El Govern holandès ha presentat un Fons de Creixement Econòmic aquest dilluns per reviure l'economia després del fort cop pel coronavirus. Durant els propers cinc anys invertirà al voltant de 20.000 milions d'euros en diferents projectes en àrees com l'educació, infraestructures, investigació i innovació.

Espanya, en canvi, tan sols ha arribat a un principi d'acord per crear una Agència per a la Recuperació Econòmica —després que es reunissin la passada setmana Pedro Sánchez i Pablo Casado—. El pla concret es troba encara lluny de sortir a la llum.

Un pla amb el seu propi pressupost i propostes

Holanda ha tingut, des de l'inici de la pandèmia, 75.584 casos de coronavirus i 6.243, lluny de les dades espanyoles —que ja han sobrepassat els 500.000 contagis i les 29.000 defuncions—. Holanda, a més, ha abraçat obertament la polèmica teoria de la immunitat grupal o de ramat, rebutjant els confinaments europeus més estrictes i optant per un confinament "intel·ligent" i "selectiu". D'aquesta manera, s'ha enfocat des d'un inici en esmorteir els costos socials, econòmics i psicològics de l'aïllament social.

A més, el país holandès ara ha creat un pla amb el seu propi pressupost i propostes que se seleccionaran partint de les recomanacions i avaluacions fetes per un comitè independent, assessorat per experts de diferents àrees.

L'objectiu del fons és fer que l'"economia holandesa sigui més resistent" a les crisis financeres, com la que provoca aquests mesos la pandèmia de coronavirus, segons va subratllar el ministre de finances dels Països Baixos Wopke Hoekstra en una conferència de premsa.

Ajuts a les empreses

Les empreses podran presentar un projecte determinat, fent arribar la informació el ministeri del qual dependria la idea. El propi ministeri podrà presentar oficialment una sol·licitud d'avaluació al comitè, que comptarà, entre altres, amb l'exministre de Finances Jeroen Dijsselbloem.

El Govern holandès aprofita també els baixos interessos que se li apliquen en l'actualitat als seus bons per apostar per aquestes inversions. Encara que la pandèmia va retardar la seva presentació, "queda en evidència l'important que són aquest tipus d'idees", segons van afegir els ministres. "Subratllen la importància de crear reserves en els bons temps, de manera que es puguin fer inversions quan corren mals temps, en lloc de fer retallades pressupostàries," va explicar Hoekstra.

Encara que el Govern holandès havia aconseguit reduir al 49% el deute públic l'any passat, a causa dels nous endeutaments per fer front a les prestacions d'atur i per recolzar a les empreses que van haver de tancar durant la pandèmia, s'espera que aquest deute s'elevi al 60% del producte interior brut (PIB) aquest any.

 

Imatge principal: Imatge d'arxiu del Parlament d'Holanda. Foto: Markus Bernet