REBUILD 2023, la cimera tecnològica per als professionals del sector de l'edificació, ha clausurat la seva sisena edició superant totes les expectatives previstes. Un total de 22.854 congressistes, majoritàriament arquitectes, promotors i constructors, així com actors de tota la cadena de valor de la indústria, es van donar cita aquesta setmana en REBUILD, a fi de traçar conjuntament el camí cap al nou model de construcció d'edificis industrialitzada.
La celebració de REBUILD ha suposat un impacte econòmic de 66 milions d'euros per a Madrid, convertint la ciutat en la capital mundial de la innovació tecnològica en l'edificació. Així, l'esdeveniment s'erigeix com el més important de la nova edificació, amb una presència molt significativa d'assistents internacionals procedents de més de 24 països entre els quals destaquen Àustria, Turquia, Guatemala, Xile, Bèlgica o Finlàndia.
"En REBUILD 2023 hem constatant que l'edificació necessita seguir un futur industrialitzat per lluitar per la descarbonització completa, superar el repte de la falta de talent, incorporar nous perfils professionals, reduir els costos de producció o garantir l'accés universal a l'habitatge. A això, se li suma la incorporació de la tecnologia, que és una part fonamental per a l'automatització i la transformació de la construcció", ha destacat David Martínez, president de REBUILD.
Arquitectes
El Congrés Nacional d'Arquitectura Avançada i Construcció 4.0, el fòrum de coneixement més gran de la indústria, ha reunit 617 experts internacionals que han posat sobre la taula l'urgent canvi en el Codi Tècnic de l'Edificació per estimular la industrialització; el valor de l'economia circular i dels materials que impulsen aquest model; l'ús de tecnologies, com BIM o l'IA, que són facilitadors del treball col·laboratiu; a més de centrar el focus en l'estat dels Next Gen per a la rehabilitació, les polítiques d'habitatge més innovadores o el repte de la falta de talent.
En aquest sentit, el Congrés ha portat arquitectes que estan sent referents pels seus plans transformadors. Stepan Martinovsky, Sènior Associate and Project Leader de Heatherwick Studio, un dels millors estudis d'arquitectura en fusta a nivell europeu, ha compartit la nova realitat dels centres de treball després de l'impacte de la pandèmia posant èmfasi en la "necessitat de crear oficines on voler ajuntar-se". "Per a això, la selecció de materials és fonamental per crear un entorn relacionat amb la naturalesa", ha explicat Martinovsky. Com a exemple d'aquest concepte l'arquitecte ha esmentat el projecte que tenen en marxa a Madrid en el qual la fusta serà el material principal, igual que ho serà a la seu que dissenyaran per a Google a Londres.
Madrid també ha estat la ciutat elegida per l'estudi de Foster + Partners per al seu Projecte Ombú. Taba Rasti i Pablo Urgano, Codirectors de l'oficina de Madrid, i Sènior Partners, han compartit en REBUILD el projecte, que té l'objectiu de rehabilitar i reformar una antiga gasificadora utilitzant la fusta. "Estudiem els diferents materials, però finalment acabem decidint-nos pel castanyer local d'Astúries, per la quantitat de CO2 que podia reabsorbir", ha indicat Rasti. "El Proyecto Ombú redueix un 25% de les emissions i amb el nou jardí dissenyat es planten 350 nous arbres i 12.000 m2 de zones verdes", ha agregat.
Sostenibilitat
Quant a sostenibilitat, Martinovsky ha apuntat que "nosaltres ho veiem com la recerca d'equilibri entre la sostenibilitat plana (càlculs de l'empremta de carboni o energia utilitzada en operacions), i la sostenibilitat social, la relativa a construir edificis que aportin valor a la comunitat i a la ciutat. Esperem que aquest tipus d'edificis que estimi la gent durin més i siguin menys demolits".
Un corrent que també comparteixen a Peris + Toral Arquitectes, com ha reconegut el seu soci José Manuel Toral. "Nosaltres entenem tres tipus de sostenibilitat: ambiental, econòmica i social, i el que fem és anar combinant-les entre elles. Per exemple, l'ambiental i social ens fa entendre els paràmetres més enllà dels sistemes, com la humitat, aire, calor... i convertim aquestes dades en criteris arquitectònics", ha assenyalat Toral.
D'altra banda, l'arquitecte ha apuntat que "en el nostre sistema projectual, la sostenibilitat econòmica i ambiental són clau" posant d'exemple el premiat edifici industrialitzat per a habitatge social a Cornellá que han dissenyat. En aquest projecte "els pàrquings tenen llum natural i ventilacions, que permetran convertir-les en tallers quan els cotxes evolucionin i no es requereixin aparcaments." "També ens interessa la combinació entre sostenibilitat social i econòmica. La problemàtica creixent de la solitud ens ha portat a pensar a ajuntar gent gran i jove en benefici mutu, de manera que oferim habitatges intergeneracionals amb zones comunes i altres de privades dins del mateix espai", ha afegit.
Per la seva part, Rafael de La-Hoz, arquitecte de prestigi internacional que ha estat reconegut en múltiples ocasions, preguntat pel binomi salut-arquitectura ha fet èmfasi als hospitals vaticinant que "aquest segle patiran una revolució formal i funcional extraordinària" i ha recordat que "un hospital no pot ser l'habitació d'un hotel" perquè "tenen unes finalitats molt diferents". De La-Hoz també ha reflexionat sobre la industrialització referint-se a "tecnificació de la construcció" o sobre la rehabilitació apuntant que "la legislació vigent no pot ser una solució universal", tenint en compte que patrimoni com la Mesquita de Còrdova o el Palau de la Música de Catalunya, no compleixen la norma actual.