Les bateries de cotxe elèctric finalment no vindran a Catalunya, però el que sí que ho farà és un laboratori de microxips impulsat per la multinacional Intel. Concretament, Barcelona explicarà amb un laboratori pioner de disseny de microxips d'Intel, que invertirà 200 milions d'euros, als quals el govern espanyol en sumarà uns altres 200, per a la ciutat a l'avantguarda en el desenvolupament d'aquests elements, claus per a l'economia global, com ja hem vist, per exemple en el sector automobilístic. Aquest nou laboratori serà dins del Barcelona Supercomputing Center després de l'acord assolit amb Intel en el marc del Perte dels microxips, d'on sortiran els fons públics per al projecte. Per posar en marxa el projecte, la firma nord-americana i el govern espanyol aportaran 20 milions d'euros anuals en els pròxims deu anys i es posarà en marxa de forma imminent amb la contractació inicial d'entre 250 i 300 treballadors.

Aquesta decisió d'Intel situarà Catalunya al capdavant de la innovació d'aquests elements, que s'han convertit en un sector clau per a la nova economia del segle XXI per a l'economia i en el qual la competència és molt forta al voltant del món. A més, cal apuntar que és un sector poc desenvolupat a Europa i a què la UE vol posar especial atenció i aconseguir una bona quota de mercat.

Segons ha explicat a EFE el director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mateo Valero, que urgeix a començar a contractar i a posar-lo en marxa "com més aviat millor". Valero ha assegurat que l'acord amb la multinacional s'ha forjat a poc a poc, gràcies a la col·laboració que mantenen des de fa temps, i ha destacat que "es va acabar cuinant" aquest dimarts a Davos entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el conseller delegat d'Intel, Pat Gelsinger.

El director del BSC ha posat en relleu que els fons europeus de recuperació econòmica vagin a servir per atreure la mateixa quantitat en inversió privada. "Ens aliem amb la millor empresa de disseny de xips del món per crear llocs de treball d'alt nivell a Espanya, que gastaran els seus diners aquí i pagaran també aquí els seus impostos. I tot en un tema pioner a escala mundial. És una aventura que val la pena viure", ha postil·lat.

El projecte suposa una aposta per la computació a zetaescala, una tecnologia molt més potent que l'actual, després d'anys de col·laboració entre el centre de supercomputació català en l'arquitectura a exaescala. A partir d'ara, el director del Centre de Supercomputació espera que es pugui començar a contractar "com més aviat millor" el personal d'alta qualificació que es requereix perquè el laboratori es posi en marxa com més aviat millor. Valero s'ha mostrat optimista, malgrat les dificultats que existeixen per atreure talent, i ha assegurat que, si les coses van bé, aquesta contractació inicial de 250-300 empleats "pot créixer infinit". "Partim d'una bona massa crítica per fer coses en un mercat que és molt difícil -el dels xips d'alta velocitat- perquè la competència és enorme i en el qual Europa no produeix res. Aquest és el context", ha assenyalat.

Atreure una o dues plantes de microxips

El director del BSC s'ha mostrat a més convençut que l'existència d'un laboratori a Barcelona per dissenyar aquests microprocessadors ajudarà a atreure inversió per a "una o dues" fàbriques d'aquests elements gràcies a "els contactes i les col·laboracions" que facilitarà. Precisament, la instal·lació a Espanya de plantes de fabricació amb capacitat tant inferior com superior als cinc nanòmetres és un dels principals objectius del Perte que va aprovar ahir el Consell de Ministres.

La fabricació de microxips és crucial en el futur de la indústria de l'automoció i l'electrònica, sobretot en l'actual context de crisi del subministrament. Aquest Perte és el més ambiciós dels aprovats fins ara pel govern espanyol tant per la seva quantia (12.250 milions d'euros) com pel seu potencial impacte transformador i la seva contribució a l'autonomia tecnològica d'Espanya i de la Unió Europea.