La Cambra de Comerç de Barcelona, presidida per Miquel Valls fins fa tot just dues setmanes, va elaborar el 2012 un informe anomenat Les conseqüències econòmiques d’un Estat propi a Catalunya, però que mai no es va arribar a publicar. Avui, en la primera reunió del comitè executiu de la nova Cambra presidida per Joan Canadell, s'ha decidit fer públic l'informe, que conclou que "una Catalunya amb estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmics a curt termini, però a més llarg termini representa una oportunitat per dur a terme unes polítiques públiques millor finançades i més ajustades als interessos específics de Catalunya". 

L'estudi pretén analitzar les conseqüències "des d'un punt de vista purament econòmic" d'una Catalunya amb estat propi, assenyalant-ne els pros i els contres. En aquest sentit, amb un estat propi "que fos prou àgil i eficient, Catalunya tindria més possibilitats d’esdevenir una més en el grup de petites economies altament competitives que sistemàticament encapçalen els rànquings mundials de llibertat i prosperitat", assegura l'informe en les conclusions. "Però només amb la condició que els recursos procedents del 'dividend fiscal' s’apliquin a fer les inversions necessàries, en capital físic, humà i tecnològic, que el país necessita. Que s’aprofiti o no aquesta oportunitat dependrà en gran part de la qualitat del marc institucional que emergeixi amb el nou estat", avisa.

Espanya contra les cordes

Una Catalunya amb estat propi dins de la UE "tindria raons per afrontar el futur amb confiança, però al mateix temps hauria d’evitar caure en l’autocomplaença", diu l'informe. Al llarg de l’anàlisi es posa de manifest que la solució definitiva al dèficit fiscal és "un pas important però no suficient per garantir un futur millor per a l’economia catalana".

En canvi, una economia espanyola sense l’aportació que fa actualment Catalunya "trobaria d’entrada majors dificultats, però també tindria un incentiu més fort per reformar radicalment l’actual marc institucional i de govern", considera. Una de les qüestions que l’estudi posa clarament en evidència és fins a quin punt l’economia catalana estaria en millor disposició d’afrontar per si mateixa el repte de la viabilitat dins de l’euro, en comparació amb una economia espanyola sense l’aportació de Catalunya. Segons l'estudi, "això fa preveure un període d’adaptació al nou statu quo més o menys llarg i sota supervisió europea, amb concessions econòmiques i polítiques bilaterals, per tal de facilitar la continuïtat conjunta dels dos territoris en la UEM".

Al marge del resultat final d’aquest procés, "és important destacar que per a l’Estat espanyol posar traves a l’economia catalana i continuar dins de l’euro no és una opció", conclou l'anàlisi, i, en canvi, caldria assumir "la legitimitat de la demanda que se li planteja des de Catalunya pot ser un revulsiu per accelerar els canvis institucionals que Espanya necessita".

Necessitat urgent

Alhora, per a Catalunya el canvi institucional "representa una necessitat encara més urgent". "No només pel fet que el Govern de la Generalitat hagi de suportar una situació fiscal difícilment sostenible, quan al mateix temps Catalunya manté un dèficit fiscal excessiu amb la resta de l’Estat", sinó que apunten una raó "encara més fonamental", que és que Catalunya "s’ha de poder dotar dels instruments polítics adequats que li permetin alliberar tot el potencial de la seva economia productiva".

En cas contrari, la Cambra avisa que ni Catalunya ni Espanya tenen un futur clar dins de la zona euro a llarg termini. El repte que des de Catalunya es planteja a Espanya és el d’un canvi de model institucional i econòmic profund. "Si Espanya assumeix el repte, les interdependències entre els dos territoris poden arribar a ser més fructíferes que en l’actualitat, en tant que desitjades i positives per a les dues parts. Assumint aquest repte l’economia espanyola es transformaria també profundament, cap a un nou model on l’estat passi a ser un instrument més eficient per facilitar la creació de valor, i no només per influir en la seva distribució".

Finalment, aquest estudi assevera que "la decisió sobre la sobirania d’un poble no es pot limitar a l’àmbit econòmic", però és un factor influent. Amb tot, l'anàlisi obre la porta a debatre les conseqüències econòmiques d'un estat propi amb coneixement de causa. L'informe complet es pot consultar a la pàgina web de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat