La Comissió Europea (CE) va aprovar aquest dilluns que Espanya rebi un segon tram de 12.000 milions d'euros del fons de recuperació europeu postpandèmia després de constatar que ha emprès les mesures pactades per a aquest desemborsament, entre elles la reforma laboral i part de la de pensions. Aquest desemborsament, que encara ha de ser aprovat pels Estats membre de la Unió Europa en un termini de quatre setmanes per fer-se efectiu, és el més voluminós dels previstos per a tota la vida del pla de recuperació espanyol i se sumaria a l'avançament de 9.000 milions d'euros i el primer pagament ordinari de 10.000 milions que Espanya va rebre el 2021.

Amb això, el país hauria obtingut ja 31.000 milions, gairebé la meitat del total de 69.500 milions d'euros en transferències que li corresponen del fons Next Generation, mentre el govern espanyol es prepara a més per sol·licitar en la segona meitat d'any els préstecs a què també té dret. "Creiem que Espanya ha fet prou progrés en la implementació del seu pla de recuperació nacional per rebre un segon pagament del Next Generation EU (...). Espanya està mostrant un continuat impuls reformista en àrees polítiques clau com el mercat laboral i la sostenibilitat de les finances públiques", ha dit en un comunicat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

Complir les reformes per tenir accés als fons

En concret, per rebre llum verda de l'Executiu a aquest desemborsament, sol·licitat el passat 30 d'abril, Espanya havia de complir les 40 fites i objectius, majoritàriament reformes, que preveia el pla de recuperació per a aquest període dins de termini, bé l'any passat o en els primers mesos d'aquest. Les reformes més importants en aquest tram eren les del mercat laboral, amb la simplificació dels contractes, el mecanisme per fer permanents els expedients de regulació d'ocupació temporals (ERTO) i els canvis en la negociació col·lectiva. També se li demanava una part de la reforma de les pensions, en concret la seva vinculació a la inflació per mantenir el seu poder adquisitiu i l'augment de l'edat de jubilació efectiva.

El govern espanyol estima que la indexació al cost de la vida augmentarà la despesa pública en pensions entorn de 2,7 punts del PIB per a 2050, mentre que els incentius per prolongar la vida laboral generarien un estalvi d'entre l'1,1 % i l'1,6 % del PIB en aquell mateix termini, unes estimacions que Brussel·les considera plausibles. Tanmateix, la sostenibilitat fiscal de la reforma, que Espanya ha de garantir segons el pactat amb la Comissió, no s'avaluarà fins que s'hagin adoptat la resta d'elements de la mateixa: la revisió del sistema per als autònoms, el mecanisme d'equitat intergeneracional i una actualització per part del govern espanyol de les seves estimacions sobre la viabilitat fiscal del sistema.

Però aquestes mesures, que s'han de completar per a finals d'aquest any, estan vinculades al tercer i quart desemborsaments, previstos per al segon semestre de 2022 i el primer de 2023, respectivament, per la qual cosa no serà fins aleshores quan Brussel·les es pronunciï sobre la sosteniblitat de la reforma. A més de les reformes laboral i de pensions, per veure aprovat avui el segon desemborsament, Espanya ha implementat, entre altres mesures, l'imposat als plàstics d'un sol ús, l'assignació de la banda de l'espectre de 700 Mhz, l'Estratègia de Mobilitat, Segura, Sostenible i Connectat o la firma de quatre convenis del Ministeri de Ciència amb comunitats autònomes per a l'aplicació de plans en I+D.