L'economia mundial patirà una lleu desacceleració en els propers mesos, que vindran marcats per una continuïtat en l'augment dels preus, així com el manteniment dels tipus d'interès actuals, segons exposen diversos experts del Reial Institut Elcano. També apunten que diversos factors frenaran el ritme de creixement de l'economia global com poden ser l'alentiment de l'economia xinesa o alguns riscos geopolítics com les possibles tensions entre els EUA i la Xina derivades de les pròximes eleccions a Taiwan a començaments de 2024.

A Europa hi haurà un "creixement molt baix" en el que resta d'any, segons destaca Enrique Feás, investigador principal del Reial Institut Elcano, qui assegura que el refredament de l'economia del vell continent vindrà determinat, entre altres factors, per l'evolució de la guerra a Ucraïna que podria arribar a provocar una crisi alimentària.

Per la seva part, Federico Steinberg, també investigador principal de la mateixa institució, avisa que ara "Europa s'enfronta a una dependència més gran de l'energia externa i la desconnexió amb Rússia", per la qual cosa "cal mantenir aquest bon ritme d'estalvi i substitució de fonts alternatives".

Sota aquest clima Steinberg apunta que uns tipus d'interès al 4% o 5% són una frenada per a l'economia, suposant un augment del cost de les hipoteques i una contracció del consum. No obstant això, subratlla que l'economia està aguantant i que la banca europea és més "sòlida" i està bastant més "sanejada" que la dels EUA, per la qual cosa descarta riscos d'elements financers com la passada crisi de 2008. "Durant la pandèmia, la banca ha estat una font de crèdit i d'estabilitat", assenyala.

En aquesta direcció, les cobertures de liquiditat en els balanços de la banca han jugat un paper molt rellevant en garantir la seva fortalesa. Entre la gran banca europea, CaixaBank va liderar en el primer trimestre els nivells de liquiditat (LCR), amb un índex del 192% (ara augmenta fins al 207), superant en el mateix període a entitats com Société Générale (171), UniCredit (163), Crédit Agricole (162), Deutsche Bank (143), BNP Paribas (139) o ING (132).

Ambdós economistes del Real Instituto Elcano coincideixen que la banca europea i espanyola ha sortit reforçada per afrontar possibles turbulències en un context en el qual hi ha hagut tensions en el sistema com la desaparició de Crédit Suisse o la fallida de diversos bancs regionals als EUA. Asseguren que part d'aquest enfortiment es deu a la millora de la supervisió i la consolidació bancària al continent.

"Ara la banca està més capitalitzada a tot Europa, molt més sòlida, amb més capacitat de resistència amb un suport a la política monetària del BCE que ha permès incrementar l'estabilitat", afirma Feás, mentre que Steinberg destaca que la banca ha sabut aprofitar els anys de creixement econòmic postcovid per "netejar una mica els balanços bancaris quan hi havia problemes".

Alentiment

Respecte a l'economia espanyola, ambdós experts coincideixen que ha experimentat un bon comportament des de començament d'any, impulsada, en part, per la tirada de les exportacions i el consum, així com l'increment de la recaptació d'impostos i el flux dels fons europeus que estan impulsant les inversions. Així mateix, la recuperació del turisme i la menor dependència energètica de Rússia unit a l'aïllament dels preus de l'energia amb l'excepció ibèrica han catapultat el PIB.

Tanmateix, els dos economistes prediuen que l'economia espanyola s'alentirà en els propers mesos motivat per les prolongades pujades de tipus que hi ha hagut i que tot indica a què es mantindran els nivells elevats existents. Aquest context farà que hi hagi una moderació en la concessió del crèdit i, consegüentment, la firma d'hipoteques mantindrà la seva tendència a la baixa, ja que l'euríbor podria continuar experimentant més alces, conclouen.