat per Madrid. 

Ara bé, anem a pams. Primer de tot s’ha de veure on aniran tots aquests milions d’euros, a quins sectors. Segons va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el 18% dels fons, uns 25.200 milions, es destinaran a l’educació, que serà la partida que més diners s’emportarà. Per darrere, amb un 17% dels fons i 23.800 milions hi trobem el Pacte per la ciència i la innovació i la modernització i digitalització de la Indústria i els Serveis. La quarta major partida de fons europeus serà per a l’Agenda urbana i rural i la cohesió territorial, que rebrà el 16% dels fons (22.400 milions), les infraestructures també rebran una part important d’aquests NextGenerationEU amb un 12% (16.800 milions). Ja amb menys d’un 10% dels fons trobem la Transició energètica, que estarà impulsada pel 9% dels fons (12.600 milions). En una línia semblant trobem les polítiques d’ocupació i la nova economia de les cures, que rebran un total de 8.400 milions (6%) i la modernització i digitalització de l’administració pública, que rebrà 7.000 milions (5%). Per últim, les dues partides més petites seran per a la cultura i l’esport, que rebrà un 1,1% dels fons (1.540 milions) i la modernització del sistema fiscal amb un altre 1% (1.400 milions). En total, aquestes polítiques tractores sumen el 96,1% dels NextGenerationEU que rebrà l’Estat al llarg dels pròxims anys. 

Quant ha rebut Catalunya fins ara? Pot decidir?

Avui dia, 30 de gener del 2022, Catalunya ha rebut, aproximadament, 1.579 milions d’euros procedents dels NextGenerationEU. Amb aquests ingressos ha promogut 11 convocatòries i executat un total de 311 milions d’euros. Tenint en compte que més del 80% dels fons es va rebre el desembre passat, és una bona xifra d’execució. A part d’aquest primer paquet, la Generalitat considera que per aquests 2022 rebrà un total de 2.742,4 milions d’euros en concepte de fons europeus, dels quals 2.142,4 ja estan contemplats als pressupostos de la Generalitat. Alhora, també hem d’apuntar que des de diferents ministeris han transferit 203,7 milions d’euros a diferents empreses catalanes. Com es pot veure en el gràfic inferior, Catalunya ha estat la segona comunitat que més diners ha rebut per darrere d'Andalusia, ara bé, la pel·lícula canvia, i molt quan mirem els diners que han rebut les comunitats per habitant, ja que Catalunya és la segona per la cua amb 203 euros per ciutadà, només li queda per darrere Madrid, que n'ha rebut 173 per habitant.

Però el problema, que ja ha denunciat el Govern en més d’una ocasió, no serà l'execució de tots els recursos assignats, sinó la manca de poder de decisió que tindrà. L’exemple més clar el veiem el passat dia 26, aquesta mateixa setmana. El conseller d’Economia i Hisenda del Govern, Jaume Giró, en una compareixença al Parlament, va titllar de "trista i deplorable" la gestió del govern espanyol dels NextGenerationEU. Giró es va queixar que s’ha reduït la funció de la Generalitat a una simple gestió administrativa. A parer seu, el govern espanyol ha obviat el principi de subsidiarietat condemnant la Generalitat a tenir “un paper de gestoria”. 

El vicepresident de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Antoni Bisquert, ha assegurat, en conversa amb ElNacional.cat, que efectivament, la Generalitat tindrà poc marge de maniobra per decidir els sectors on podrà invertir, però també admet que gran part de les línies generals del pla de recuperació espanyol van venir predefinides des de Brussel·les. Que, per altra part, serà un dels actors clau perquè Catalunya pugui seguir invertint en aquest fons, recorda Bisquert, ja que si els Estats no van complint amb els seus compromisos i deures no rebran més transaccions. Un exemple molt senzill d’això és que Espanya no hagués rebut part de l’última transferència si no hagués aprovat la reforma laboral —encara en discussió entre els partits— o la de les pensions. Sobre les quantitats que s’invertiran a l’Estat i a Catalunya, Bisquert ha lamentat que, en segons quines matèries és possible que les subvencions no siguin suficients i que ja s’està considerant desbloquejar els préstecs per tal que tothom pugui rebre part dels fons europeus.

Se'n beneficiaran les pimes? 

Un altre tema que ha aixecat polseguera sobre els fons europeus és la part que arribarà per a les pimes, ja que la instrumentalització dels fons europeus complica, i molt, la vida a les petites i mitjanes empreses, que, per altra part, són el principal motor econòmic del país. De fet, Bisquert considera que, més enllà del kit digital que sí que enviarà diners a cada empresa en particular per a la seva digitalització, la resta de fons als quals podrien optar arribaran de forma indirecta. Segurament, la major part ho faran a través de grans corporacions que presentaran projectes molt més ambiciosos. De fet, en aquesta línia s’ha mogut també la patronal catalana de les pimes, Pimec, que ja ha reclamat en diverses ocasions que les empreses petites i mitjanes tinguin una participació “real” en els NextGenerationEU i ha mostrat la seva disconformitat perquè aquestes empreses estan tenint dificultats a l’hora de presentar projectes. A tot això se li suma un altre problema, i és que en moltes ocasions el període de convocatòria és molt curt i les empreses petites tenen poc marge per presentar els seus projectes per la falta de capacitat d’anticipar-se ateses les seves dimensions.