Ja fa anys que Catalunya va veure en l'espai, sí l'espai exterior, una gran oportunitat econòmica i de negoci. Però no pensem en astronautes que arriben a la lluna ni grans estructures espacials, no, hem de pensar en satèl·lits, però especialment els nanosatèl·lits. Aquest divendres, la Cambra de Barcelona i el Departament de Vicepresidència ha organitzat la jornada New Space Economy 2.0 per exposar tot el que està fent Catalunya, tant des del vessant públic com privat d'aquest sector econòmic que cada cop té més força a Catalunya, com per exemple amb la creació de la primera constel·lació de satèl·lits catalana, que va començar amb el llançament de l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català en òrbita.

En aquest sentit, el secretari de polítiques digitals del Govern, David Ferrer, ha assegurat que de cara a l'any que ve, l'Executiu invertirà un total de 7 milions d'euros, que es volen complementar amb fons europeus, per impulsar el sector espacial català i crear aquesta constel·lació de satèl·lits, que tindrà diverses funcions i en diferents sectors, des de l'internet de les coses fins a l'exploració de la terra. El seguiment d'aquesta noca constel·lació, segons ha assegurat Ferrer, es farà des de l'Observatori del Montsec.

Per la seva part, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, que és professional de sector, que ha assegurat que en aquests moments "el sector d’espai a Catalunya té el mateix pes específic que els que té la suma de blockchain, IOT (Internet de les coses), el 5G, la robòtica, o el 3D". Amb això Roca ha precisat que Catalunya "té el potencial per ser una referent al món en el sector New Space i ha recordat que el 10% del PIB europeu és derivat de productes i serveis provinents de l’espai.

En aquesta línia,Roca ha assegurat que en els pròxims dos anys el sector espacial a Catalunya creixerà moltíssim. Concretament, segons les previsions de la corporació, l'ocupació es multiplicarà per quatre, cosa que serà molt positiu per a l'economia catalana, ja que serà un gran impulsor de l'R+D al país. La prova està que en els últims 3 anys, el sector ha generat fins a 30 patents només a Catalunya. 

Què aportarà la constel·lació de satèl·lits a Catalunya?

La gran pregunta de tot plegat és que aportarà aquesta primera constel·lació de satèl·lits catalana al país. Per tal d'explicar-ho, la Cambra ha celebrat una taula rodona amb quatre experts, Rafel Jordà, Fundador d'Open Cosmos, Laia Romero, directora de Lobelia Earth, Jordi Corbera, cap del Departament d'Observació de la Terra de l'ICGC i Sergi Figuerola, CTO de la fundació i2CAT i 5G Barcelona. 

I la resposta més ràpida a aquesta pregunta l'ha donat Figuerola dient que tenir una constel·lació de satèl·lits permetrà a Catalunya "disposar d'un sistema més gran per a treballar amb informació més real i constant, a més de tenir un territori més reactiu i que reaccioni més de pressa" a tot allò que passi. Com a aplicacions més directes, Romero ha posat alguns exemples com una xarxa de satèl·lits que pugui observar l'estat de les reserves d'aigua a Catalunya, en definitiva extreure dades de tot allò que es vulgui sobre el país. Això, alhora, s'ha de combinar amb la capacitació tècnica de les persones per tal d'entendre totes aquestes dades que s'extreguin de la constel·lació per tal de poder treballar-les.

Durant la seva intervenció, Jordà ha recordat que aquesta infraestructura serà crítica i completament clau en l'avenç del canvi climàtic, ja que permetrà, per exemple, anticipar-se molt millor als episodis extrems de clima, siguin onades de calor o tempestes com el Glòria. Això, segons Jordà permetrà un gran un canvi de mentalitat, ja que generarà un sistema d'infraestructures amb una interacció directa amb l'usuari per satisfer les seves noves necessitats. 

Per la seva part, Corbera ha enumerat els 5 grans reptes de l'economia de l'espai que afrontarà Catalunya en els pròxims anys com la capacitat de transferir el coneixement i capacitar a l'usuari, poder desenvolupar nous models de treball, millorar qualitat de les dades i lligar-les a la intel·ligència artificial. En tercer lloc la capacitat de precisar la reactivitat a aquestes dades i facilitar-ne l'ús, alhora que el país ha de ser capaç de quantificar els impactes d'aquest sector econòmic i, evidentment, els seus beneficis, tant econòmics com socials.