La catàstrofe econòmica que auguraven alguns sobre Catalunya i el procés no s'ha complert. De fet, Catalunya continua creixent més que la mitjana d'Espanya, i registra un creixement del 3,4% el 2017, suposant un pes del 19,2% del total de l'economia espanyola, el percentatge més alt des del 2020. Aquestes dades s'han fet públiques avui durant la Memòria Econòmica de Catalunya 2017, del Consell General de Cambres de Catalunya i patrocinada pel Banc Santander. 

El president de la Generalitat, Quim Torra, també ho ha dit a la cloenda de la presentació de la Memòria: "Catalunya va bé malgrat l'operació institucional i mediàtica per fer creure que Catalunya no va bé", alhora que ha assegurat que Catalunya "seria un país millor" si tingués més recursos i més competències fiscals. "Les institucions de l’Estat van actuar amb deslleialtat envers el seu principal motor econòmic. El van agafar com a ostatge", assegura Torra. 

En aquest sentit, Torra insisteix: “Segur que recordaran com ministres del govern espanyol i mitjans de comunicació, dia rere dia, pronosticaven les set plagues bíbliques que havien de caure sobre Catalunya, com l’enfonsament de l’economia o el tancament d’empreses”. I ha continuat: “davant de tota aquella operació avui tenim xifres sòlides que ens demostren tot el contrari”.

I és que ni la "politització del discurs de la fuga d'empreses d'alguns grups polítics per sembrar el caos" del que parlava ahir la consellera Àngels Chacón, ni l'allau d'amenaces d'alguns assegurant que el procés enfonsava l'economia catalana, s'han fet palesos a les xifres. L'informe evidencia que Catalunya creix més que Espanya, i que el potencial industrial i "els fonaments sòlids" de l'economia catalana han permès que Catalunya es recuperi més ràpidament de la crisi que no pas l'Estat. A més, segons la Cambra, Catalunya ha sortit de la crisi "amb un creixement més equilibrat que en el passat". 

2017, el PIB arriba a nivells pre-crisi

El 2017 ha estat l’any en què el PIB per càpita de Catalunya ha assolit el nivell que tenia abans de la crisi, el 2007, amb una xifra entorn als 29.500 euros per persona. Es tracta del major ritme de creixement del PIB de Catalunya en comparació amb la mitjana estatal per cinquè any consecutiu, que fa que el pes de l’economia catalana hagi pujat fins al 19,2% el 2017, el percentatge més alt des de l’inici de segle.

Segons l'informe, aquesta bonança s’explica pel sector industrial, "pel procés de reindustrialització" que s’està produint, ja que el pes de la indústria en l’economia catalana puja fins al 22,1%, el percentatge més alt des de 2008. De totes maneres, el pes de l’ocupació industrial es manté en nivells mínims del 15%, el que ens diu que tenim una indústria menys intensiva en treball i més intensiva en capital. 

El turisme i la construcció també milloren

El balanç de la Memòria focalitza les millores, a part de la reindustrialització i el creixement sostingut, també en el turisme, la construcció i la diversificació de mercats. Tenint en compte els darrers 10 anys, el turisme estranger a Catalunya ha augmentat per sobre del turisme nacional, i " ha anat acompanyat d’una major qualitat mesurada segons la despesa realitzada pels turistes". En dades, el nombre de turistes estrangers ha augmentat un 33% acumulat però la despesa associada ha crescut un 81%, la qual cosa vol dir que la despesa per turista ha crescut gairebé un 50% en la darrera dècada. 

Alhora, la construcció creix però el seu pes en l’economia catalana encara està a nivells molt baixos (4,8% del VAB), fet que allunya el perill d’una possible bombolla en aquest sector. Per últim, les vendes dirigides al mercat espanyol han disminuït el seu pes a favor de les vendes dirigides al mercat internacional (les primeres representen el 35,5% i les segones el 64,5%). A més, ha augmentat la diversificació de les exportacions als mercats exteriors perquè les dirigides a fora de la UE han crescut força més que les exportacions a la UE.

La innovació i la pobresa, tasques pendents

Catalunya encara té feina a fer, sobretot en termes d'I+R+D si es vol arribar a equiparar amb la resta de països europeus. "No només s’inverteix menys en R+D sinó que, a més, el percentatge d’empreses que realitzen innovacions tecnològiques continua baixant". Segons l’Enquesta de l’INE, només el 14,3% del total d’empreses han fet innovacions tecnològiques el 2016 (darrera dada disponible), un percentatge molt inferior al 27,4% de 2007.  

Una altra tema pendent és la desigualtat i la pobresa. Des del Consell de Cambres expliquen que "el factor més important a l’hora d’explicar les diferències en les taxes de pobresa entre Catalunya i Europa és la tinença o no de fills". Per tant, mirant les dades, a Catalunya les llars sense fills dependents tenen una taxa de risc de pobresa inferior a l’europea (entorn al 15%), mentre que en les llars amb fills la taxa de risc de pobresa a Catalunya escala fins al 23%, mentre que a Europa se situa en el 19%.

Aquests resultats "demostren les escasses ajudes i serveis públics de cura que hi ha al nostre país", asseguren. Alhora, en el mercat laboral hi ha un altre focus de pobresa. A Catalunya, la taxa de pobresa en el treball ha pujat el 2017 fins al 12,2% i és una de les més elevades de la zona euro.