El dèficit de la Generalitat de Catalunya es va situar l’any 2017 en el 0,58% del PIB (1.297 milions), segons les dades provisionals de la Intervenció General de la Generalitat. Catalunya compleix així l’objectiu del 0,6% assignat pel Ministeri d’Hisenda a les comunitats autònomes, si bé les dades definitives de tancament les donarà a conèixer la Intervenció General de l’Estat (IGAE) a finals de març, segons un comunicar del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

En relació al 2016, s'ha reduït el dèficit en 0,34 punts (677 milions), passant del 0,92% (1.974 milions) obtingut l’any passat al 0,58% actual (1.297 milions). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% (9.100 milions), l’ajust supera el 85%, amb una reducció de 7.803 milions en termes absoluts.

A més, el 2017 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, que descomptant l’efecte del cicle econòmic sobre les finances de la Generalitat i el pagament d’interessos, els comptes catalans es troben en superàvit. És el segon any consecutiu que la Generalitat tanca l’exercici amb superàvit estructural primari, un fet molt rellevant ja que, d’acord amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE, la variable estructural dels comptes públics constitueix un element essencial per a l’estabilitat pressupostària dels estats.

Els ingressos pugen un 7,8%

El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat d’analitzar els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit. El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.

La reducció aconseguida el 2017 s’explica majoritàriament per un increment dels ingressos no financers del SPA de 1.753 milions respecte a l’any 2016 (un 7,8% més), gràcies sobretot als majors recursos del model de finançament com a conseqüència de la millora de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Concretament, la recaptació d’aquests ingressos suposa el 77% (1.349 milions) de l’augment total.

Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca també el bon comportament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la recaptació del qual puja un 17,9% (296 milions més que el 2016), reflectint la millora del cicle econòmic. La Generalitat destaca l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades, que va entrar en vigor el mes de maig i que ha permès ingressar 23 milions.

Impacte de l’acord de no disponibilitat

Segons explica en el comunicat, el passat mes de setembre, una ordre del Ministeri d’Hisenda va declarar la no disponibilitat de crèdits pressupostaris a Catalunya. Com a conseqüència d’aquesta ordre, es van retenir tots els documents de despesa no disposats —és a dir, que encara no hi havia compromís davant tercers— corresponents a tots els programes pressupostaris no considerats “serveis públics fonamentals” o “serveis prioritaris”. La quantitat retinguda inicialment va ser de 470 milions, incloent-hi 304 milions del fons de contingència.

Tanmateix, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre el Ministeri d’Hisenda va aprovar revocacions parcials de l’acord a petició expressa dels departaments afectats per raons d’urgència i necessitat, i també es va preveure que es pogués transferir crèdit del fons de contingència en el cas dels supòsits previstos legalment. Tot això ha fet que, a 31 de desembre del 2017, l’impacte definitiu de l’acord de no disponibilitat sobre la despesa total dels departaments hagi estat de 91 M€ (el 0,3% de la despesa no financera).