El Fons Monetari Internacional pronostica que el rebot del PIB que havia augurat després de la pandèmia, s’endarrerirà a l'any vinent.

Els nous càlculs de l'FMI esperen que aquest any l'economia creixi un 5,7%, cinc dècimes menys del previst en juliol. Això situa a Espanya darrere de França i Itàlia, països veïns que creixeran més aquest any. El rebot econòmic que Espanya perdrà aquest any s'espera que el rebi el vinent, any que l'FMI preveu que Espanya sigui el país que creixi més en tot el món, amb un augment del PIB del 6,4%.

Previsió PIB FMI

Pel que fa a l'atur, el Fons millora els seus pronòstics per a Espanya. Calcula que l'any acabarà amb una mitjana de taxa d'atur del 15,4%, una dècima menys que en 2020. I la reducció continuarà l'any que ve.

La primera rebaixa de l'FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja va contradir les previsions de creixement del PIB que va anunciar el govern espanyol, rebaixant les seves expectatives per a l'Estat de cara a 2021 fins al 6,2%. Per contra, l'FMI ha augmentat més d'un punt les seves expectatives de creixement econòmic per a 2022 fins i tot al 5,8%.

En la revisió de les seves perspectives econòmiques mundials l'FMI va rebaixar en dues dècimes la seva previsió d'augment del PIB espanyol per a aquest any, que ara situa en el 6,2 % i tres dècimes per sota de les anunciades pel govern espanyol. Que ara ha sigut rebaixat molt més.

Malgrat rebaixar les seves previsions, l'FMI continuava col·locant a Espanya com el país que més creix dins de les grans economies de la zona euro i al costat de països com el Japó, França, Alemanya i Itàlia en apuntar que en aquests casos s'anticipava una recuperació més forta en la segona meitat de l'any gràcies a la vacunació i la reobertura econòmica que continuarà durant 2022. Unes dades que ara ha rebaixat molt més.

El PIB

L'economia espanyola va créixer un 1,1% en el segon trimestre de l'any, tornant així a valors positius després d'haver registrat en el primer trimestre un retrocés del 0,6% a causa de l'impacte de la tercera onada de la covid i la borrasca Filomena, segons les dades de la Comptabilitat Nacional publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Aquest creixement trimestral de l'1,1% és 1,7 punts inferior a la dada avançada per l'organisme estadístic a finals de juliol, quan va avançar un augment del PIB del 2,8% per al període abril-juny, afectat per la tercera onada de la covid.

En taxa interanual, el PIB es va disparar un 17,5% després de l'aturada patida el 2020 i en el primer trimestre d'aquest any per l'impacte de la pandèmia. Aquesta taxa és 21,7 punts superior a la del primer trimestre i és la més elevada de la sèrie històrica, encara que es troba 2,3 punts per sota de l'estimada inicialment per l'INE (19,8%).

La demanda nacional va sumar 17,3 punts al PIB interanual, xifra 20,3 punts superior a la del primer trimestre i la més alta de la sèrie, mentre que la demanda externa va tenir una aportació de dues dècimes, 1,4 punts més que en el trimestre anterior.

Imatge principal: Christine Lagarde presidenta de l'FMI

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat