Desitjar tenir un fill, però sentir que no és el moment. Davant aquest desafiament, que situa moltes dones joves a la cruïlla d'haver d'optar per un desenvolupament acadèmic i laboral o la maternitat, la preservació de la fertilitat es planteja com una alternativa viable. De fet, cada vegada són més les que es decideixen per aquesta opció. Segons dades facilitades per IVI, líder a Espanya en aquest tipus de procediments, 2.600 dones van vitrificar els seus òvuls l'any passat per motius socials (posposar la maternitat per decisió pròpia), un 63% més que el 2019.

"En els últims cinc anys sí que hi està havent molta més conscienciació de la gent jove que hi ha una possibilitat que, si tu congeles els òvuls, pares el temps i tens l'oportunitat d'arribar a ser mare quan tu realment et sents plena, et sents preparada per fer-ho. Sense renunciar al teu projecte familiar" assenyala la doctora Clara Colomé, d'IVI Mallorca. "És a dir, si tu volies tenir dos o tres fills, amb un bon nombre d'òvuls congelats, ja que potser podràs tenir aquests nombres de fills," afegeix.

Però alerta que l'edat per preservar és determinant: "les dones naixem amb tots els òvuls. Aquests òvuls es creen quan les dones som embrions. Durant la nostra vida els anem perdent: quan comencem la pubertat, cada mes... El gran problema és que, i encara no sabem per què, a partir dels 35 anys, els òvuls van disminuint de manera molt més ràpida i exponencial en qualitat i quantitat".

En aquest sentit, la doctora Cor Hernández, cap de Reproducció Assistida de l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, coincideix també que "en els últims anys hem vist que ha anat baixant l'edat de les pacients que demanden la vitrificació i, sens dubte, és l'ideal. Al cap i a la fi, l'èxit quan treballes amb uns òvuls congelats depèn fonamentalment de l'edat de la dona".

Falta d'informació

Malgrat que cada vegada són més les dones que es decideixen per un tractament de preservació, la qual cosa denota una creixent conscienciació respecte al declivi de la seva fertilitat, des de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), el seu president el doctor Juan José Espinós, assenyala que encara existeixen mites que influeixen: "destacaria el que si jo em trobo bé la meva fertilitat també és bona".

I també un cert tabú per parlar obertament "ja que la fertilitat es considera com a una cosa natural de l'individu, l'esterilitat o fertilitat es considera una tara o xacra". El doctor Espinós afegeix que "en països com els Estats Units, la preservació d'ovòcits està molt més normalitzada i, de fet, grans empreses les ofereixen com a part dels beneficis a les seves empleades".

Per a la doctora Susana Rabadán, experta en medicina|medecina reproductiva d'IVI, queda camí per recórrer quant a informació i divulgació i "és l'assignatura pendent en ginecologia". Segons la seva opinió "incorporar l'actualització de la reserva ovàrica de cada dona en la consulta de ginecologia, podria ajudar la presa de consciència per part de les dones de la capacitat limitada de l'ovari i les implicacions que comporta retardar la maternitat després dels 35 anys".

Hivern demogràfico

El Dia de la Fertilitat, els experts coincideixen a assenyalar els riscos de l'"hivern demogràfic", una expressió –encunyada en els anys 60 pel filòsof belga Michel Schooyans- per referir-se a una reducció significativa i sostinguda de les taxes de natalitat fins a situar-se per sota de les de mortalitat. És a dir, podem parlar d'hivern demogràfic quan, any rere any, moren més persones de les que neixen.

Amb menys naixements i una longevitat més gran, la societat s'envelleix i es redueix la força laboral, la qual cosa comporta seriosos desafiaments econòmics com la sostenibilitat del sistema de pensions, una càrrega fiscal més gran per a la població activa minvant i un augment de la pressió sobre els serveis de salut. A llarg termini, es redueix el creixement econòmic i minva la capacitat d'innovació i competitivitat del país. Un fenomen que, segons l'opinió de la Dra. Colomé, podria portar "al col·lapse com a societat".

Europa entra a "l'hivern demogràfic" globalment l'any 2026 segons la Comissió Europea; a nivell mundial, l'ONU calcula el llindar entorn de l'any 210 i a Espanya ja estem en el ple hivern. Durant 2023 hi va haver un total de 322.075 naixements a Espanya, la qual cosa va suposar un descens del 2,0% respecto l'any anterior (6.629 menys), segons dades de l'INE. Una dada que confirma la tendència a la baixa de l'última dècada: des de l'any 2013, el nombre de naixements ha baixat un 24,1%.

"El que sabem és que al final cada dona hauria de tenir més de dos fills perquè hi hagi renovació generacional. No estem arribant, estem per sota i això bàsicament està molt lligat al retard de l'edat de les dones en tenir el primer fill. A Espanya estem desgraciadament entre els tres primers països amb l'edat de tenir el primer fill més alta. Som ara mateix en 32,1 anys, i és que en 10 anys hem pujat gairebé 10 punts" explica la doctora Colomé, d'IVI Mallorca.

Mentre que el 2013 el 6,8% dels naixements van ser de mares de 40 anys o més, el 2023 aquest percentatge es va elevar fins al 10,7%, segons dades de l'INE. És a dir, un de cada deu nadons, el percentatge més alt de tota la UE segons Eurostat.

Malgrat ser al capdavant, en aquest camí "hivernal" es troben altres països com el Japó, Corea del Sud o Singapur. I en el nostre entorn més proper, Itàlia, Grècia o fins i tot Alemanya. La Comissió Europea estima que la població de la UE, que supera avui dia els 448 milions de persones, assoleixi el seu màxim entorn de 2026 i després disminueixi gradualment, perdent 57,4 milions de persones en edat de treballar per a 2100.

Més conscienciació

Per fer front a l'hivern demogràfic els experts insisteixen en la necessitat que la societat comprengui com el pas del temps afecta la fertilitat i les opcions que existeixen per preservar-la. L'accés a assessorament sobre fertilitat pot exercir un paper fonamental en la preparació de moltes dones per prendre decisions informades sobre el seu futur reproductiu.

"La preservació electiva de la fertilitat és una bona decisió a futur en dones per sobre de 30 anys i és una eina òptima i vàlida en aquest perfil d'edat, quan la maternitat a curt termini no és possible", indica la doctora Rabadán.

A més, és vital que s'abordi l'estigma associat a la preservació de la fertilitat i els tractaments de fertilitat. Parlar obertament sobre aquests temes pot ajudar a normalitzar el seu ús i reduir la pressió social que moltes dones estableixin per tenir fills dins d'un termini de temps específic.