El Fons Monetari Internacional (FMI), que la setmana passada va anunciar una rebaixa d'una dècima del seu pronòstic de creixement per a Espanya el 2018, fins al 2,7%, ha empitjorat les seves previsions de deute, dèficit i atur per als pròxims exercicis, subratllant la necessitat de donar un "nou impuls" a les reformes estructurals. A més, insisteix en les seves advertències sobre el "decebedor" creixement econòmic en la zona euro, que va situar en un 2% per a aquest any, i preveu que es freni encara més davant de la "persistent incertesa" pel Brexit i la baixa productivitat.

Creixement "decebedor" en la zona euro

La zona euro s'espera creixi un 2% aquest any, dues dècimes menys del previst al juliol, i un 1,9% el 2019, sense canvis en els pronòstics de l'organisme dirigit per Christine Lagarde. "Entre les economies avançades, el creixement ha estat decebedor en la zona euro i al Regne Unit. El menor creixement en les exportacions després d'un fort augment en l'últim trimestre de 2017 ha contribuït notablement a l'alentiment de la zona euro", assenyala l'informe "Perspectives Econòmiques Globals", presentat avui pel Fons.

El document, divulgat en l'arrencada de l'Assemblea Anual de l'FMI i el Banc Mundial que se celebra aquesta setmana a Bali (Indonèsia), revisa a la baixa les perspectives d'Alemanya fins i tot un 1,9 % estimat per a aquest any i el pròxim, el que suposa una reducció de 3 dècimes i de 2 dècimes, respectivament. També retalla les de França, per a la que espera un creixement de l'1,6 % en cada un d'aquells anys, 2 dècimes i 1 dècima menys del previst al juliol.

"Els alts preus de l'energia han ajudat a frenar la demanda" en els importadors d'aquests productes, mentre que altres països "també s'han vist afectats per la incertesa política", recalca el Fons.

Baixes previsions per a Espanya

Segons els últims pronòstics de la institució, el PIB d'Espanya creixerà un 1,8% el 2020, en línia amb el seu anterior pronòstic, mantenint les seves projeccions per als següents exercicis en l'1,7% el 2021 i en l'1,65% els dos anys posteriors. Quant a altres variables macroeconòmiques, la institució internacional ha empitjorat el seu pronòstic per a l'evolució del deute públic, que assolirà el 97,1% del PIB el 2018, quan a l'abril esperava un 96,7%) per baixar al 95,8% el proper any i al 94,6% el 2020, davant el 93,9% estimat anteriorment.

Així mateix, l'FMI preveu que el deute públic d'Espanya representi el 93,8% del PIB el 2021, per sobre del 92,8% del seu anterior pronòstic, mentre que el 2022 se situarà en el 93% i un any després en el 92,5%, davant el 90,9% de les previsions d'abril.

Per la seva part, la revisió del quadre macroeconòmic per a Espanya també preveu una pitjor trajectòria del dèficit, que acabarà aquest any en el 2,7% del PIB, dues dècimes per sobre del previst a l'abril, i se situarà en el 2,3% el 2019, quan prèviament s'esperava una reducció al 2%. D'aquesta manera, les projeccions de la institució apunten a un desequilibri pressupostari negatiu del 2,7% el 2023, mig punt percentual per sobre del dèficit del 2,2% del PIB anticipat anteriorment.

Aquesta desacceleració de l'economia tindrà el seu reflex en el comportament del mercat laboral, ja que les noves previsions de l'FMI assenyalen el debilitament de la reducció de l'atur, que tancarà el 2018 en el 15,5%, en línia amb les previsions d'abril, encara que al final de l'horitzó analitzat la taxa d'atur d'Espanya serà del 13,84%, davant el 13,61% dels anteriors pronòstics. "A Espanya, l'agenda de reformes estructurals que pretén augmentar l'eficàcia de les polítiques actives i reduir la segmentació del mercat laboral, necessiten un nou impuls", assenyala la institució internacional.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat