Aquesta setmana s'estan fent reunions diàries entre el govern espanyol, la patronal i els sindicats per tancar un acord sobre les condicions de la pròrroga dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERTO). Les tres parts coincideixen que han de mantenir-se, però difereixen en el com, especialment en la manera de repartir els recursos públics per donar suport a aquest mecanisme actiu des de març.

Aquest dimecres, la ministra de treball, Yolanda Díaz, ha apuntat que "mantindrem els ERTO, un mecanisme de màxima utilitat per a les empreses i els treballadors, mentre sigui necessari. Hi ha incertesa, no sabem quant durarà la pandèmia, però el mecanisme continuarà sempre que es necessiti". Més de 3,4 milions de treballadors s'han acollit als ERTO al llarg de la crisi, dels quals 773.000 treballadors encara segueixen —139.000 per causes econòmiques i 634.0000 de força major. Segons ha indicat Díaz, "els ERTO de rebrot romandran mentre siguin necessaris".

 

La proposta del ministeri de Treball passava a finals de la setmana passada per estendre aquests esquemes de força major fins a finals de gener i limitar-los per a les empreses pertanyents a les activitats econòmiques més afectades —com el turisme—. D'altra banda, la prohibició d'acomiadat objectiu pel Covid es mantindria igualment vigent. Entre els serrells que queden per definir, es troben el fet que hi hagi empreses que es quedin fora de la prestació o la clàusula d'acomiadament.

Empresaris i sindicats es revelen contra els plans del govern espanyol

D'altra banda, Treball ha plantejat posar fi a partir d'octubre a l'anomenat 'comptador a zero', pel qual els empleats en ERTO han cobrat la prestació d'atur en aquest temps sense consumir el seu dret a cobrar l'atur en el futur, de manera que l'Estat reposa a aquests treballadors aquests mesos de cotització.

Aquest matí, el secretari general de UGT, Pepe Álvarez, ha reclamat al govern espanyol que "entri en una situació de racionalitat" en la negociació de la pròrroga dels ERTO si no vol que aquesta fracassi i que s'assegui a negociar amb una posició unànime. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha assegurat també que el cost que els ERTO estan tenint per a les arques públiques "és molt inferior" a què diu el govern espanyol, la portaveu del qual, María Jesús Montero, l'ha xifrat entre 4.500 i 5.000 milions d'euros mensuals.

El Banc d'Espanya, per la seva part, advoca per estendre els Expedients, però focalitzant el seu disseny per prioritzar les empreses viables després de la crisi i realitzant un ús "eficient" de recursos públics davant del cost de la pròrroga d'aquest mecanisme. CCOO i UGT tampoc no volen sentir parlar que desaparegui el 'comptador a zero' com defensa l'Executiu de Pedro Sánchez.

Els sindicats també debaten ampliar la prestació de les persones que portin en ERTO més de sis mesos, ja que en l'actualitat a partir dels 180 dies la quantia es redueix del 70% de la base reguladora al 50%. Mentre que, el Ministeri de Treball s'inclina per mantenir aquesta quantitat en el 70%.

ERTO per als sectors més afectats

El govern espanyol insisteix en la necessitat de diferenciar o sectorializar el suport de l'Estat als ERTO per coronavirus passats els primers mesos de pandèmia, de manera que se centrin més recursos públics als sectors i activitats que es veuen limitats directament pel virus i que seguiran estant-ho en els propers mesos. Yolanda Díaz va esmentar ahir a tall d'exemple el turisme, però també la cultura i el transport.

El govern espanyol també reitera que no seria un enfocament totalment sectorial, ja que proposa de mantenir els ERTO per rebrot per a totes les activitats, de manera que qualsevol empresa que es veiés afectada per restriccions per la pandèmia tindria dret a aplicar un d'aquests expedients. En la pròrroga dels ERTO també es debat una prestació extraordinària per als treballadors fixos discontinus, molt nombrosos en el sector turístic, que en acabar la temporada de la seva activitat es quedin sense ocupació i no tinguin el mínim cotitzat per accedir a la prestació d'atur.

 

Imatge principal: Treballador en un magatzem d'una empresa. Foto: Europa Press