Les dues patronals més importants de Catalunya passen per un moment de crisi. La pugna per la representativitat entre Foment del Treball i Pimec, que es va començar a gestar fa més de 12 anys, ha agafat l'envergadura de guerra patronal. L'acord pactat per les quotes entre Josep Sánchez Llibre i Josep González sembla que no arriba, tot i que ambdos presidents asseguren que estan disposats a negociar i a arribar a un acord, per evitar així el recompte formal per part del Govern. 

I és que en aquest conflicte hi queda involucrada també la Generalitat a través de la conselleria de Treball, qui ha de posar ordre i decidir els percentatges en cas que les patronals no siguin capaces d'arribar a un acord. Fonts properes a les negociacions entre ambdues patronals asseguren a El Nacional que les posicions estan força allunyades, ja que "hi ha certes línies vermelles i que cap dels dos vol cedir". La principal línia vermella és, segons les fonts esmentades, que Pimec no acceptarà un acord de menys del 50%. 

La situació ha arribat a tal extrem de conflicte que finalment la conselleria de Treball posarà en marxa el recompte oficial "imminentment". Segons expliquen fonts de les patronals, "imminentment" pot voler dir "entre avui mateix i divendres", però no està del tot clar quan començarà de veritat. "La nostra queixa no és només cap a Foment del Treball sinó també per la conselleria, que porta temps evitant el problema", expliquen des de Pimec. 

Hi ha certes línies vermelles i cap dels dos vol cedir"

I és que el problema ve de lluny. Fa més de 12 anys que l'estira i arronsa per qui és més representatiu del teixit empresarial català és un dels temes recurrents a les juntes de Foment i de Pimec. Fins ara, la representativitat s'havia repartit entre Foment (60%), Fepime (15%) i Pimec (25%), però la patronal de Gonzàlez considera, per una banda, Fepime forma part de Foment i per tant no té sentit que sigui un actor en la representativitat; de l'altra, en paraules de Gonzàlez, "nosaltres donem representació a totes les pimes, que conformen el 99,8% del teixit empresarial català, i hauríem de tenir un major percentatge".

Per part de Foment, però, es queixen que els criteris imposats en el decret que mana com s'ha de fer el recompte de la Generalitat no són bons, ja que només es té en compte el nombre d'empreses afiliades a cada patronal -per la qual cosa, compta el mateix una empresa gran, petita, micro o autònom- i han demanat que s'hi incloguin altres consideracions, com ara el nombre de treballadors de cada empresa o el volum de facturació, quelcom que de moment el tribunal no vol acceptar. 

Què hi ha en joc?

Bàsicament hi ha en joc el prestigi, la representativitat, unes quantes cadires i al voltant de 2 milions d'euros anuals a repartir. "Com que Fepime no pot justificar la seva partida, de moment ens repartim més o menys a parts iguals el finançament", però la resta de coses van pel percentatge de la quota. Alhora, també hi ha en joc les relacions entre ambdues patronals, ja que fonts de Foment del Treball asseguren que si s'engega el procés de recompte amb els criteris del decret que hi han ara "no tindrem cap problema en recórrer a la via legal", asseguren les fonts. "No volem acceptar el recompte amb els criteris actuals per un tema de principis", denuncien. 

No tindrem cap problema en recórrer a la via legal", asseguren des de Foment

I és que la tensió entre els líders es pot tallar amb un ganivet. Gonzàlez deia en un esmorzar de Nadal que "des de Foment tenen por a comptar perquè saben que hi sortiran perdent", i que "és molt lamentable el que fa Foment, ens estan prenent el pèl". Segons la Pimec, Sánchez Llibre "no s'ho està prenent seriosament". 

Per la seva banda, Sánchez Llibre aboga per la cordialitat i assegura haver "estat generós amb Pimec oferint-los el 35%", però "no hi ha manera", diuen. Sigui com sigui, González i Sánchez Llibre no es posen d'acord. Fonts properes a les negociacions asseguren "haver sentit a parlar de fins el 45%", però de moment l'acord no és tangible. 

La Cecot, tercer element

A més de la guerra amb Pimec, Foment tenia també un altre front obert: l'expulsió de la Cecot. Quan Sánchez Llibre va rellevar Gay de Montellà el passat mes de novembre, s'entreveia una possible entesa entre el nou líder de Foment i el president de la Cecot, Antoni Abad, per tal que la patronal de Terrassa tornés a formar part de Foment. La Cecot va ser expulsada temporalment de Foment del Treball ara farà un any per "extralimitar-se" en les seves funcions i "ocupar un territori que no li correspon", segons van explicar en el moment des de Foment. 

Era molt previsible que la Cecot tornaria a Foment. Ara els necessiten per comptar", critica Pimec 

Fa quatre dies finalment teníem la notícia: Abad i Sánchez Llibre han aconseguit arribar a un acord, i la Cecot s'incorporarà a Foment de manera imminent. La decisió i els detalls de l'acord es faran públics el proper dimarts, segons han explicat fonts de la Cecot, però aquest fet no ha arribat per sorpresa i juga també un paper important en la guerra patronal.

Des d'inicis d'any, el president de Foment anunciava que havia tingut "múltiples reunions" amb Abad i que "la intenció era reincorporar la Cecot el més aviat possible". Fonts de Pimec asseguren que el retorn de la Cecot "era molt previsible" perquè "ara els necessiten per comptar" i sumar més quan la Generalitat iniciï el recompte, ja que la Cecot és la principal competència de Pimec com a patronal de pimes catalana. "Semblava que no hi havia pressa, però ara sí que han corregut", critiquen fonts de Pimec. Amb tot, la patronal d'Antoni Abad no s'ha pronunciat al respecte i estem encara pendents de conèixer-ne totes les condicions.

Per últim, la guerra patronal està al principi del fi. Pendents que la conselleria de Treball inciï el recompte, Sánchez Llibre i Gonzàlez van a contrarrellotge si realment volen arribar a un acord i evitar el "tràngol pesat" del recompte; a més, en cas que s'arribés a l'acord una vegada començat el recompte, aquest s'aturaria immediatament i es farien vigents els percentatges de l'acord. Sigui com sigui, el pacte no arriba, el temps s'acaba i l'ambient és tens entre passadissos patronals.