Ja s'ha complert un any del trasllat de la seu de CaixaBank a València, just el dia següent que el Banc Sabadell es mogués a Alacant i comencés un seguit de moviments de seus socials, donant nom al factor "fuga de seus". Recentment, però, les informacions sobre presumptes pressions de l'Estat a les principals entitats per generar pànic han sortit a la llum, tot i que de moment no hi ha hagut cap pronunciament públic per part d'aquestes. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat avui en roda de premsa que "nosaltres no comentem sobre les procedències dels moviments dels comptes dels nostres clients, no ho hem fet mai i no ho farem ara".
En aquest sentit, doncs, Gortázar no ha volgut pronunciar-se respecte possibles pressions de l'Estat, i ha explicat, com ja han fet tantes altres vegades, que "es va prendre una decisió en aquell moment perquè es començava a patir per un descens de la confiança empresarial", i que aquesta decisió "va ser presa per unanimitat", assegura.
Preguntat sobre si tenen intencions de tornar a Catalunya, el conseller delegat ha explicat que "ens trobem en un entorn d'absoluta normalitat", però ha evitat fer valoracions polítiques respecte la situació a Catalunya, perquè "no em toca a mi fer-les". Per últim, Gortázar ha explicat que des de CaixaBank, "l'única cosa que podem fer és seguir demanant diàleg i arribar a una situació beneficiosa per a tots".
Maniobres de Rajoy
L’endemà del referèndum, en silenci, l’Estat va buidar massivament diners que empreses públiques i administracions tenien en dipòsits en els dos principals banc, el Sabadell i CaixaBank. Segons va revelar el diari Ara, les dues entitats van patir una forta fuga de capitals el 2 d’octubre per ordres polítiques. Aquella setmana acabaria amb el trasllat de les seves seus fora de Catalunya, després de l’aprovació del decret-llei.
Amb tot, i segons les informacions que han sortit, al Sabadell la fuga de dipòsits va ser d’uns 12.000 milions d’euros. En el cas de CaixaBank, el doble. Un terç els va retirar l’Estat a través de les seves empreses públiques i administracions; però cap de les entitats ha explicat públicament aquests fets.