Les entitats financeres espanyoles no amaguen la seva preocupació per l'impacte que la crisi econòmica pot provar en l'estabilitat de les hipoteques. Així doncs, els responsables d'algunes de les entitats financeres espanyoles més importants com CaixaBank, Santander, Sabadell i Unicaja Banco, coincideixen en la necessitat d'ajudar aquelles famílies i empreses amb rendes més baixes a pal·liar la pujada de la inflació i evitar desnonaments i fallides. Els qui més perillen es concentren en les hipoteques variables tancades en els darrers cinc anys i, especialment, les tancades a principis d'aquest 2022 que no han tingut un marge mínim per amortitzar l'interès dels primers anys.
Una de les propostes llançades pel conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, és congelar les quotes hipotecàries durant un any, segons ha avançat El Periódico. L'entitat assegura que "una bona part" dels clients de l'entitat no patirà una pujada en el cost de les seves hipoteques, però cal estar atents. Així doncs, cal marcar un consens en com dur a terme aquesta proposta que pot tenir altres derivades començant per la durada, si cal allargar-ho fins els dotze mesos, o també discutir a quin tipus de clients aplicar mesures que permetin esmorteir les pujades de l'euríbor, tot i que es dona per fet que serien els més vulnerables.
L'altra part del projecte, si es fa efectiu, és quan dur-la a terme. Per la seva banda, les patronals bancàries (AEB i CECA) hi estan a favor, tot i que reconeixen que encara no hi ha detalls sobre quins llindars de renda o qui afectarien. José María Méndez, president de CECA, en declaracions a la Cadena SER: "Es tracta d'un context diferent, per la qual cosa potser el perímetre dels vulnerables cal definir-lo de manera diferent. És en el que estem treballant ara".
Predomini de la hipoteca fixa
Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a les hipoteques constituïdes sobre habitatges, el 28'4% de les hipoteques es constitueix a tipus variable i el 71'6% a tipus fix. La tendència dels darrers temps i la memòria de la darrera crisi han fet que en els darrers anys, cada vegada hi hagin més a tipus fix. En termes generals, la fixa està indicada per a aquelles persones que busquen garantir-se una quota fixa durant tota la vida de la hipoteca (20-30 anys). Si no som capaços de suportar potencials pujades futures de l'euríbor, l'opció és aquesta. A les hipoteques variables es paga menys d'hipoteca els primers anys que amb les fixes. Per això, les hipoteques variables podrien resultar interessants per a persones que puguin suportar possibles pujades de l'euríbor i per als joves.
L'euríbor, pels núvols
L'amenaça ara més immediata és l'euríbor. L'euríbor a 12 mesos, índex a què estan referenciades la majoria d'hipoteques variables a Espanya, registra una mitjana mensual del 2,518% des de començament d'octubre, el nivell més alt des del gener del 2009. Tanmateix, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, preveu pujar de nou els tipus d'interès després d'haver-los incrementat. El BCE insisteix que aquestes mesures fiscals han de dissenyar-se de manera que no vagin en contra de la seva política monetària, que implica refredar la demanda a força de pujar els tipus d'interès per a contenir la inflació, que el mes d'agost va assolir el 9,1% a l'Eurozona. I amb tot aquest escenari, no neguen la major: el 2023 serà molt difícil. Per això els bancs preparen una resposta conjunta.
Així doncs, encara que de forma lleu, les entitats financeres temen un repunt de la morositat. Les moratòries aplicades als crèdits avalats per l'ICO els han permès esquivar aquesta bala, però la inflació i l'impacte que té sobre el poder adquisitiu de milions de famílies pot accelerar la deriva. La proposta plantejada per CaixaBank es desenvolupa al marge del Codi de Bones Pràctiques, tot recordant que durant la pandèmia es van plantejar moratòries en el pagament de les hipoteques que també estaven fora d'aquestes recomanacions.
Crítica a l'impost del govern de Pedro Sánchez
En paral·lel, també caldrà trobar una entesa entre aquestes entitats i l'actual govern espanyol. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha carregat contra l'impost temporal que el La Moncloa vol aprovar per gravar els ingressos de les principals entitats financeres a Espanya, perquè el considera "injust, distorsionador i contraproduent". El CEO de CaixaBank ho ha rebutjat, en una entrevista per a KPMG: "El sector tindrà beneficis extraordinaris i, en canvi, es recuperarà part de la rendibilitat que el sector no hauria generat durant deu anys de tipus negatius".
A més, ha indicat que el sector a Espanya, excloent l'activitat a l'estranger, encara té una rendibilitat "per sota del cost de capital", mentre que les cotitzacions dels bancs continuen "per sota del seu valor comptable". CaixaBank ja va anunciar el mes de juliol passat que els seus ingressos es reduirien al voltant de 400 o 450 milions d'euros a l'any per aquest nou impost temporal. Gortázar ha explicat que aquesta quantitat "alentirà" els beneficis del banc en la mateixa proporció", i ha ressaltat que el sector l'hauria de pagar "fins i tot si es produeix una forta recessió", una situació que "podria generar problemes d'estabilitat financera".