Els efectes derivats de la falta d'aigua dels últims mesos en un context de canvi climàtic han posat en suspens moltes empreses agroalimentàries, que veuen com les seves collites pateixen els estralls de la sequera. Amb l'objectiu de mitigar la caiguda d'ingressos, el sector agroalimentari destina cada vegada més recursos econòmics a "polítiques que impliquin innovació, millores genètiques i una gestió més sostenible del territori".

Així ho destaca almenys l'associació del sector Cooperativas Agro-alimentarias d'Espanya (CAAE), que estima que la producció de cereals a Espanya per a aquest any caigui a la meitat en comparació amb 2022, fins als nou milions de tones.

Per emprendre aquestes inversions i millores tècniques, CAAE reivindica el finançament bancari com un element "clau per garantir la continuïtat de l'activitat" de les explotacions i cooperatives agroalimentàries, ja que aporta prou "liquiditat" per preservar la viabilitat del sector i facilitar la seva recuperació davant dels estralls que presenta la falta d'aigua.

En aquest sentit, hi ha entitats especialitzades com AgroBank o Unicaja que estan incrementant el seu suport al sector agroalimentari per finançar les necessitats de la indústria.

AgroBank, líder en el finançament al sector agroalimentari, ha finançat al conjunt de la cadena agroalimentària amb 13.464,3 milions d'euros en el primer semestre de 2023, el que suposa un increment del 3,1% en comparació amb el mateix període de l'exercici anterior. L'entitat, conscient de les dificultats que travessa el sector, ha fet un esforç per posar a disposició de les empreses préstecs amb condicions preferents i assessorament especialitzat a través de l'extensa xarxa d'oficines que té el banc per tot el territori nacional.

En el cas d'Unicaja, disposa de productes i serveis que van des del finançament de cultius intensius a les assegurances d'explotacions agropecuàries, així com la facilitació a l'accés als Fons Next Generation.

El director general de CAAE, Gabriel Trenzado, va declarar aquest diumenge en un comunicat que "és important que s'aposti per un coneixement més gran, la modernització de regadius, així com comptar amb una política d'estat sobre l'aigua que millori la coordinació entre institucions".

El sector agroalimentari remarca que no pretén viure d'ajuts, sinó poder innovar en un sector que necessita una necessària reconversió als nous temps marcats pel canvi climàtic. Trenzano assevera que el finançament bancari va "molt més enllà dels ajuts, especialment en el cas de les cooperatives, les necessitats de finançament dels quals requereixen preservar inversions industrials i el manteniment de l'ocupació a moltes zones rurals per poder abordar el negoci del futur".

Segons el seu parer, el fet que els ajuts públics procedents de la PAC solen "ser escassos i mal assignats", ja que afecten molts sectors, els préstecs i el finançament tou amb ajuts públics pot ajudar el sector a "concatenar campanyes quan tota la inversió s'ha perdut". Aquesta combinació de recursos podria costar "menys fons públics i mobilitzar més fons privats".

En aquest sentit, durant el primer trimestre del 2023, el volum de crèdit que el sector agrari va requerir en el seu conjunt va ascendir fins als 21.122 milions d'euros, un 2,1% menys respecte al quart trimestre de 2022 i un 4% menys que el mateix període que l'any anterior, segons les últimes dades del Ministeri d'Agricultura.