Un total de 31.765 milions d'euros, dels quals 2.760 milions en l’exercici 2020. Aquesta és la xifra que el Govern calcula que costarà la reactivació econòmica en front la crisi del coronavirus, a través de vint projectes "de país trencadors" i que el govern català preveu finançar a través del pessic que rebi del fons de recuperació europeu, que s'ha pactat aquesta matinada i proporcionarà a Espanya uns 72.000 milions d'euros en subsidis i 68.000 milions d'euros en crèdits. Així ho han explicat el president de la Generalitat Quim Torra, i el vicepresident i conseller d'Economia Pere Aragonès, en roda de premsa després d'aprovar el pla. 

Catalunya fa temps que insisteix en rebre, d'aquesta part del fons europeu, "un mínim de 30.000 milions", els quals servirien per finançar els projectes tractors que l'executiu català proposa com a "pla de país" per a la recuperació. Amb tot, aquesta xifra encara cal negociar-la amb el govern espanyol, però "Catalunya està preparada per rebre el que li pertoca". 

"El fons de reactivació europeu estableix unes línies estratègiques que coincideixen amb el nostre pla de reactivació", ha asseverat Aragonès. "El fons europeu voldríem que fos més ambiciós, però en tot cas és un avenç històric, és la mobilització de recursos públics més gran de la història d'Europa, i volem deixar clar que Catalunya està preparada per afrontar tots aquests reptes", ha explicat el vicepresident. 

Un pla "de futur" i 20 projectes clau

El Pla engloba tant mesures vinculades a la gestió directa de la crisi com grans actuacions de caràcter estratègic que es desplegaran en un horitzó a mitjà i llarg termini. Aquest full de ruta "mostra la capacitat innovadora i de transformació del sector públic, a través d’una vintena de grans projectes que contenen fins a 145 actuacions específiques", ha explicat Torra.

Una part important d’aquestes actuacions es vincula a la gestió immediata dels efectes de la pandèmia, però alhora el document preveu la posada en marxa de grans plans que aborden qüestions estratègiques per al país, com ara la transformació del model agroalimentari, la lluita contra el canvi climàtic o la mobilitat sostenible, i que s’implementaran en diferents fases en un horitzó que, en el cas d’alguns projectes, abasta les properes dues dècades. 

"Ens ho plantegem com un pla obert que volem acabar de concretar i la nostra voluntat és que sigui un pla resilient, modulable i transformable, elaborat a partir de la participació i el diàleg, perquè ens cal buscar un consens ampli per sortir d'aquesta crisi". En aquest sentit, Torra ha asseverat que "ens cal pensar què volem fer d'aquest país quan sortim de la crisi, i això ha de ser una obra col·lectiva. No és un pla de Govern sinó de país". 

Inversions a curt i llarg

Entre les actuacions que es preveuen activar en els propers mesos, s'hi inclou la renovació urbana i d'habitatge amb una inversió de 244 milions d'euros, un pla de xoc en l'àmbit del Treball de 184,8 milions, el foment de la recerca i la innovació per un valor de 130,2 milions, una línia de préstecs participatius per la indústria de 50 milions, la mateixa quantitat que es vol destinar al pla de suport a l'automoció i a la mobilitat. En el que queda d'any també es vol reforçar la xarxa de fibra òptica amb 46 milions, ampliar els ajuts per a necessitats bàsiques per valor de 43 milions, reactivar el comerç amb 35 milions i tirar endavant pla d'educació digital dotat amb 24,2 milions.

Alhora, però, el pla presenta 145 actuacions i 20 projectes tractors que volen articular aquests fons de reconstrucció en un horitzó de mitjà i llarg termini. Els 31.765 milions d'euros s'haurien de repartir en diferents eixos: 5.000 milions dedicats a economia de la vida; 1.000 milions a digitalització; prop de 16.000 milions a transició ecològica i 5.700 milions de la societat del coneixement.

Les actuacions prioritàries segons el pressupost anunciat serien les de l'apartat de transició ecològica, amb el pla per la mobilitat sostenible i el foment de l'automoció elèctrica i connectada amb 5.877 milions d'euros o la generació d'energia renovable, l'aprofitament de recursos forestals i l'autoconsum amb 6.330 milions; i la millora de l'habitatge i l'eficiència energètica amb 3.200 milions. Una altra de les partides amb més finançament seria la de bioeconomia i transformació del sector alimentari, amb 3.331 milions d'euros.

També es volen destinar 3.300 milions a actuacions transversals com la creació d'un fons de finançament passiu (3.264 milions), la internacionalització de l'economia (34 milions), la transversalitat de gènere (12 milions).

Catalunya com a referent

"No es tracta només de sortir de la crisi com es pugui, sinó de transformar el model que tenim", ha asseverat Aragonès. "Volem que la sortida de la situació sigui en clau transformadora i no conservadora; no podem sortir d'aquesta crisi com es va fer amb la del 2008, que va ser baixant salaris. Això no ho podem permetre i no és el que el país es mereix". 

En aquest sentit, doncs, el vicepresident ha assegurat que "Catalunya ha de ser un referent en la sortida de la crisi i liderar el nou model que volem".