La tarifa elèctrica regulada, a la qual estan acollits dotze milions de llars, continua sent una gran desconeguda malgrat la polèmica que ha suscitat durant les últimes setmanes la sobtada pujada de l'electricitat al mercat a l'engròs, que sembla haver començat a remetre. De fet, en nombroses ocasions s'ha confós l'evolució del preu al mercat a l'engròs -aquell a què les comercialitzadores compren l'electricitat a les generadores- amb el comportament de la tarifa regulada, denominada ara Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC).

El desglossament

Si deixem al marge els contractes de subministrament firmats pels consumidors que són al mercat lliure -uns tretze milions-, la primera dada a destacar és que el cost de producció representa tan sols el 35 % de la tarifa regulada. El 65 % restant correspon a impostos (IVA i Impost d'Electricitat), al marge de comercialització, al lloguer del comptador i, sobretot, als anomenats peatges d'accés, que suposen entorn del 40 % del rebut de la llum i que fixa el Govern. Encara que els peatges estan congelats i fins i tot van baixar el 2016, no falten els experts que qüestionen alguns dels conceptes que engloben.

Els costos regulats

El capítol de costos regulats inclou la retribució de dues activitats necessàries per fer arribar l'electricitat a llars i empreses: el transport, que permet portar l'energia des de les centrals fins a les subestacions, de la qual s'ocupa Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE); i la distribució, que la reparteix entre els consumidors finals. Però també són costos regulats les primes a les energies renovables; la compensació als sistemes extrapeninsulars (Balears, Canàries, Ceuta i Melilla) pels seus costos de producció més grans; la recuperació del dèficit tarifari acumulat en exercicis anteriors; els pagaments per capacitat -perquè sempre hi hagi centrals de reserva-, i el finançament de la interrompibilitat, el descompte aplicat a les empreses a les quals es pot tallar la llum en cas de necessitat.

Si s'eliminessin alguns d'aquests conceptes, la tarifa regulada baixaria sensiblement, però caldria determinar de quina forma es pagarien, per exemple, les primes a les renovables. Menció especial mereix la recuperació del dèficit tarifari, una bola de deute de més de 20.000 milions d'euros que va començar a gestar-se en els governs de José María Aznar per la decisió de no pujar la tarifa més del 2 % durant diversos anys i que es va disparar amb la política d'ajuts a les renovables en temps de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta "pesada motxilla" es continua pagant a través de la tarifa, encara que la reforma energètica empresa pel Govern del PP ha aconseguit eliminar el dèficit.

Els motius de la pujada

Tanmateix, el que ha disparat la polèmica en les últimes setmanes ha estat la pujada del preu de l'electricitat al mercat a l'engròs. Hi ha raons que poden explicar la pujada -l'onada de fred, que ha disparat la demanda; l'absència d'aigua i vent, que ha obligat a utilitzar centrals més cares; l'encariment del petroli i el gas natural, i l'aturada de diverses nuclears franceses-, però tant el Ministeri d'Energia com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) analitzen si, a més a més, hi ha hagut algun comportament anticompetitiu per part dels agents del sector. El fet que el preu elèctric a l'engròs el marqui la central més cara que entra en funcionament ha acaparat les crítiques i alguns experts proposen de treure del "pool" les plantes que no tenen costos variables: nuclears, hidroelèctriques i eòliques. El Govern ha repetit que aquest model marginalista és el més comú al món i que no existeixen massa alternatives.

Tímides actuacions

El Ministeri d'Energia sí que ha pres mesures per augmentar la competència al mercat gasista i aconseguir preus més competitius. En la situació actual, els preus del mercat elèctric a l'engròs els marquen les centrals de cicle combinat, que utilitzen el gas com a combustible. Energia ha incorporat la figura del "creador de mercat", que ja hi ha en altres països europeus i que començarà a operar la propera setmana, per aconseguir més liquiditat a Mibgas, el mercat gasista organitzat. A més, obligarà els operadors dominants del sector gasista a oferir un volum determinat de gas al mercat. A partir d'ara s'espera que els preus de l'electricitat es moderin a mesura que pugin les temperatures, torni a bufar el vent i, si hi ha sort, plogui.