Una de les conseqüències econòmiques més greus de la guerra entre Ucraïna i Rússia està sent la crisi energètica. Des del passat 23 de febrer el preu del gas natural i del petroli s'han disparat exponencialment per la invasió, i és que cal recordar que Europa depèn completament del gas i del petroli rus i, a més, Rússia és dels màxims exportadors mundials d'ambdues matèries, per tant, les sancions econòmiques al país fan perillar l'arribada de gas i petroli com a possible represàlia russa.
I és que aquest dimarts el preu del gas natural per al lliurement a l'abril puja prop de l'11%, fins a 235 euros per megawatt hora (MWh), després que el Govern de Rússia hagi advertit que pot respondre a eventuals sancions al seu sector energètic tallant el subministrament a Europa. Ara bé, aquests 235 euros no han estat el màxim que ha marcat el gas aquest dimecres, ja que a l'inici de la negociació el preu s'ha disparat fins als 285 euros/MWh, molt per sobre del tancament d'ahir (212 euros), encara que poc després ha moderat l'alça i poc després de les 10 del matí el gas es cotitzava a 235 euros, un 10,83% més que ahir, segons les dades de Bloomberg.
Des de la invasió russa d'Ucraïna el gas natural s'ha disparat i en els últims dos dies ha marcat diversos màxims històrics, tot i que en aquesta època de l'any el seu preu sol descendir, ja que hi ha menys demanda per la pujada de les temperatures a l'hemisferi nord. El preu de la matèria primera ha passat de 87,5 euros per MWh abans de la invasió a superar els 200 euros en els últims tres dies. En aquestes dates de l'any passat costava 17 euros per MWh.
El Brent frega els 125 dòlars
El preu del petroli va pel mateix camí que el gas aquest dimarts. Concretament, aquest matí el Brent, el de referència per Europa, segueix cotitzant a l'alça i està al voltant dels 125 euros davant dels temors pel possible problema de subministrament. De fet, el preu del Brent per a lliurament al maig cotitzava a 124,93 dòlars a l'inici de la sessió al mercat de futurs de Londres, un 1,4% més que al tancament d'aquest dilluns, però molt lluny del pic de gairebé 140 dòlars aconseguit també ahir.
Malgrat que la UE encara no s'ha compromès a vetar el petroli rus, que suposa el 27% del consum europeu aproximadament, sí que ha anunciat que aquest dimarts es presentaran un conjunt de mesures per reduir la seva dependència del gas i el cru d'aquest país. En aquest sentit, però, diversos governs europeus com Alemanya, Països Baixos o el Regne Unit, ja han cridat a la cautela i han defensat només una reducció gradual de la dependència energètica de Rússia, perquè en cas contrari podrien crear-se problemes greus de subministrament i una pujada dels preus. Segons ha anunciat ja la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l'estratègia comunitària s'articularà en tres eixos: diversificar la importació de combustible fòssil per rebaixar la dependència de Moscou, accelerar la inversió en energies renovables i impulsar millores en l'eficiència energètica.
L'or, sempre valor refugi
Davant la pujada dels productes energètics i la caiguda generalitzada de les borses mundials, l'or ha tornat a apujar el seu preu, ja que és considerat com un dels actius refugi per part dels inversors i aquest dimarts manté la seva progressiva pujada, i ja se situa de nou per sobre dels 2.000 dòlars l'unça, prop dels màxims d'agost de 2020. En la seva quarta sessió consecutiva a l'alça, l'or avança l'1,10%, fins als 2.018,10 dòlars, amb els inversors pendents de la invasió russa a Ucraïna.
Aquest dilluns, l'or ja va superar els 2.000 dòlars al llarg de la jornada, però finalment va tancar la sessió lleugerament per sota. En aquesta mateixa línia està actuant també la plata que és el metall que puja amb més força (2,90%) fins als 26,48 dòlars l'unça.