Les estadístiques sobre els ingressos fiscals són la base per a l'anàlisi de les polítiques fiscals i duaneres. Les estadístiques comparables i fiables són fonamentals per dur a terme aquesta anàlisi i desenvolupar millors polítiques fiscals. Així doncs, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat aquest dimecres l'informe de les reformes de les polítiques fiscals dels països integrants. En total, proporciona dades comparables detallades d'ingressos fiscals per a més de 110 països des de l'any 1990.

Líder en l'augment del 2019 al 2020

Les d'avui, confirmen el que ja va avançar l'Eurostat l'estiu passat: Espanya és un dels països amb més pressió fiscal amb un 36,6% del PIB el 2020, 1,9 punts percentuals més que l'any anterior, situant-se com a líder en l'augment respecte el 2019, i gairebé 5,5 punts en relació al 2010. La conclusió és clara: la pandèmia per la covid va generar unes necessitats majors al govern de Pedro Sánchez que a la resta d'aquests països. Ara bé, si la comparativa la fem respecte la dècada anterior, Espanya no lidera l'estadística: "A la majoria de països (34 de 43) la relació entre impostos i PIB va ser més gran el 2020 que el 2010. El major augment es va observar a Eslovènia (6,7 pp) i Grècia (6,5 pp)". 

"Un augment dels ingressos derivats de les contribucions a la Seguretat Social en relació amb el PIB", aquesta ha estat la principal causa segons l'OCDE que ha motivat liderar aquest ranking per part d'Espanya. Així doncs, l'impost sobre la renda i les cotitzacions socials representen la principal font dels ingressos fiscals: "Generen prop de la meitat dels ingressos. El 23% són impostos sobre la renda i el 26% cotitzacions". El model també es replica a Àustria, Alemanya, Suècia, els Estats Units o Eslovènia. El principal component a Espanya va ser l'augment d'1,5 punts dels ingressos de la Seguretat Social en relació amb el PIB. L'altra manera d'enfocar aquests tributs és que l'IRPF o altres impostos sobre les nòmines representin menys del 30% dels ingressos fiscals d'un estat, i en aquesta llista trobem Xile o Indonèsia.

La seguretat social, per sobre de la mitjana

Per components, les contribucions a la Seguretat Social ja representen el 13,7% del PIB, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana de l'OCDE. Les cotitzacions penalitzen especialment. Cal recordar que l'Eurostat ja va avançar que l'any 2020, la recaptació d'Espanya per impostos i cotitzacions socials va pujar al 37,5% del PIB , fet que suposa un increment de 2,2 punts percentuals amb l'esclat de la pandèmia i les seves conseqüències.

Aquestes dades poden ser utilitzades pels partits polítics en un moment on el debat dels impostos, augmentat per la darrera proposta del president andalús Juanma Moreno de suprimir l'impost de patrimoni a aquesta comunitat, sacseja l'opinió pública. D'una banda, les comunitats on governa el Partit Popular és on menys impostos es registren, Madrid i Andalusia van al capdavant; de l'altra, el model del PSOE i especialment d'Unidas-Podemos és seguir la tendència impositiva que ja es va marcar amb el camí de la covid. La formació lila recorda que si es compara la mitjana europea amb l'espanyola, la pressió fiscal de l'Estat continua per sota. Tot i que és cert, la pressió fiscal a Espanya va creixent des del 2009 i el 2020 va registrar el seu màxim, en el 37,5% del PIB anteriorment citat.

No a les subvencions de l'energia

Per tot plegat, i en una mirada general de tots els països membre, l'OCDE aposta per abandonar les polítiques de subvenció dels preus de l'energia, que són insostenibles des del punt de vista pressupostari i injustes des del punt de vista social, per privilegiar les ajudes als grups de rendes més baixes. En un informe paral·lel, aquest organisme demana que cessin les polítiques per contenir els preus de l'energia, que, sobretot, contribueixen a subvencionar els combustibles fòssils, quan precisament la gran prioritat internacional és reduir-ne l'ús per raons climàtiques.

Critica les mesures de control de preus o els límits per sota del preu de mercat, perquè, encara que són relativament fàcils d'aplicar, acaben beneficiant els que consumeixen més energia, que solen ser els que tenen més recursos. Els autors de l'informe admeten que les mesures per limitar l'escalada de pujades de l'energia poden "temporalment" contenir les pressions inflacionistes. Però adverteixen, a continuació, que no permeten que la demanda s'ajusti a les restriccions de l'oferta, i això pot agreujar els problemes d'escassetat i traduir-se, de fet, en inflació futura. Per aquesta mateixa raó, les reduccions dels impostos a l'energia, que s'han utilitzat molt àmpliament sobretot a Europa amb l'IVA (se cita, entre d'altres, el cas d'Espanya), alteren el senyal dels preus i redueixen els ingressos fiscals.