L'acceleració dels conflictes internacionals i la transformació geopolítica global estan obligant sectors clau de l'economia espanyola a una reestructuració urgent. Dos dels més afectats, la logística i l'automoció, hauran d'emprendre significativament la seva capacitat d'atracció de talent per mantenir la competitivitat i respondre als reptes de sostenibilitat, autonomia tecnològica i resiliència industrial.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'informe 'Previsions davant d'un escenari de conflicte', elaborat per l'Institut de Ciències de l'Ocupació i les Relacions Laborals (ICER), que analitza l'impacte dels nous riscos geoestratègics sobre el mercat laboral espanyol i anticipa una transformació profunda del capital humà en els sectors industrials més sensibles a la disrupció global.

El sector logístic, durament colpejat per la disrupció a les cadenes globals de subministrament, haurà d'incorporar entre 11.500 i 17.500 nous professionals en els pròxims cinc anys, segons indica el document, que identifica la logística com un dels pilars fonamentals per garantir la resiliència econòmica d'Espanya davant un entorn global creixentment volàtil.

D'aquest total, entre 8.500 i 12.500 professionals es necessitaran específicament en l'àmbit del transport terrestre i marítim, mentre que entre 3.000 i 5.000 s'hauran d'especialitzar en àrees crítiques com la digitalització de processos logístics i la sostenibilitat ambiental.

La necessitat de reforçar l'autonomia estratègica europea davant tercers països ha posat el focus en la modernització del sistema logístic. Aquest procés implica redissenyar rutes de transport, invertir en infraestructures multimodals, digitalitzar operacions i millorar la traçabilitat de mercaderies a tota la cadena de valor. Per a això, es requerirà incorporar perfils formats en gestió de crisi, optimització de rutes, planificació de la demanda, comerç internacional, tecnologies de seguiment en temps real i compliment normatiu transfronterer.

En un moment de forta pressió sobre els subministraments energètics, alteracions en el trànsit marítim i tensions en corredors estratègics com el mar Roig o l'Estret de Gibraltar, Espanya té una oportunitat de consolidar-se com el hub logístic entre Europa, l'Àfrica i Amèrica Llatina. No obstant això, com adverteix l'ICER, aquesta possibilitat només podrà materialitzar-se si es resol el dèficit actual de capital humà i s'avança en la professionalització del sector.

Un dels principals obstacles assenyalats per l'informe és el relleu generacional desigual i la disparitat entre els nivells de digitalització en les diferents branques del sector. Mentre algunes empreses logístiques avancen cap a models completament automatitzats i centrats en dades, d'altres encara operen amb infraestructures i processos obsolets. Aquesta dualitat suposa un repte per a la cohesió sectorial i dificulta la implementació d'estàndards comuns de sostenibilitat, seguretat i eficiència.

L'informe alerta, a més, sobre el risc de colls d'ampolla estructurals en el sistema logístic si no s'aconsegueix incorporar amb rapidesa talent especialitzat. Una part significativa d'aquesta necessitat es concentra en la planificació de xarxes de transport, anàlisi predictiva de riscos, ciberseguretat logística i disseny de rutes resilients davant d'esdeveniments disruptius com conflictes armats, catàstrofes naturals o crisis sanitàries.

La transformació logística també es veurà condicionada pel compliment dels objectius climàtics. L'impuls de models de transport baix en emissions, l'electrificació de flotes, l'eficiència energètica en magatzems i la gestió de residus s'incorporen ja com criteris essencials en contractes internacionals, tant públics com privats.

D'acord amb l'ICER, serà necessari reforçar la formació professional en logística avançada i establir sinergies entre empreses, centres tecnològics i administracions públiques per alinear l'oferta formativa amb l'evolució real del mercat. Així mateix, recomana impulsar polítiques actives d'ocupació que permetin la requalificació de professionals procedents de sectors en declivi, com la manufactura tradicional o la distribució física detallista.

Sector de l'automòbil

Segons l'informe, el sector automobilístic espanyol haurà d'incorporar entre 5.000 i 6.000 nous professionals durant els cinc anys vinents. Aquesta necessitat està directament relacionada amb la transformació estructural que passa la indústria, impulsada per factors com l'electrificació, la digitalització, la relocalització de components crítics i l'enduriment dels requisits regulatoris.

Un dels focus principals d'aquesta transformació serà la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics, activitat que Espanya està cridada a liderar en l'àmbit europeu. A diferència de la producció tradicional de vehicles, aquesta nova indústria exigeix perfils amb un alt grau de qualificació tècnica. De fet, el document estima que es necessitaran entre 1.200 i 1.700 enginyers especialitzats en tecnologies d'emmagatzemament energètic i hidrogen verd, a la qual cosa se'n sumaran 800 a 1.200 professionals experts en fàbriques intel·ligents, amb competències a Internet de les Coses (IoT), big data i robòtica industrial.

L'informe també identifica com crítics els perfils vinculats al disseny de vehicles elèctrics, eficiència energètica i sostenibilitat, amb una previsió d'entre 500 i 700 nous professionals en aquest camp. Així mateix, s'espera una alta demanda d'especialistes en semiconductors, analistes de cadena de subministrament, gestors de plataformes digitals, professionals en economia circular i responsables de màrqueting sostenible.

A aquesta necessitat quantitativa se suma un problema qualitatiu, principalment el de l'escassetat de talent disponible als territoris on es preveu instal·lar noves factories. Segons "Previsions davant d'un escenari de conflicte", aquesta bretxa obligarà les empreses a desenvolupar estratègies proactives de formació, atracció de talent internacional i mobilitat geogràfica, especialment si es vol garantir la sostenibilitat dels nous pols industrials que s'estan configurant.

El context no és senzill. L'alentiment de l'Agenda Verda europea, provocada per les tensions entre sostenibilitat i competitivitat, podria retardar inversions clau en tecnologies netes. S'hi sumen els efectes de les polítiques aranzelàries tant a Europa (amb el Mecanisme d'Ajustament en Frontera per Carboni) com als Estats Units (a través de subsidis a la indústria nacional), que estan alterant l'equilibri comercial global i generant una pressió afegida sobre la indústria automobilística espanyola.

Tal com detalla l'informe de l'ICER, aquests canvis estan obligant les empreses del sector a reconfigurar les seves cadenes de subministrament, reduir la dependència de components procedents d'Àsia i avançar cap a models de distribució més digitals i personalitzats. La descarbonització, la innovació en bateries, la producció local de semiconductors i la creació d'infraestructures de càrrega adequades seran determinants en l'èxit d'aquest procés.

En paraules de l'ICER, "l'adaptabilitat, la formació tècnica avançada i una visió industrial integrada seran condicions indispensables perquè Espanya conservi una posició competitiva al nou mapa europeu de l'automoció".

Tant l'automoció com la logística exemplifiquen la profunditat del canvi que travessa l'economia espanyola. Des de l'ICER insisteixen que no es tracta únicament d'una transformació tecnològica o reguladora, ja que s'està produint una reconfiguració estructural de les competències professionals, dels fluxos laborals i dels models productius.

Com subratlla l'informe, l'èxit d'aquesta transició dependrà de la capacitat per anticipar les noves demandes del mercat, adaptar els sistemes de formació i generar entorns atractius per al talent altament qualificat.