La dada avançada de l'IPC de novembre ja permet saber que s'incrementaran les pensions a partir del 2023. La dada d'inflació del novembre apunta, així, a una revaloració de les pensions del 8,45% l'any que ve, A la primera part de la reforma aprovada el desembre passat, el govern espanyol va tornar a lligar l'alça de les pensions a l'IPC, respecte a la inflació mitjana que va del desembre del 2021 al novembre d'aquest any. Així doncs, tal com indica el Ministeri de la Seguretat Social, els canvis marcats serien els següents:

- Pensió màxima: de 2.819,18 euros a 3.058.

- Pensió mitjana: de 1.258,84 euros a 1.365.

- Pensió mínima:  de 890,50 euros mensuals si es té un cònjuge a càrrec, per la qual cosa pujarà a 966.

- Pensió mitjana d'incapacitat permanent: de 1.034.62 euros a 1.122.

- Pensió mínima sense cònjuge a càrrec: de 721,70 euros a 783.

- Pensió mínima de cònjuge no a càrrec: de 685 euros a 743.

- Pensió de viduïtat: de 781,16 euros a 847.

- Pensió a favor de familiars: de 641,19 euros a 695.

- Pensió d'orfandat: de 439 euros a 476.

Desavinences al ministeri

En total, això suposa una despesa per a l'Estat espanyol de 13.500 milions d'euros. I si entrem en el detall, també hi ha variacions si ens fixem en els oficis. A tall d'exemple, l'actualització permetrà que els metges, que en la seva immensa majoria es troben ubicats al màxim, arribin als 3.059,23 euros al mes i trenquin per primera vegada la barrera dels 3.000. La pensió màxima passarà el proper any de 39.474 euros bruts anuals a 42.829,29 com a conseqüència de l'aplicació del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), dissenyat pel Ministeri de Seguretat Social. El canvi del model de revaloració ja va forçar el Ministeri d'Hisenda a incrementar un 11,4% la partida dirigida a cobrir les pensions als comptes públics de l'any que ve amb un import total de 190.687 milions d'euros. 

Mentre l'equip del ministre José Luis Escrivá continua treballant a la segona ronda de negociacions de la reforma de les pensions amb l'objectiu de deixar tancat un acord abans que s'acabi l'any per presentar-lo a Brussel·les. La notícia de l'actualització s'ha produït només unes hores després que s'hagi acabat una nova reunió de la taula de les pensions, on són presents el Ministeri de Seguretat Social, els sindicats i la patronal. Una de les claus de la proposta del govern passa per elevar el període de càlcul de la jubilació des dels 25 fins als 30 anys, encara que els treballadors podran triar els 28 exercicis en què hagin tingut una cotització més gran.

Els salaris pugen

En paral·lel, el salari mitjà mensual, en termes bruts, va pujar un 2,4% el 2021, fins a 2.086,8 euros, la xifra més alta des que va començar la sèrie el 2006, segons el decil de salaris que elabora l'Institut Nacional d'Estadística ( INE) a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). És el cinquè any consecutiu en què s'incrementa el salari mitjà després que el 2016 baixés per primer cop en deu anys. L'augment del 2021 s'ha moderat respecte al que es va experimentar el 2020, quan va pujar el 2,8%. Segons les dades d'Estadística, el 40% dels assalariats (6,64 milions) van guanyar entre 1.366,5 i 2.342,2 euros bruts al mes el 2021, mentre que el 30% (4,98 milions de persones) va obtenir remuneracions de almenys 2.342,2 euros mensuals i el 30% restant (4,98 milions d'assalariats més) va cobrar un sou inferior a 1.366,5 euros al mes. Aquestes dades són amb les que s'agafa el govern espanyol per defensar la nova fórmula de càlcul d'acord amb l'IPC i que són viables si s'avança, en paral·lel, cap a un model de millora de qualitat dels salaris. Tot i que molts economistes avisen que és inviable i l'augment del salari no és proporcional amb el del cost de vida ni tampoc, en el curt termini, hi ha una capacitat suficient per fer front a les pensions, sobretot, de la generació del baby boom.