El gasoducte rus Nord Stream 1 ha suspès el subministrament de gas des d'aquest dilluns fins al pròxim 21 de juliol per "manteniment", segons ha informat l'operadora de la infraestructura Nord Stream AG. L'atura d'aquesta infraestructura, que uneix Rússia i Alemanya pel mar Bàltic, suposa que el segon deixarà de rebre una gran quantitat de gas natural i podria suposar una situació d'emergència greu a escala energètica. Cal apuntar, a més, que des del mes de juny passat el gasoducte només opera al 40% de la seva capacitat, ja que, segons Rússia, Canadà no ha retornat unes turbines que es trobaven en reparació i que es precisen per al bombament del combustible, una maniobra que seria conseqüència de les sancions que pesen sobre Moscou per la invasió d'Ucraïna. Ara bé, Canadà ja ha accedit a enviar a Alemanya una de les turbines que es trobava en reparació per a no haver de lliurar-la directament a Gazprom i no violar així les sancions imposades.

El tall de subministrament pel Nord Stream ha estat suspès a les 7 del matí hora de Moscou, és a dir a les sis del matí hora europea, però en les anteriors 24 hores va subministrar un total de 63,4 milions de metres cúbics de gas, la qual cosa representa el 40% de la capacitat diària de la infraestructura. Aquesta aturada, a més, arriba després que Rússia anunciés el mes passat dues reduccions consecutives dels subministraments de gas a través del Nord Stream, primer una d'un 40%, la que hi havia fins ahir, i després una altra aturada addicional del 33%, que finalment s'ha convertit en una aturada total de l'activitat. La justificació d'aquestes dues reduccions, segons el gegant gasístic rus Gazprom, va ser al·legar problemes amb les revisions tècniques de les turbines de l'empresa alemanya Siemens que s'utilitzen per bombejar el gas.

Creix el temor a Alemanya

A l'altra banda del gasoducte hi trobem Alemanya, on ha crescut el temor d'un tall total del gas rus, que els col·locaria en una vertadera situació d'emergència energètica. Qui ha emès les primeres paraules ha estat l'Agència Federal de Xarxes, l'autoritat reguladora dels mercats de xarxes a Alemanya, que ha advertit que "el pitjor dels casos" en l'actual crisi energètica seria, precisament, el tall definitiu del gas per part de Rússia, que col·locaria a Alemanya en una situació d'emergència. "El pitjor dels casos, és a dir, si realment ja no arribés gas des de Rússia", té "molt, molt mal aspecte", ha assegurat el president de l'Agència, Klaus Müller, en declaracions al programa matinal de la cadena pública ZDF.

Müller ha afegit que la gravetat de l'emergència dependria de diversos paràmetres com, per exemple, la velocitat amb la qual el govern federal pogués adquirir terminals de gas liquat o quan gas es podria estalviar. Ara bé, també ha afegit que "hi ha diversos escenaris segons els quals entraríem en una emergència de gas. Això significaria que hi hauria molt poc gas. Per això cal fer tot el possible per a evitar-ho, això també depèn de nosaltres". Al que ha afegit que les restriccions en relació amb la crisi energètica ja són notables, i per això ha fet una crida als ciutadans alemanys per estalviar gas.

Respecte a la possibilitat que Rússia no restableixi el flux de gas una vegada finalitzades les tasques de manteniment del gasoducte rus Nord Stream, Müller ha assegurat que "ningú pot dir-ho amb certesa". De moment els dipòsits encara s'estan omplint, amb l'objectiu de nivells fins al 80% l'1 d'octubre i del 90% l'1 de novembre. Però "cal vigilar la situació i "fer tot el possible per a estalviar gas ara, optimitzar la calefacció, preparar-se en la indústria", ha agregat Müller.