L'establishment no es queda amb les mans a la butxaca davant la victòria independentista a la Cambra de Comerç. Els resultats no van agradar a dos dels candidats, el financer Carles Tusquets i l'advocat Ramon Masià, que juntament amb 20 empresaris més han posat en marxa un intent de "fer un 155" contra les eleccions camerals, amb la intenció de suspendre el ple constitutiu del proper dilluns dia 17 de juny, i amb la petició que s’anul·lin els resultats i es facin noves eleccions o bé que es faci un nou recompte amb les vocalies afectades pels vots desestimats per la Junta Electoral, "que farien moure fins a 8 vocalies".

El recurs d'alçada que demana aquesta anul·lació encara no està admès a tràmit, segons ha explicat l'advocada Mercedes Cuyàs, del Bufet Maresca, però està en bon camí i "sí que hi ha temps d'aturar el ple constitutiu del dilluns que ve". Tal com ha explicat l'advocada, les accions legals que s'han iniciat són tres: un recurs de protecció dels drets fonamentals, que passa per davant de tots els procediments que estiguin ara mateix en marxa perquè hi hagi una sentència ràpida; un recurs d’alçada contra l’acord de la JEC del 13 de maig (data del recompte definitiu) i per tant contra la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, que és l'òrgan tutelar i que demana mesures cautelars; i un requeriment al Consell General de Cambres de Catalunya principalment contra l'empresa encarregada del vot electrònic, Scytl.

L'advocada explica que el recurs d'alçada contra la consellera demana les mesures cautelars per tal que es retardi el ple constitutiu i es deixi en suspens fins que les actes siguin fermes. En cas que es faci un recompte admetent els vots que la JEC va desestimar perquè eren "sospitosos", Cuyàs assegura que "fins a 8 vocalies passarien a altres candidats si s’admetessin els vots retirats i donarien la victòria a una altra candidatura". D'altra banda, en cas que el ple constitutiu tiri endavant com està previst, "si no es prenen mesures cautelars, pot passar que més tard s’admeti el recurs i el plenari no tingui validesa, o estigui viciat i els acords que es prenguin deixin de tenir validesa".

La base legal

La jurista ha explicat davant la premsa els motius de les accions legals, després d'una anàlisi de tot el procediment electoral. "L’anàlisi ens porta a la conclusió que efectivament es van produir irregularitats i il·legalitats, perquè es van poder vulnerar els drets fonamentals dels electors i dels candidats". Alhora, al·lega també "vulneracions de la legalitat ordinària" i "vulneracions dels termes en els quals s’havia adjudicat el contracte a l’empresa informàtica Scytl", l'encarregada de la plataforma informàtica pel vot electrònic. En aquest sentit, "es van incomplir en aspectes molt importants condicions que en el propi plec de prescripcions eren obligacions essencials, i el seu incompliment justifica la resolució del contracte", assevera.

Més detalladament, d'entrada s'ha imposat un recurs de protecció dels drets fonamentals, que passa per davant de tots els procediments que estiguin ara mateix en marxa. Cuyàs explica que els drets que creuen que s'han vulnerat són el dret a la igualtat, consagrat a l’article 14 de la Constitució, que entenen que s’ha produït en "l’accepció de la llei, en l’aplicació de la llei i també per la violació de la igualtat en l’accés dels òrgans de govern de la Cambra". En aquest sentit, assevera que "hi ha molta gent que està molt queixosa amb tot el procediment perquè els ha costat molt de seguir-lo, fins al punt de necessitar d’ajuda externa, amb les conseqüències que això comporta". 

També consideren que s'ha vulnerat el dret d'igualtat a certs col·lectius com els pakistanesos o els xinesos, "que no han tingut els mitjans per votar en situació d'igualtat perquè no entenien ni el català ni el castellà, i no se'ls va facilitar la informació en anglès, i s'han sentit discriminats". Aquests col·lectius anaven a la candidatura de Tusquets i a la de Masià. 

D'altra banda, s'ha posat un recurs d’alçada contra l’acord de la JEC del 13 de maig. La legislació disposa que la Conselleria d’Empresa és l’òrgan tutelar de la Cambra i, per tant, el recurs d’alçada és contra la consellera Chacón. "És per la vulneració de la legalitat ordinària, donada per l’incompliment de la legislació bàsica de l’Estat que admet el vot presencial o el vot electrònic, però sempre acompanyat del vot per correu. En aquests comicis l’òrgan competent va decidir apartar el vot per correu i només es va fer l’electrònic", explica la jurista. "També s’ha incomplert l'aplicació de l'autenticació robusta, requerida per ordre de l’Estat en els requisits per implementar el vot electrònic, i també comprès en l’ordenament català". L'autenticació robusta implica una doble autenticació de la identificació del votant, cosa que sí que es va fer en el vot electrònic presencial però no en el remot. 

Finalment, s'ha presentat un requeriment al Consell General de Cambres de Catalunya perquè s'anul·li el contracte amb Scytl per incompliment de condicions essencials. "Hem constatat que hi ha múltiples incompliments dels requeriments que havia d’haver implementat l’empresa Scytl, i essencialment en el vot remot s’han comès greus incidències". Entre els quals destaca l'incompliment de l’autenticació robusta, que té "com a conseqüència que s’han produït anul·lacions de vot, que se sustenten en el fet que la identificació no era segura ―cosa que és una condició necessària― i encara més greu és que l’auditor només ha revisat les IP d’on han sortit 8 o més vots, els de 7 o menys no s’han revisat. I, per tant, tot aquell vot remot que ha sortit d’una IP amb 7 o menys vots no s’han revisat i ningú té la certesa que siguin bons", explica Cuyàs.

En aquest sentit, doncs, també carreguen contra Agtic, l'empresa encarregada de l'auditoria del vot, explicant que la verificació del vot i auditoria posterior es va fer a través d’enquestes per correu i per telèfon, preguntant si s'havia votat, des d’on i com. "Entenem que hi ha una greu infracció de la normativa de protecció de dades, i també la llei estatal que impedeix lligar el votant amb el vot ―tot i que l'auditor no ha preguntat pel sentit del vot― però indirectament sí que hi ha hagut un coneixement del sentit del vot perquè les xifres ballen a l’hora d’introduir el vot apartat", critica Cuyàs.

Així doncs, de 19.000 i escaig de vots, 16.000 i escaig eren remots, "per tant, la falta de l’autenticació robusta ha estès un vel sobre el 84% del vot produït i està en una situació d’entredit perquè no es pot acreditar la identificació". 

Alhora, l'advocada també fa referència a "altres vulneracions", com "la manca de claredat del sistema, i que no era gens intuïtiu". També el fet que "el sistema va estar penjat més de 20 minuts i això és un incompliment de la llei, que deia que havia d’estar operatiu el 99,98% del temps i, si no, el sistema no valia, per tant, el sistema no val". I per últim també ha fet esment d'una empresa que es presentava a una categoria i que finalment va desistir, "però a l'hora de votar encara sortia com a candidata i va obtenir vots". 

Sigui com sigui, de moment dilluns encara està previst el ple constitutiu, i tant des de la Cambra, la conselleria i la candidatura guanyadora es mostren tranquils.