Catalunya concentra un fort greuge comparatiu en inversió en front de Madrid -i en general amb tota la resta de comunitats autònomes de règim no foral-. Un greuge que avui la Cambra de Comerç de Barcelona ha quantificat: en termes d’inversió total liquidada, Catalunya rep "molta menys inversió de la que li correspondria". De fet, Catalunya ha rebut en els últims 5 anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada, mentre que Madrid ha rebut entre el 12,5 i el 16,5%.

L'estudi comparatiu, presentat avui pel director del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, i el president de la Cambra, Joan Canadell, evidencia una "concentració sistèmica dels recursos públics" a la capital espanyola, quelcom que acaba suposant un gran diferencial en termes de PIB i "una inversió residual a Catalunya". La manca d'inversions a Catalunya no es concentra només en les infraestructures, que acostuma a ser l'àmbit més evident, sinó també en la resta d'inversions, que acumulen un greuge fins i tot més gran.

"Es posa de manifest que Madrid predomina en emportar-se inversions de tot tipus, el superàvit que s’emporta Madrid és molt evident", assevera Rovira. Segons l'estudi cameral, entre el 2015 i el 2019 la inversió total regionalitzada de l’Estat ha sumat 36.463 milions d’euros, dels quals el 66,3% s’han destinat a infraestructures de transport i el 33,7% a altres tipus d’inversions. Anualment, la proporció entre inversions s’ha mantingut relativament estable, amb una ràtio de les inversions en infraestructures de transport respecte al total d’inversió d’entre el 59,0% i el 73,9%.

Inversió total liquidada

"Les inversions de l'Estat a Catalunya són residuals", assevera Rovira. De fet, comparat amb Madrid, Catalunya ha rebut en els últims cinc anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada mentre que Madrid ha rebut entre el 12,5 i el 16,5%.

 

En termes de PIB, la Cambra alerta que "Catalunya rep molta menys inversió de la que li correspondria",  però no només això, sinó que el nivell d'inversió no s'adiu tampoc en termes per càpita. De fet, en termes de població la inversió a Catalunya és d’entre 86 i 119 €/habitant mentre que a Madrid és de 156 a 171 €/habitant i la resta de comunitats autònomes en règim general és de 144 a 226 €/habitant.

Infraestructures vs. altres inversions

Tot i que la queixa de manca d'inversió en infraestructures és ja històrica a Catalunya, xoca el veure que no és la manca més gran. De fet, les inversions de l'Estat a Catalunya es concentren, justament, en les infraestructures. Des del 2016, més del 86% de les inversions de l’Estat a Catalunya han estat exclusivament en infraestructures, mentre que a Madrid aquestes només han suposat entre un 38,7% i un 50,6% del total.

No obstant, això no vol dir que sigui suficient o generosa. En els últims cinc anys la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya ha estat de tan sols un 0,23% a un 0,36% del seu PIB, mentre que la mitjana a la resta de comunitats fou del 0,50% al 0,70%.

El greuge més evident, però, és amb la resta d'inversions de l'Estat. En els últims quatre anys, menys del 14% de les inversions de l’Estat a Catalunya s’han destinat a conceptes que no són infraestructures, mentre que a Madrid aquest percentatge ha estat entre un 49,4% i un 61,3%. Quan parlem de 'resta d'inversions' ens referim a l'aportació de recursos per equips tècnics, investigació i altres tipus d'inversions estratègiques. 

Els Ministeris: l'explicació?

Segons remarquen Canadell i Rovira, "el diferencial d'inversió pública entre Madrid i Catalunya és una qüestió estructural, derivada d'una concentració sistèmica de recursos públics diferents de les infraestructures cap a la capital espanyola". La inversió dels Ministeris i els organismes adscrits expliquen bona part del problema: la diferència entre Ministeris suma 1.243 milions d’euros d’inversions a favor de Madrid, mentre que la diferència entre organismes adscrits en 1.237 milions d’euros.

Dels 1.237 milions d’euros de diferència en inversions a càrrec d’organismes adscrits, 1.038 corresponen a cinc àmbits competencials concrets: Defensa, Economia, Interior, Agricultura / Transició Ecològica i Educació i Cultura. D’aquest subtotal, set organismes específics acumulen 833 milions d’euros al període 2015-2019. 

L'efecte seu de Madrid

En total, l'informe destaca que Madrid ha rebut un diferencial de 2.304 milions d'euros d’inversió pública en cinc anys comparat amb Catalunya. 

Aquesta inversió ha suposat un 1,28% del PIB de Madrid i un 0,26% del PIB de Catalunya el 2019. L’efecte seu del sector públic estatal a Madrid s’ha traduït en una inversió equivalent a l’1% del seu PIB entre 2015 i 2019. En paraules de Canadell, "un efecte diferencial d’un 1% del PIB pot explicar això que estava passant els darrers anys, en què Madrid anava atrapant Catalunya i va arribar a fer el sorpasso el 2018. Si van invertint de manera estructural un 1% més del PIB allà cada any, és normal que acabi passant això". 

Concretament, Catalunya concentra un dèficit d'inversió del 44,6%, havent rebut tan sols el 55,4% de la inversió estatal que li pertocaria. Dels 36.463 milions d’inversions regionalitzades en el període 2015-2019, Catalunya hauria d’haver rebut un total de 6.951 milions, dels quals 4.612 milions correspondrien a infraestructures i 2.339 milions a la resta. Malgrat això, només s‘ha invertit un total de 3.849 milions (dèficit de 3.102 milions), dels quals 3.236 milions s’han destinat a infraestructures (dèficit de 1.376 milions) i 613 milions a altres inversions (dèficit de 1.726 milions).

Com a conclusió, Canadell assevera que "Catalunya ha rebut només el 25% del que li tocaria. Ara que tenim aquesta dada haurem d’analitzar millor aquesta resta d’inversions per veure si fem una estratègia concreta per reduir aquest greuge".