La manca de dones a les cúpules del món empresarial i econòmic és un tema més que sabut, parlat, debatut i explicat. No només falten dones en aquestes disciplines, sinó que falten dones a la primera línia, al lideratge i a les cadires VIP. Com apunta l’alta comissionada per l’Agenda 2030, Cristina Gallach, “Espanya és el país que té un percentatge més alt de dones al Parlament, superant la Unió Europea i la OCDE, però en canvi, a la llista de VIPs de l’economia espanyola només hi apareixen noms d’home. Probablement no en sobra cap, però en falten tantes!”.

Fent un cop d’ull a les primeres espases del món econòmic i empresarial, no hi faltaran noms com el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat; el de la patronal Anfac, José Vicente de los Mozos; el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el de l’Automobile, Enrique Lacalle; el de Pimec, Josep González; l’editor del Grupo Godó i conde de Godó, Javier Godó; el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luís Bonet; l’encara president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls; el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera o, sense anar més lluny, el president de Seat, Luca de Meo, i un llarg etcètera d’homes completen la llista de la crème de la crème de les decisions empresarials. Amb sort hi trobarem alguna dona, com la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, però més com una anècdota que no pas la normalitat. “Les dones tenim molt més pes del que pensem que tenim i per tant hem de ser en aquesta llista”, critica Gallach.

Aquesta és la guerra que lluita l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, una iniciativa impulsada per una de les veus més respectades en aquest àmbit, Anna Mercadé, qui compta amb una llarga trajectòria aportant la mirada lila al sector empresarial. L’ODEE va celebrar dilluns passat els 10 anys en un acte a la Casa de la Llotja, on diverses personalitats com Sara Berbel, Núria Balada, Carme Poveda, Maria Eugènia Gay, Núria Lao, Cristina Gallach o la consellera Àngels Chacón, entre d’altres, van agrair la feina feta a Mercadé tot reivindicant la necessitat de dones en llocs de decisió.

Les dones tenim molt més pes del que pensem i per tant hem de ser en aquesta llista" -C.Gallach

Els estudis de l’Observatori evidencien amb dades la necessitat de la seva lluita. Amb dades del 2018, només el 31% dels llocs directius i de gerència són ocupats per dones, el percentatge més baix des de l’any 2012. En canvi, el 57% dels llocs tècnics i professionals els ocupen dones, les posicions “del backstage”. Tal com apunta la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, Carme Poveda, “estem pitjor que fa uns anys a nivell de dones directives; i es percep un augment molt lent de la presència de dones als consells d’administració”. De fet, només el 12% de les empreses catalanes compleix la Llei d'Igualtat. 

En aquest sentit, l’Observatori avisa que “existeix un clar sostre de vidre que dificulta a les dones accedir a responsabilitats directives”. En paraules de la fins ara directora de l’ODEE, Anna Mercadé, “aquest país no es pot deixar perdre el talent que tenim les dones, perquè nosaltres fem les coses diferent quan ens deixen”.

Una societat que no és paritària i igualitària, no és democràtica" - M.E.Gay

“Una de les coses que més ens perjudica a les dones és que no hi ha meritocràcia a les empreses, i per això vam crear la plataforma de conselleres i directives, per demostrar les competències que tenim les dones a l’hora de prendre decisions”, apunta Mercadé. “L’important és que les dones prenguin consciència i siguin eines i motors de canvi”.

I això, és just? La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, assevera que “ens trobem en una situació de desigualtat on la formació és fonamental, perquè una societat que no és paritària i igualitària, no és democràtica”.

Serà que no...

La bretxa salarial és un altre dels problemes que compromet la igualtat a les empreses. De mitjana, les dones guanyen un salari/hora un 16,1% inferior al dels homes, que a salari/any s’acaba traduint en un 23,4% menys. En paraules de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, “serà que no hi ha associacions i entitats, que no hi ha ajudes, que no hi ha lleis... Serà que no”, es lamenta.

Encara ara com a consellera m'he de sentir dir "nena" - À.Chacón

També hi juga un paper important l’estigmatització del talent, ja sigui per connotacions, frases fetes o una visió antiquada, quelcom que exemplifica Chacón: “Encara ara com a consellera m’he de sentir dir ‘nena’”.

I com ho canviem? “Canviant la manera de fer, trencant barreres”, diu Mercadé. I Gallach apunta la “necessitat de governs feministes que actuïn amb les ulleres de gènere: Cal una mobilització de la societat civil si volem que canviïn aquestes llistes”.

Malgrat les traves, avancem. Com diu Chacón: “Diuen que tot i que una mentida es digui moltes vegades no deixa de ser mentida, però tan de bo aquesta veritat després de repetir-la tantes vegades, acabés fent-se falsa”.