Barcelona s'ha convertit temporalment en la seu mundial de l'Economia del Bé Comú coincidint amb la Reunió Internacional de Delegats d'aquest moviment, que es prolongarà durant tres dies i que comptarà amb la presència dels màxims representants del moviment procedents de la Unió Europea i Amèrica Llatina. 

L'economia del Bé Comú, que ha estat impulsada pel professor austríac Christian Felber, introdueix un "nou model econòmic de mercat ètic". Més enllà de la dicotomia entre capitalisme i comunisme i molt més enllà del model actual basat a maximitzar el benefici individual, el seu enfocament passa per reorientar l'economia al servei del bé comú i de la societat.  

"Un petit jardí arraconat"

"No volem que l'economia del bé comú sigui un petit jardí arraconat", ha assegurat el tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello durant l'acte d'inauguració, organitzat per les associacions catalana i espanyola del foment de l'Economia del Bé Comú juntament amb el suport de la Universitat de Barcelona (UB). Per això, Pisarello ha instat els agents privats a "assumir els principis del moviment."

Per la seva part, el secretari d'Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Francesc Iglesias ha augurat que "aquest camp d'energia serà més gran", ja que considera que l'economia del bé comú ha vingut per quedar-se, sense renegar del mercat i convertint-se en una síntesi d'una gran varietat de moviments. Des de l'economia social i solidària fins a la banca ètica, passant pel cooperativisme, entre molts d'altres. 

Bones sensacions més enllà d'Àustria

Felber, que s'ha atrevit a parlar en català, ha recordat que l'economia del bé comú "no ha estat així des del principi" i ha comptat amb grans barreres però gràcies a l'esforç i a l'entusiasme desencadenat, ha aconseguit assolir "una sensació òptima" que compta amb el suport de més de 2000 empreses. D'ara endavant, Felber ha advocat per canalitzar l'ansietat i l'anhel d'un "canvi profund i sistèmic", tant a nivell social i econòmic com a polític. 

A Catalunya ja hi ha des de 2014 un nucli promotor que materialitza la voluntat de fomentar i implantar l'Economia del bé Comú mitjançant un espai de participació plural on el model econòmic està impregnat de valors ètics. I bona prova d'això és que Barcelona, més enllà de les fronteres d'Àustria que són el bressol del moviment, s'ha convertit en la primera ciutat que organitza una reunió d'aquest calibre per potenciar aliances i difondre la iniciativa des d'un enfocament local-global. 

8 mesures de transformació

El passat 17 de juny, es va presentar al Comitè Econòmic-social Europeu (CESE) un document amb 8 mesures per "afavorir la transformació del mercat europeu en un mercat ètic" que contribueixi al benestar de la ciutadania i el bé comú. 

  • "Balanç del Bé Comú": mesurament de la contribució al bé comú de les empreses
  • Etiquetatge Ètic: identificar "l'empremta ecològica i social" als productes amb el seu corresponent compliment dels drets humans i laborals
  • Compra pública ètica: afavorir les empreses amb més contribució al bé comú en els procediments de compra pública
  • Mercat ètic intern a la UE: afavorir les empreses que contribueixen al bé comú mitjançant les polítiques fiscals, el suport a la innovació social i les estratègies de promoció
  • Consum ètic: polítiques i estratègies públiques orientades al consum ètic i responsable mitjançant una millora de la informació de l'etiquetatge ètic així com el foment de polítiques fiscals i accions educatives i de divulgació.
  • Emprenedoria pel bé comú: orientar les polítiques de suport als emprenedors mitjançant la filosofia del bé comú perquè s'aporti valor i cohesió social.
  • Banca ètica: creació d'una xarxa de banca ètica europea.
  • Borsa del Bé Comú: creació d'un mercat de valors on només s'inclouen empreses amb contribució al bé comú alhora que es facilita la inversió ètica.