Cada català hauria de treballar 131 dies sense cobrar per poder pagar el deute autonòmic i 233 dies més per eixugar la part proporcional del deute que correspon principalment a l'administració central i als fons de la Seguretat Social. En total, 364 dies o el que és el mateix un any menys un dia. Aquesta és una de les grans conclusions que s'extreu de "l'Observatori del deute públic" realitzat per l'AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal). En el cas concret del deute autonòmic, Catalunya és la tercera que més temps hauria de pagar just després del País Valencià amb 154 dies i de Castella la Manxa amb 132 dies. I a l'altre costat del rànquing, s'hi troben el País Basc i la Comunitat de Madrid, on en tots dos casos els ciutadans haurien de treballar només 53 dies gratis per poder pagar el seu deute.

D'altra banda, si es té també en compte el deute de l'Estat i els fons de la Seguretat Social, Catalunya és la sisena comunitat que menys dies hauria de treballar sense cobrar per poder eixugar el conjunt del deute. Novament per davant, es troben Madrid amb 255 dies i el País Basc amb 262 dies però aquesta vegada també Navarra amb 292 dies, La Rioja amb 316 dies i Aragó amb 332 dies. A l'altre extrem, qui més dies hauria de treballar sense remuneració són Extremadura amb 484 i Castella la Manxa amb 482.

Gràfic del deute autonòmic i comú realitzat per l'AIReF.

En aquest sentit, un altre resultat interessant de l'estudi que pretén "difondre els beneficis de la sostenibilitat dels comptes públics" és que els madrilenys i els bascos són els que menys dies haurien d'estar sense cobrar per poder eixugar el deute autonòmic i comú.  

Més enllà del 2040

Però les conclusions no s'acaben aquí. L'AIrEF també augura que Catalunya no complirà amb el sostre de deute del 13% del PIB fixat per la llei d'estabilitat pressupostària fins passat el 2040. O el que és el mateix, 24 anys d'ara endavant i qui sap si uns anys més. Un pronòstic temporal que segons l'autoritat espanyola, també comparteixen Castella la Manxa, Múrcia i País Valencià. Per la seva banda, l'administració central i els fons de la Seguretat Social així com el conjunt de comunitats autònomes assolirien el límit fixat del 44% i el 13% del PIB, respectivament, al voltant del 2036. 

I precisament el 2036 seria també l'any en què el conjunt de les administracions públiques arribarien al límit de deute del 60%, molt lluny del 2020 que és el que fixa la Disposició Transitòria de la Llei Orgànica d'Estabilitat. Una diferència que evidencia que la llei i l'estimació es troben almenys en aquest cas, 16 anys lluny.