Espanya suspèn en contractació pública, i registra una de les pitjors notes dels països de la Unió Europea en aquest àmbit. Segons un estudi de la Comissió Europea, dins el marc de puntuació del mercat únic (EU Single Market Scoreboard on public procurement), la contractació pública deixa Espanya en un mal lloc, ja que dels dotze indicadors que analitza l'informe, l'estat espanyol només n'aprova dos. 

Es tracta d'uns informes anuals que publica la Comissió Europea (CE), que analitza àrea per àrea les polítiques públiques en cada país, i les puntua tenint en compte diversos aspectes. En el cas de la contractació pública, els indicadors analitzats són: Oferta única, Sense convocatòria, Taxa de publicació, Contractes cooperatius, Criteris d'adjudicació, Velocitat de decisió, Contractistes de pimes, Ofertes de pimes, Procediments dividits en lots, Falta trucades per a les ofertes, Falta de número de registre del venedor i Falta de números de registre del comprador. 

Segons la mateixa CE, "encara que només proporcionen una imatge simplificada, aquests indicadors continuen destacant els aspectes bàsics dels mercats de contractació de països". Com a conclusió, la CE assegura que "en general, l'actuació d'Espanya el 2017 no era satisfactòria" en termes de contractació pública.

Les compres públiques, com la compra d'obres, béns o serveis per part d'organismes públics, representen més del 14% del PIB de la UE, i tal com explica la CE, està regulat per la llei per assegurar-se que el sector públic obtingui la millor relació qualitat-preu i que es respectin tres principis clau: igual tractament, no discriminació i transparència. Aquests són, essencialment, els principis que es vigila que es compleixin en aquest anàlisi. 

Espanya només n'aprova dos...

L'anàlisi de la CE mostra que l'Estat només compleix dos dels dotze indicadors. D'una banda, aprova "satisfactòriament" els criteris d'adjudicació, que bàsicament mesura la proporció de procediments adjudicats només sobre la base del preu més baix i reflecteix, segons l'estudi, com els compradors públics trien les empreses a les quals adjudiquen contractes. En particular, si decideixen basant-se en el preu únic o si també tenen en compte la qualitat. En aquesta categoria, Espanya es considera que "depèn poc del preu", amb un 30% de dependència a les darreres dades del 2017. 

D'altra banda, es troba "dins la mitjana" amb l'indicador "Sense convocatòria", que mesura la proporció de procediments d'adquisició que es negocien amb una empresa sense que hi hagi una convocatòria, i reflecteix diversos aspectes de la contractació, inclosa la transparència i la competència. Segons explica l'informe, la convocatòria d'ofertes o licitació abans de començar les negociacions de compra "és millor, ja que fa que el procés de selecció de licitadors sigui més transparent i augmenti la competència". Això comporta una millor relació qualitat-preu. En aquest aspecte, Espanya aconsegueix una puntuació del 8%, i el límit per superar-lo és el 5%. 

...suspèn a la resta

A part d'aquests dos esmentats, Espanya no compleix els requisits en els 10 indicadors restants. Per posar alguns exemples, suspèn estrepitosament el criteri de "taxa de publicació", que mesura el valor de la contractació pública nacional anunciada a empreses, és a dir, l'accés i l'obertura dels mercats de contractació pública. 

L'apartat de Contractes cooperatius també mostra una mala execució espanyola, que mesura la proporció de procediments de compra amb més d'un comprador públic, és a dir, amb quina freqüència compren els compradors públics. Segons la CE, "les tarifes excessivament baixes suggereixen oportunitats perdudes"; Espanya un 1% en aquesta categoria amb dades del 2017, la més baixa de tota la UE juntament amb Romania. 

Per últim, destaca també l'indicador "Falta de convocatòries", que explica la proporció dels contractes adjudicats per als quals es va realitzar una trucada, però no està clar quin era el nom de la trucada o quines eren les condicions. En definitiva, reflecteix fins a quin punt els compradors públics proporcionen informació insuficient sobre les seves activitats de contractació, contràriament al dret de la UE. En aquest cas, com més baixa és la puntuació millor, amb un límit del 5% per passar. Espanya arriba gairebé al 20% en manca de transparència.