Nova jornada de pèrdues a la borsa espanyola, una situació que ja s'està convertint en habitual aquest any. Aquest dimarts la raó principal és clara, l'anunci de dos nous impostos que ha fet Pedro Sánchez durant el debat de l'estat de la nació espanyola. Aquestes noves imposicions van dirigides a les energètiques i als bancs, que, curiosament, són els valors que amb més força han caigut avui al selectiu espanyol. Si mirem el conjunt, l'Ibex-35 ha patit una caiguda del 0,62%, acostant-se als 8.000 punts a causa de la caiguda estratosfèrica de la banca i per la lleugeresa dels guanys de Wall Street i en algunes places europees. Des de principi d'any, l'Ibex ha perdut un 8,02%. Amb tot, a les sis de la tarda, quan ha tancat la sessió, el selectiu espanyol ha tancat en els 8.014,8 enters, malgrat estar llastrat pel sector bancari, amb un gran pes en la composició de l'índex. En concret, CaixaBank ha caigut un 8,63%, seguit per Banc Sabadell (-7,44%), Bankinter (-5,08%), BBVA (-3,77%) i Banc Santander (-3,65%). També Unicaja Banc, que cotitza en el mercat continu, ha caigut un 7,67%.

La banca no ha estat l'única que ha tancat amb pèrdues, ja que les energètiques també  han tancat amb descensos, encara que en menor mesura, en haver-se descomptat ja durant les últimes setmanes la possibilitat que s'aprovés un nou impost. Repsol s'ha deixat un 5,73% en la sessió d'avui, Naturgy, un 0,74%; Enagás, un 0,72%; Endesa, un 0,63%; i Iberdrola, un 0,25%. També han caigut Solaria (-4,76%), Acciona Energia (-1,06%) i Red Elèctrica (-0,41%), mentre que Siemens Gamesa s'ha mantingut pràcticament pla (+0,06%), si bé són empreses especialitzades en infraestructura, i no tant en el subministrament d'energia a llars i empreses. Pel que fa als números verds, destaquen Cellnex (+5,67%), IAG (+5,34%), Inditex (+3,16%), ArcelorMittal (+2,43%) i Ferrovial (+1,15%).

D'altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, cotitzava a 100 dòlars, amb un descens del 6,63%, mentre que el Texas es col·locava en els 96,57 dòlars, amb una reculada del 7,20%. En el mercat de divises, l'euro continuava perdent terreny enfront del dòlar i s'intercanviava a 1,0068 'bitllets verds', cada vegada més prop de la paritat, alguna cosa que no succeeix des de 2002, a causa dels creixents temors al fet que l'eurozona entre en recessió arrossegada per les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Des de principi d'any, l'euro acumula una depreciació pròxima al 12% respecte del dòlar a conseqüència del temor més gran al fet que l'eurozona acabi entrant en recessió per l'impacte de la guerra d'Ucraïna en els preus i mercats, així com per l'avançament amb el qual la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va començar a endurir la seva política monetària en comparació amb el Banc Centra Europeu (BCE). En el mercat de deute, la prima de risc espanyola rondava els 111 punts bàsics en l'obertura del mercat borsari, amb l'interès exigit al bo a deu anys en el 2,213%.