Catalunya ha perdut prop de 30.000 empreses entre els anys 2008 i 2016, la qual cosa representa el 4,8% del seu teixit productiu, segons dades de l'informe de conjuntura de la patronal Foment del Treball del darrer trimestre, que reclama més incentius per impulsar el creixement i consolidació de les companyies. Pel que fa a la mida de les empreses, les que més han patit la crisi han estat les petites (de 10 a 49 empleats) i les mitjanes empreses (de 50 a 200 treballadors), que han vist desaparèixer el 31% i el 18% del seu teixit, respectivament. Les microempreses (entre 1 i 9 treballadors) i les grans companyies (més de 500 treballadors) han resistit millor aquests darrers anys, amb pèrdues del 12,3% i del 8,6% del seu teixit, respectivament. Les empreses que tenen entre 200 i 500 treballadors han perdut el 17% del seu teixit i les societats sense cap treballador han crescut en un 4,1% en aquest període 2008-2016 a Catalunya.

El director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo, ha apuntat que “és rellevant que la crisi hagi estat especialment sanguinària” amb les petites i mitjanes empreses, que són les societats que tenen més potencialitat de créixer i esdevenir negocis que fomentin la innovació i les exportacions. “Calen mesures per facilitar el guany de grandària empresarial a Catalunya i Espanya. S’han batut rècords d’exportació, tot i perdre una part important de les empreses, cosa que mostra la gran competitivitat de les companyies que han sobreviscut, que no han oblidat el mercat internacional”, ha afegit.

El responsable de Foment ha assenyalat també que el 44% de totes les empreses que es creen desapareixen al cap de tres anys de la seva fundació. Segons Guillermo, “és important fer incubadores i generar nova activitat, però també és important que aquestes empreses es consolidin, perquè si no només estem fent flors d’estiu”.

Espanya perd més empreses

Davant l'informe de Foment, la directora general d'anàlisi econòmica de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha matisat via tuit que: "Espanya en el mateix període (2008-2016) ha perdut més empreses actives (un 5,4%). Des del 2015 hi ha creació neta d'empreses a Catalunya, cal seguir." 

Segons el departament d'Economia, a Catalunya hi ha més empreses amb seu social que a Madrid. En els dos darrers anys el nombre net d’empreses ha crescut tant a Catalunya, com a Madrid i la mitjana d'Espanya. En el darrer any, Catalunya ha augmentat un 2% la creació d'empreses per sobre del conjunt de l'Estat i Madrid que han registrat un 1,6% i un 1,5%, respectivament.

Tracte igual per a pimes i grans empreses

El president de la comissió d'economia i fiscalitat de Foment, Valentí Pich, ha reclamat que s’acabin les polítiques que tracten diferentment les pimes i les grans empreses, com els trams de l’impost de societats, ja que les companyies tenen més activitat exportadora, innovadora i de conciliació laboral i familiar, entre d’altres, com més grans són i més treballadors tenen.

L’Informe de conjuntura de Foment també ha analitzat la caiguda demogràfica que viuran Catalunya i Espanya durant les properes dècades, un fet que haurà de ser suplert per la immigració, donada la baixa natalitat. Guillermo ha assenyalat que les projeccions de l’INE apunten que caldrà una arribada d’entre 50.000 i 80.000 persones anuals en el període 2030-2065 per compensar el declivi demogràfic de les societats catalana i espanyola.

Es manté el creixement econòmic

“El creixement econòmic continua a Catalunya i Espanya amb un vigor rellevant. Hi ha un suport potent de la demanda interna, que perd certa força, no tant pel consum sinó per la inversió”, ha apuntat Guillermo, que ha situat la taxa de creixement del PIB en el 0,7% tant per Catalunya com pel conjunt de l’Estat. “El mercat de treball continua de forma molt potent, més a Catalunya que a Espanya, tot i que la taxa d’atur continua sent elevada com a seqüela de la crisi, a causa que el sector de la construcció no s’ha recuperat. Això explica el 50% de la desocupació actual”, ha sentenciat el director d’economia de Foment. 

Guillermo ha previst que la inflació se situarà per sobre de l’1% durant l’any vinent, una situació que situa l’economia a “l’avantsala” de la reducció de les injeccions de liquiditat promogudes pel Banc Central Europeu, que es podrien produir en el mitjà o el llarg termini. 

Sobre el sector públic, el responsable de Foment ha assenyalat que el dèficit públic pot assolir el límit del 4,6% pactat entre l’Estat espanyol i Brussel·les, gràcies al pagament avançat de l’impost de societats per part de les empreses, que el govern central va decretar. “Però l‘any que ve s’ha d’assolir el dèficit del 3,1% i aquest conill ja s’ha tret del barret. A veure quines mesures ideen els polítics. Esperem que no sigui gravar les empreses un altre cop”, ha sentenciat.