L'auge dels conflictes armats en Europa de l'Est i l'Orient Mitjà, juntament amb possibles canvis en la política exterior dels Estats Units, està transformant profundament el panorama internacional. En aquest nou context, la seguretat i la defensa han adquirit un pes central a les agendes polítiques i econòmiques dels països europeus, obligant les seves indústries a reaccionar amb rapidesa i anticipació.
Així ho reflecteix l'informe 'Previsiones davant d'un escenari de conflicte', elaborat per l'Institut de Ciències de l'Ocupació i les Relacions Laborals (ICER), que adverteix dels profunds desafiaments que enfronta el sector de la seguretat i la defensa a Espanya davant d'aquest entorn canviant. A mesura que s'obren noves oportunitats per participar en programes internacionals, també s'intensifiquen les exigències en termes reguladors, tecnològics i de qualificació del talent.
Una de les principals conclusions de l'informe és que, en els cinc anys vinents, el sector necessitarà incorporar entre 3.300 i 4.650 nous professionals. D'aquests, una part s'haurà d'especialitzar en disciplines tecnològiques -com a ciberseguretat o intel·ligència artificial-; així com en altres àrees com a sostenibilitat, compliment normatiu o gestió responsable d'exportacions estratègiques. A més, s'identifiquen com a perfils crítics els perfils híbrids —que combinin experiència tècnica amb coneixement de normatives internacionals— i els gestors de projectes internacionals, essencials per a la coordinació d'exportacions i aliances multilaterals.
"Espanya es troba davant d'un punt d'inflexió. La nostra indústria de defensa té l'oportunitat de consolidar-se com un actor clau en el nou equilibri global, però només si és capaç de respondre amb agilitat a un entorn marcat per la pressió tecnològica, la creixent exigència reguladora i la intensa competència internacional pel talent," afirmen des d'ICER. "Amb aquest informe pretenem alertar sobre els profunds desafiaments que afronta el sector davant d'aquest nou escenari global. A mesura que s'obren noves oportunitats per participar en programes internacionals, també s'intensifiquen les exigències en termes reguladors, tecnològics i de qualificació del talent", puntualitzen.
Un dels reptes més immediats per al sector és l'increment de la despesa en defensa per part dels països europeus. En resposta a la invasió d'Ucraïna, s'han activat projectes col·laboratius de gran envergadura com el Future Combat Air System (FCAS) o l'Eurodron, en els quals Espanya pot exercir un paper rellevant com a proveïdor de capacitats clau. Tanmateix, aquest lideratge només serà viable si la indústria nacional és capaç de cobrir una demanda tecnològica creixent, conforme al nivell de sofisticació i competitivitat que exigeixen aquests programes.
El repte és tant urgent com ambiciós. Segons l'informe, en un horitzó de tres a cinc anys es requeriran entre 2.400 i 3.300 nous especialistes en àrees tecnològiques clau, amb perfils altament qualificats. Entre les disciplines més sol·licitades figuren la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, els sistemes autònoms i la defensa aèria, entre d'altres. Una dada especialment reveladora és que, actualment, entre el 30 % i el 40 % de les vacants en ciberseguretat resulten difícils de cobrir a causa de l'escassetat global de talent en aquest àmbit.
A aquesta necessitat se suma el repte de reconfigurar les cadenes de subministrament. La Unió Europea impulsa la seva autonomia estratègica i busca reduir la dependència tecnològica d'actors externs com els Estats Units o la Xina. En aquest context, Espanya pot guanyar pes si la seva indústria aconsegueix respondre a la demanda de components crítics i alinear-se amb els estàndards europeus. No obstant això, aquesta oportunitat també imposa una pressió estructural sobre la capacitat productiva i l'adaptació normativa.
Exigència i sostenibilitat
En paral·lel, l'enfortiment de la relació transatlàntica amb els Estats Units pot posicionar Espanya com una base logística clau entre Europa i el nord de l'Àfrica. Aquest paper geoestratègic obliga les empreses a adaptar-se a les normatives nord-americanes en interoperabilitat, tecnologia i compliment normatiu (compliance), especialment en el marc de projectes conjunts impulsats per l'OTAN.
A Espanya, el Govern ha autoritzat, recentment, les ampliacions del pressupost lligat a la defensa en prop de 7.000 milions d'euros, només en el que va d'aquest any, una decisió que ha estat autoritzada en el Consell de Ministres i permet apropar-se als compromisos internacionals de despesa militar i de defensa.
Un altre front geopolític rellevant se situa a l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica, on l'augment de les tensions està generant una demanda creixent d'equips, tecnologia i sistemes de vigilància. L'experiència acumulada per la indústria espanyola en missions internacionals podria permetre-li competir en aquests mercats. No obstant això, ho haurà de fer respectant estrictament els marcs ètics i legals de la Unió Europea, que exigeixen màxima traçabilitat i transparència.
La sostenibilitat també emergeix com una variable transversal en aquest nou entorn. Cada vegada més, els contractes de defensa estaran condicionats per criteris ESG (ambientals, socials i de governança). Segons l'ICER, el sector haurà d'incorporar entre 300 i 450 nous professionals especialitzats en sostenibilitat, compliment normatiu i gestió responsable d'exportacions estratègiques.
En aquest escenari de transformació accelerada, la indústria espanyola de defensa no només ha d'adaptar-se, sinó anticipar. La seva capacitat per atreure talent qualificat, liderar la innovació tecnològica i alinear-se amb els estàndards internacionals serà determinant per posicionar-se com un soci fiable en els grans programes europeus i globals. Més que una necessitat conjuntural, es tracta d'una oportunitat estratègica per redefinir el paper d'Espanya al nou mapa de la seguretat internacional.
A més del desafiament tecnològic i regulador, la indústria de defensa i seguretat —que inclou també la seguretat privada i els serveis auxiliars vinculats— s'enfronta a una intensa pressió salarial. El 2025, el Govern ha aprovat un reforç de 400 milions d'euros en retribucions per al personal militar, amb pujades mitjanes de 200 euros mensuals. En paral·lel, els salaris en àrees tecnològiques com a ciberseguretat i intel·ligència artificial ja superen els 66.000 € bruts anuals en posicions intermèdies i assoleixen els 100.000 euros en perfils sèniors altament especialitzats.
La seguretat privada també experimenta un repunt salarial, impulsat pel reforç d'infraestructures crítiques, esdeveniments internacionals i la digitalització del sector. Amb una previsió de creixement del 7 % anual en l'àmbit de la ciberseguretat i l'objectiu governamental d'assolir el 2 % del PIB en despesa en defensa per a 2029, s'anticipa un augment acumulat de fins al 12 % a les bandes salarials del conjunt del sector, reforçant el seu atractiu per a nous perfils professionals i empreses internacionals.