A poc més d'una setmana per tenir el ple de la nova Cambra de Comerç de Barcelona configurat, la candidatura guanyadora, Eines de País (ANC), ja té unes línies prioritàries que, asseguren, "posarem en marxa tan de pressa com puguem". D'entrada, la primera reunió la van celebrar ahir al vespre; una trobada amb els 40 candidats -els que van sortir escollits i els que no- per prendre decisions sobre el Comitè Executiu cameral i plantejar qui es postula per alguna posició de pes, com la presidència, vicepresidències, tresorer o vocals. 

Alhora, "ja hem creat un equip negociador per parlar amb altres candidatures i valorar si algun dels seus candidats el posem al Consell Executiu o tenen alguna representació en alguna àrea", explica Canadell, i tot apunta que alguna cadira podria anar destinada a membres de l'equip d'Enric Crous, la llista més propera a Eines i la que hauria guanyat si l'ANC no s'hagués presentat

La confirmació de qui ocuparà cada càrrec finalment, no la sabrem fins el proper dimecres 22 de maig, quan la llista es tornarà a reunir per votar els candidats que es postulen. Fins el moment, tot i que des d'Eines de País no volen avançar cap nom, els que més sonen per ocupar la presidència són el de Pere Barrios, Mònica Roca i Joan Canadell

A banda de marcar la jerarquia de l'equip i conformar el Comitè i el Consell, des d'Eines de País tenen un programa marcat, amb certes prioritats per "tirar endavant des del dia u", expliquen. El seu programa es classifica en quatre eixos primordials: Compromís de país, Compromís de representació, Compromís de bon govern i Compromís de transformació. Pel que fa al primer, des d'El Nacional ja vam avançar la condició sine qua non que els independentistes plantejaven durant la campanya en cas que haguessin de pactar amb alguna altra llista: les consultes a la base empresarial, adreçades, principalment, "al camí cap a la República". 

Sobirania fiscal i República

La Cambra "com a estructura d'Estat" que planteja Eines de País passa per implementar un sistema de consultes a tothom que forma part de la institució, i "introduir una unitat d'acció democràtica i útil per l'empresariat". "És la qüestió més urgent", assegura Canadell. La idea és dur a terme consultes periòdiques sobre diversos àmbits, però n'hi ha dues d'específiques que estan del tot clares: el suport a la República i la sobirania fiscal. "Volem saber si els empresaris estan d'acord en què la Cambra doni suport al Govern en el camí a la República", expliquen, i en cas que surti que sí, "ens disposarem a col·laborar com a Cambra en tot allò que sigui necessari".

Alhora, "preguntarem si estan d'acord en fer sobirania fiscal, i si surt que sí, això ens dona força per fer moltes coses", expliquen. Un exemple? "Si hi torna a haver un dia clau com l'1-O, ja tenim molt guanyat amb aquests recursos", asseguren. A més d'aquestes, que són una part "indiscutible" del seu programa, la intenció dels independentistes és "incrustar aquest sistema referendari per moltes altres qüestions, seguint els valors republicans".

La candidata Mònica Roca també ho explicava en una de les darreres presentacions: "S’ha de fer una Cambra al servei de la República i ha d’estar preparada per la desconnexió. Pensem que pot tenir un paper de paraigua per protegir les nostres empreses”. Segons Roca, “l’empresariat català és independentista, però entenem que hi ha una certa por a manifestar-ho públicament, i la Cambra pot ser qui protegeixi l’empresari, recaptant impostos, per exemple”, en el sentit de la tant mencionada “fuga de seus”, que segons aquests empresaris, la Cambra hauria d’haver protegit.

No dependre de les cadires de plata

Una de les primeres coses que es proposa la nova Cambra és solucionar el mètode de finançament per "deixar de dependre de les 14 cadires de plata". Les 14 empreses de major aportació econòmica a la Cambra tenen un lloc assegurat al ple executiu. Hi ha qui considera que això "manca de democràcia", i d'altres qui ho defensen dient que "gràcies a l'aportació d'aquestes empreses es pot sostenir l'entitat". Per tenir cadira al ple, cadascuna d'aquestes companyies ha d'aportar un mínim de 75.000 euros anuals a la Cambra. 

Des de la candidatura independentista s'ha criticat molt el fet que aquestes empreses tinguin veu i vot només pel fet de pagar, ja que "no les ha escollit ningú", però preguntats per si la idea és eliminar-les, Joan Canadell explica a ElNacional.cat que "amb aquestes 14 empreses hi ha un compromís i un aval bancari i no poden deixar la cadira abans d'un any si no canvia la llei". Aquestes empreses de major aportació econòmica són, per ordre, CaixaBank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Agbar, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hotels Catalonia, Damm, RACC i Magma Disseny. 

Davant d'això, Canadell assegura que "des del primer dia treballarem per aconseguir finançament i perquè no siguin necessàries aquestes 14 empreses". Amb tot, però, declara: "De moment no es planteja posar la quota obligatòria, però pot ser una cosa que posem a votació i que siguin els empresaris ―tots els que formen part de la Cambra― que decideixin si volen pagar o no".

La iniciativa de reduir les "cadires pagades" als plens camerals és també un dels requeriments de la Generalitat. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va assegurar aquest dimarts que "reduir a la mínima expressió" aquests llocs de pagament seria una de les prioritats de la nova Llei de Cambres que la conselleria pretén posar en marxa. En aquest sentit, la consellera diu que la normativa espanyola "condiciona" la regulació però que "cal introduir criteris purament democràtics" en l'elecció dels plens. 

Un cens "decent"

Una de les grans crítiques que s'han fet a la Cambra durant les eleccions d'enguany ha estat sobre la "deficiència del cens cameral". Certament, el cens que s'ha emprat per votar era del 2017, per tant tots aquells autònoms o empreses creades després del 2017 no apareixien al cens i no van poder votar, i a més, alguns critiquen que "hi ha dades errònies i està incomplet". "El cens no sabem com l'han fet i hi ha un batibull", expliquen fonts d'Eines de País. 

Tot i que alguns grups ho han criticat com una "negligència de l'organització", des de la mateixa Cambra asseguren que no és que s'hagi fet res mal fet sinó que "per llei, s'utilitza el cens de l'any anterior al de la convocatòria de les eleccions". D'aquesta manera, com que la convocatòria d'aquests darrers comicis es va fer el desembre del 2018, "s'utilitza el cens del tancament del 2017 encara que les eleccions se celebrin a mitjans del 2019, és un tema de com està feta la llei", expliquen. Amb tot, aquest argument no ha convençut a l'empresariat, i des d'Eines de País "ja tenim un equip que s'està dedicant a actualitzar el cens, i com que volem fer votar moltes coses, necessitem un cens decent", expliquen.

Per últim, els grans eixos del programa cameral de l'independentisme inclouen també fer una organització on els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de Catalunya -microempreses, PIME, grans empreses, autònoms i cooperatives- estiguin representades; fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors; i crear un nou model de cambres més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.