La recuperació va pel bon camí. Les últimes dades fetes públiques per la Generalitat indiquen que Catalunya recuperarà l'any que ve els nivells econòmics del 2019, és a dir, els nivells d'abans de la pandèmia. Els indicadors avançats aquest divendres sobre l'escenari macroeconòmic de Catalunya assenyalen tant per a l'any 2021 com per al 2022 augments del 6,4% del PIB. Si ho comparem amb l'última revisió, del mes de maig, l'increment és notable, ja que les dades indicaven creixements del 6,0% i del 5,2% del PIB, respectivament.
Aquesta última revisió del Govern, apuntala la recuperació econòmica en la mateixa línia que els principals organismes internacionals amb dos clars motors, la inversió i la demanda externa. Un altre fet que ajudar a aquesta recuperació serà la baixada dels nivells d'atur, que segons les previsions serà de l'11,2% en acabar 2022.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha celebrat aquestes noves previsions i ha apuntat que “conviden a l’optimisme i a fer-ne una valoració positiva, sobretot pel dinamisme del consum i el comportament del sector exterior i del mercat de treball”. Giró ha afegit que, amb aquest escenari macroeconòmic, “el balanç de riscos és equilibrat gràcies al progrés i l’eficàcia de la vacunació, amb el consegüent relaxament de gran part de les restriccions sanitàries, i al potencial del pla de recuperació europeu”.
Segons el conseller, “els indicadors permeten equilibrar els riscos derivats dels problemes d’abastiment global i les pressions inflacionistes conseqüència de l’alça en el preu de l’energia i les matèries primeres”.
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró - ACN
Millora de les exportacions
Un dels motors del bon comportament econòmic de Catalunya els pròxims anys serà el mercat exterior, i segons les previsions, les exportacions de béns continuaran amb una expansió destacada. A més, cal destacar que, en termes acumulats fins al juliol, superen en un 5,6% els valors corrents del mateix període del 2019, superant ja els nivells prepandèmia.
Alhora, el mercat exterior també millorarà a mesura que es vagi recuperant el turisme. De fet, des del mes de maig, el nombre de turistes estrangers va ser tan sols un 5,6% respecte del mateix mes del 2019, mentre que a l'agost ja representaven un 45,5% dels que es van rebre dos anys enrere.
Pel que fa al mercat de treball, a tancament de setembre l’afiliació a la seguretat social se situa un 0,6% per sobre de la del setembre de 2019, i el nombre de treballadors en ERTO ha seguit disminuint i se situa en 47.949 persones el setembre, que és el nivell més baix des de l’inici de la pandèmia per sisè mes consecutiu.
2022, l'any que sortirem del sotrac
Estarem d'acord que 2021 ha estat un any clau per a la recuperació de l'economia després de la pandèmia, però tot apunta que 2022 serà l'any clau tornar als nivells econòmics que teníem abans que la Covid arribés a les nostres vides. El cas és que les previsions apunten a un avanç del PIB del 6,4% (1,2 punts per sobre de les previsions del maig), amb una aportació inferior de la demanda interna (de 5,5 punts) però superior de la demanda externa (de 0,9 punts).
Alhora, s'espera un major protagonisme de la inversió, amb augments que superaran amb escreix el 10%, en gran part a causa dels als fons europeus Next Generation, alhora que es mantindrà un impuls destacat del consum de les llars amb increments del 5,5%.
El que sí que començarà a decréixer serà el consum de les administracions públiques després de l'esforç a causa de la pandèmia. Els fluxos amb l’estranger es mantindrien en taxes similars a les del 2021, tot i que una mica més moderades, del 10,7% per a les exportacions totals de béns i serveis i del 9,0% per a les importacions. En aquest sentit, cal destacar l’impuls del consum dels estrangers, gràcies a la recuperació del turisme.
Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2022 suggereixen un creixement més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet, del 3,8%, que, es tradueix en la creació d’uns 124.000 llocs de treball. Això permetria un descens de la taxa d’atur, fins a l’11,2%, una taxa molt propera a la del 2019 (11,0%).
Recuperació parcial
Si tornem a les previsions per aquest últim trimestre del 2021, segons les dades d'Economia veiem que aquest any també experimentarem un creixement del 6,4% del PIB, un augment de quatre dècimes superior a les previsions del maig. Aquest rebot recull tant la recuperació parcial de la demanda interna com el reequilibri de la demanda externa.
La millora de la demanda interna reflecteix, sobretot, la recuperació del consum de les llars, amb un creixement del 7,9%, i de la inversió. La reactivació del consum de les llars està molt vinculada a la millora de la confiança sobre la situació econòmica i sanitària, a la mobilització gradual de l’estalvi acumulat durant la pandèmia i a la recuperació sostinguda del mercat de treball.
Aquesta gran recuperació de la inversió és dona gràcies a la disminució de la incertesa i unes condicions financeres favorables. A més, la progressiva implementació del pla europeu de recuperació ha de permetre impulsar la inversió en el darrer trimestre de l’any.
El decreixement del consum de les administracions públiques que veurem el 2022 començarà aquest any, ja que des del Govern projecten una progressiva desacceleració, després de la resposta més expansiva del 2020 derivada de les necessitats per fer front a la pandèmia.
En el camp de les exportacions totals, tant de béns com de serveis, avançaran un 11,1% quan acabi el desembre, un ritme molt semblant al de les importacions totals, de l’11,5%. Les previsions sobre el mercat de treball del 2021 apunten a un augment notable de l’ocupació equivalent a temps complet, després de la caiguda intensa del 2020.
Aquest avanç de l’ocupació a temps equivalent, que suposaria la creació d’uns 147.000 llocs de treball, seria menys intens que el del PIB, i per tant la productivitat aparent del treball milloraria, en línia amb el patró procíclic dels països de l’entorn. Aquesta dinàmica, juntament amb l’increment de la població activa (que es recupera després del descens registrat el 2020), condueix a una disminució moderada de la taxa d’atur, fins al 12,1%.