"Cadascú va a la seva i no hi ha cap coordinació" en l'àmbit de les infraestructures. Així ho ha dit avui Miquel Valls, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que critica que només cinc de les 28 infraestructures viàries i ferroviàries claus per a la regió metropolitana de Barcelona estan en funcionament, malgrat que fa ja dotze anys que són reivindicades per aquest òrgan.

"Estem totalment decebuts. La falta d'infraestructures està limitant el creixement econòmic d'una àrea metropolitana que concentra el 65% del PIB de Catalunya i que vol competir globalment", ha assegurat Valls. Des de la Cambra expliquen que les cinc infraestructures que estan en funcionament són dues a la xarxa viària - el tercer carril de l'autopista C-32 i la Ronda Oest de Sabadell- i tres a la xarxa ferroviària de rodalies -el perllongament a Terrassa, el perllongament a Sabadell o l'ampliació del Metro del Baix Llobregat-. 

Amb tot, l'anàlisi de la mobilitat metropolitana que fa la Cambra constata que "ja s'ha recuperat el volum de desplaçaments diaris de connexió previ a la crisi i que el transport públic ha consolidat el seu avantatge respecte del transport privat entre Barcelona ciutat i l'exterior". 

Infrafinançament al transport públic

"Barcelona es troba en un panorama d'inversions paralitzades", cosa que denuncien que no té raó de ser, ja que cada vegada ha augmentat més el nombre d'usuaris de transport públic. L'evolució de la demanda, de fet, ha anat a l'alça entre 2006 i 2017 tant pel que fa al Metro, l'autobús i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), i la baixada només es fa palesa als serveis de Rodalies. 

 

Segons l'òrgan empresarial, "les restriccions pressupostàries dels darrers anys han provocat la pràctica paralització de les inversions públiques" cosa que, expliquen, "cada vegada es fan més palesos els efectes de la manca d'execució i de projectes que han patit especialment el sistema de rodalies i la xarxa viària metropolitana". 

Manca de coordinació 

D'aquesta manera, la Cambra conclou que "les administracions públiques estan desatenent les necessitats d'infraestructures de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona", i que això es deu, en gran part, al fet que "cadascú va a la seva i no hi ha cap mena de coordinació", en paraules de Valls. 

Així doncs, "cal afrontar millores estructurals a les rodalies de Barcelona per mitigar la congestió als accessos metropolitans" i també en clau ecològica, "per combatre la creixent preocupació per la qualitat de l'aire". 

Com a reptes de futur, l'òrgan considera necessària "una planificació previsible i raonable d'inversions per evitar que les obres s'eternitzin" i també una "major coordinació a nivell estratègic, executiu i operatiu entre les diferents administracions per garantir l'efectivitat de la mobilitat". 

Renfe critica les dades

Amb tot, des de Renfe asseguren que les dades de Rodalies que proporciona la Cambra en aquest informe no acaben de ser certes. L'empresa assegura que des del 2014 han registrat "un creixement de prop de 10 milions de viatgers, xifres similars a les de l'inici de la crisi" i que "tancarem el 2018 al voltant dels 115 milions de viatgers". 

Pel que fa a Catalunya i àrea metropolitana, des de Renfe critiquen el fet que "el període de crisi 2009-2014 no és comparable entre operadors" ja que "no és el mateix per un servei que vertebra el territori amb alguns recorreguts superiors a 90 minuts, que serveix tipus Metro o autobús centrats en l'àmbit metropolità". 

En aquest sentit, asseguren que "la posada en marxa de línies de Bus Express en recorreguts ja servits per Rodalies ens ha impossibilitat seguir creixent" i argumenten que "s'utilitzen xifres de manera esbiaixada". A més, expliquen que "el 2006 es va aconseguir el rècord de viatgers però la crisi i el soterrat de Bellvitge van provocar que es perdessin 5 milions de clients en un any".