El corredor del Mediterrani és un dels deures més urgents de l'Estat. Un Estat que vol i dol i entremig, les traves van allargant cada vegada més la posada real en marxa de la infraestructura que ha d'unir tota la costa mediterrània europea. Aquest ha estat el plat principal de la jornada d'Expansión sobre el Corredor, on hi han participat diversos experts i alts càrrecs de les infraestructures clau d'aquest entramat. Un debat sobre la feina feta i la molta que queda per fer, les dates incomplertes, la "incoherència" del 'by-pass' a Madrid i una llista de justificacions de "volem, volem" però "no podem". 

Un dels moments estrella de la jornada ha estat una pregunta del director adjunt del diari, D. Martí Saballs, que ha demanat als ponents i al públic: "Que aixequi la mà qui creu que de veritat el corredor del Mediterrani entre Algesires i la Jonquera estarà operatiu el 2021". El silenci i la manca de gests han omplert la sala. Després, alguna rialla. I és que el ministre de Foment, José Luís Ábalos, va dir fa uns mesos davant de centenars d'empresaris i periodistes que "per al març del 2019 ja estaran tots els trams licitats, i només caldrà resoldre la part tècnica". Alhora, va afegir que "el tram Algesires-França confio que el 2021 estarà pràcticament acabat perquè ja estem en la recta final".

Però la realitat és que els plaços no es compleixen i el descontentament generalitzat es materialitza en desconfiança. És impaciència? Fa més de quinze anys que es parla del Corredor. És desesperació? Com diu el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, "ens prenem les dates límit com una broma, però cada minut que no tenim a punt el Corredor, estem perdent molts milions".

Perdent el tren

La data que Ábalos es va atrevir a donar aquell 27 de setembre del 2018, avui ningú no la menciona. La presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, no ha volgut donar dates concretes però ha assegurat que s'han executat el 60,4% de les inversions i que només el 39,6% queden pendents per acabar-lo, el que equival a 9.521 milions d'euros aproximadament. 

Alhora, el secretari d'Infraestructures de l'Estat, Pedro Saura, ha ratificat les paraules de Pardo, i ha emfatitzat la necessitat d'anar inaugurant les inversions executades, ja que "hem invertit el 60% del total però només està en servei el 34%", i s'ha lamentat que "de moment, els retorns econòmics i de trànsit no s'estan generant al ritme esperat". Amb tot, un apunt de Saura: El PSOE no podrà donar un major impuls al Corredor perquè els Pressupostos pel 2019 no es van aprovar.

Per altra banda, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, ha alertat de la necessitat de posar en marxa el Corredor i el risc que altres innovacions alternatives arribin abans. "El camió elèctric i connectat a autopistes intel·ligents està a la cantonada, i el corredor no tant. L’economia trobarà alternatives al sector ferroviari si aquest no és capaç d’innovar-se i ser més efectiu", ha avisat. 

Per últim, una crítica de la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa: "Al meu entendre no s’ha prioritzat el necessari en el trànsit de mercaderies, cosa que és molt important si volem ser decisius en aquest nou món. Necessitem fer-nos forts com a porta d’Àsia i d’Àfrica, o ens morirem". 

Fins a Madrid? Justificant la "incongruència"

L'etern debat del corredor mediterrani és la visió radial de la infraestructura i l'afany perquè passi per Madrid. Aquesta ha estat la principal crítica del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, qui ha exigit al govern espanyol que abandoni aquesta visió i ha criticat que Adif licités la setmana passada la primera fase de connexió entre les línies d’alta velocitat Madrid-Levante i Madrid-Barcelona, -un 'by pass' als afores de Madrid que, per exemple, permetria connectar València i Barcelona en alta velocitat sense entrar a la capital-.

En paraules de Gavín, és una "incongruència total" i demana "un canvi de prioritats" al govern espanyol, que es connectin els ports catalans i que s'avanci amb la mirada posada a Europa. "Que pensi què pot fer aquesta infraestructura per generar valor afegit al territori connectant les exportacions, les empreses i els ports a Europa, no a dins de la Península. Per fer això no calia l'ample internacional".

La presidenta d'Adif no ha fet esperar la seva resposta a les queixes del secretari, assegurant que n'havia fet una "mala interpretació" perquè l'obra licitada correspon "a la voluntat que un tren procedent de Barcelona pugui encaminar-se del túnel d'Atocha, que té una limitació en el seu creixement, cap al túnel de Chamartín per donar màxima funcionalitat, capacitat i major explotació ferroviària" al sistema. 

I què aporta el Corredor?

Tants mals de cap aportaran recompensa, segons els impulsors. Pedro Saura ha explicat en la intervenció de cloenda que "a mitjà i llarg termini el Corredor implicarà un estalvi de temps en el transport de mercaderies del 40% i d'un 35% en el de passatgers".

A més, ha detallat que tots els corredors de l'Estat està previst que aportin 50.000 milions d'euros addicionals al PIB i 130.000 llocs de treball més el 2030. "És important que els corredors estiguin funcionant i obtinguin la màxima rendibilitat i els majors retorns", ha conclòs. Per últim, tot això es materialitzarà també en una recompensa ecològica i d'eficiència global. Mentrestant, paciència.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat