Espanya rep la "pitjor qualificació europea" en la gestió per part del Govern de la col·laboració de la sanitat privada en la lluita contra la pandèmia per Covid-19. La decisió de Pedro Sánchez de posar sota el comandament únic sanitari a totes les clíniques privades ha generat un "perjudici inassumible" per a les clíniques.

És la principal conclusió de l'anàlisi que un grup d'experts convocats per l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha realitzat sobre com s'ha gestionat a Espanya l'aportació i contribució de la sanitat privada en l'actual pandèmia.

Segons el seu parer, el comandament únic va provocar que molts centres privats haguessin de rebutjar els seus pacients habituals i associats per donar cabuda a malalts pel coronavirus que finalment mai no van arribar en ser zones de baixa incidència de la pandèmia. D'aquesta manera, es va tancar la via d'ingressos d'aquestes empreses, no es van utilitzar els seus recursos ni se'ls va permetre acollir-se als Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per ser un sector essencial.

L'anàlisi de l'Institut Coordenades estudia també com ha estat aquesta col·laboració als principals països europeus i reflecteix el "nefast model" implementat a Espanya, que "posarà en perill a una part important del sector sanitari privat".

L'anàlisi de l'Institut Coordenades assenyala que el "nefast model" d'Espanya "posarà en perill a una part important del sector sanitari privat"

França, Alemanya i el Regne Unit han imposat una fórmula de col·laboració entre el sistema públic sanitari i el privat en la qual es prioritza l'oferta de serveis de salut a la població, acompanyada d'un model de compensació econòmica a les empreses per garantir un servei adequat.

Per la seva banda, el model espanyol ha provocat que ara  mateix estigui en "seriós risc" la supervivència de més de 2.400 centres mèdics i els llocs de feina de prop de 60.000 professionals sanitaris, com a ocupació directa, i el doble d'afectats indirectes.

Després de la caiguda del comandament únic i la finalització de l'estat d'alarma, assenyala l'anàlisi de l'Institut Coordinades, el Govern ha delegat en cadascuna de les 17 comunitats autònomes la regulació de la col·laboració amb la sanitat privada.

Els centres sanitaris privats han assumit un cost per la cobertura de la pandèmia i "no hi ha un model clar" que permeti el cobrament de les despeses suportades. L'impacte en l'avaluació del cost i la seva repercussió en els ingressos dels centres privats varia en funció de cada comunitat autònoma.

Així, Múrcia, La Rioja, Cantàbria i Astúries són les que han patit un descens "més gran". Al contrari, Madrid, Castella i Lleó i Catalunya han estat les zones que s'han vist "menys afectades". Els centres sense internament han descendit la seva facturació més d'un 85% de mitjana i els centres hospitalaris més d'un 60% respecte al període anterior a la pandèmia, segons l'estudi.

L'anàlisi assenyala que està en "seriós risc" la supervivència de més de 2.400 centres mèdics i els llocs de feina de prop de 60.000 professionals sanitaris i el doble d'afectats indirectes

"Aquesta falta d'homogeneïtat fa pràcticament impossible la planificació i optimització a les grans organitzacions de recursos per lluitar contra la pandèmia i per garantir la rendibilitat d'un sector que suposa el 3,4% del PIB nacional i ocupa 266.000 professionals d'alt valor", es lamenten els analistes de l'Institut Coordenades.

Mentre a Espanya cada comunitat fa el que considera sense que el Govern estableixi unes tarifes raonables i homogènies, a França, Alemanya i el Regne Unit s'ha imposat una fórmula de col·laboració en la qual es prioritza la salut de la població i la compensació a les empreses per garantir un servei adequat i el manteniment d'un sector estratègic i d'alt valor afegit, emfatitza l'anàlisi. "Portant al desequilibri econòmic i a l'asfíxia financera només es perjudica l'interès general: deixarà de ser un suport del sector públic i tots suportarem un evitable increment de l'atur", alerta.

Casos Europeus

A Alemanya, s'han aprovat dos paquets legislatius. D'una banda, la 'Llei d'ajuda hospitalària Covid-19' per compensar les conseqüències econòmiques als hospitals i els metges contractats. D'altra banda, la 'Llei per a la protecció de la població en una situació d'epidèmia d'importància nacional' per millorar la capacitat de resposta a les epidèmies.

Ambdues iniciatives han estat coordinades pel Govern Federal i, entre altres coses, permet que els hospitals rebin una compensació financera per operacions i tractaments reprogramats per alliberar capacitat per tractar pacients amb infecció per coronavirus; una bonificació de 50.000 euros per cada llit de cures intensives que creïn, i un suplement de 50 euros per pacient.

Al Regne Unit, el Govern va tramitar una llei d'emergència per aconseguir una àmplia flexibilitat de personal i regulació respecte al sector de la salut i l'assistència social. Gràcies a ella, s'ha atorgat a la sanitat privat finançament addicional per cobrir els costos addicionals provocats per la resposta al coronavirus. El Govern va establir les bases de la col·laboració publicoprivada en el mateix moment en el qual va decidir aturar la pandèmia i va acordar que els recursos addicionals que requereixi el seu sistema nacional de salut seran lliurats i compensats de manera immediata.

França ha basat econòmicament a tots els establiments de salut del sector tant públics com privats. El dia 10 de cada mes, l'assegurança social ingressava a les empreses privades de salut un percentatge del facturat en el mateix període de l'any anterior. A més, França abona una tarifa addicional per cada pacient hospitalitzat amb Covid-19. Aquest sistema de pagaments sobre els ingressos de l'any anterior també s'aplica als salaris dels metges privats.

A Espanya no hi ha unanimitat a l'hora de fixar criteris ni de salut ni econòmics per utilitzar tot el potencial del sector privat

Mentre a Espanya la legislació varia de comunitat en comunitat i "no existeix unanimitat a l'hora de fixar criteris ni de salut ni econòmics per utilitzar tot el potencial del sector privat en la lluita contra la pandèmia i garantir la salut de la ciutadania", pel que l'Institut Coordenades reclama "una cooperació més important publicoprivada".

Recorda que l''Enquesta de percepció sobre l'aportació de la sanitat privada', elaborada per la Fundació Idis, va mesurar que un 56,6% dels espanyols creu que el nivell de col·laboració sanitat publicoprivada hauria d'augmentar i un 61% considera que la sanitat privada, on treballen uns 260.000 professionals, és una important font de creació d'ocupació. Però adverteix que la realitat després de la pandèmia és que prop de 60.000 professionals i uns 2.400 centres de salut privats corren perill de subsistir per la disparitat de burocràcies autonòmiques.

Per això, el vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, va assenyalar que "ha estat veritablement temerària la ceguesa ideològica amb què l'Administració Central ha abordat la col·laboració amb els centres sanitaris privats per lluitar contra la pandèmia".

"Per sobre de la lluita contra la malaltia i l'atenció als afectats, hi ha hagut els prejudicis ideològics que han impedit d'optimitzar recursos. Aquesta ceguesa bloqueja ara la implantació del necessari sistema de compensació econòmica per les despeses assumides per la sanitat privada i pot provocar una catàstrofe econòmica notable. I el que és pitjor: una descapitalització de professionals i organitzacions que costa dècades formar", va dir.