El Banc d'Espanya augura que l'economia espanyola s'expandirà, amb creixements del 2,7 % el 2016 i del 2,3 % el 2017. Però, tot i aquestes bones dades, també considera que els riscos a la baixa són ara més grans que fa uns mesos i que, per tant, poden generar dubtes sobre les futures polítiques econòmiques que pugui posar en marxa el pròxim govern espanyol.

Al seu últim butlletí econòmic, que inclou una actualització de les previsions per a aquest any i el vinent, l'entitat avança també que l'economia s'ha desaccelerat lleugerament en el primer trimestre, en créixer un 0,7 % davant del 0,8 % del trimestre anterior.

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha explicat que aquest alentiment no és imputable a la incertesa política, tècnicament molt complicada de mesurar, sinó a la pèrdua d'impuls de factors que van afavorir el creixement l'any passat.

Segons les projeccions del Banc d'Espanya, l'economia s'anirà desaccelerant a mesura que perdin força algunes qüestions de caràcter transitori com l'abaratiment del petroli, la depreciació de l'euro durant 2015, la moderació dels costos de finançament o la rebaixa fiscal del passat exercici.

La desacceleració suposa que l'economia creixerà cinc dècimes menys aquest any i quatre dècimes menys el següent, encara que això és compatible amb el fet que es continuï creant ocupació a "taxes elevades" (2,3% el 2016 i 1,9% el 2017), la qual cosa permetrà baixar la taxa mitjana d'atur anual per sota del 19 % el 2017.

El creixement pot anar a la baixa

No obstant això, l'entitat reconeix que hi ha perills que poden modificar a la baixa aquestes projeccions, que es tradueixen en una falta de govern prolongada, ja que els dubtes sobre la política econòmica poden incidir negativament en les decisions de despesa de famílies i empreses, cosa que pot tenir una influència significativa sobre el creixement.

Segons l'opinió del Banc d'Espanya, aquest risc només es conjurarà si es dóna prioritat al procés de reducció del dèficit públic, "essencial per mantenir la confiança", i si es persevera en l'aplicació de reformes estructurals que redueixi les vulnerabilitats de l'economia i permeti millorar la capacitat de creixement.

L'entitat preveu que el dèficit públic el 2016 se situï en el 4,4 % del PIB i caigui fins al 3,4 % el 2017, percentatges que superen els objectius compromesos amb Brussel·les en el 2,8 % del PIB per a aquest any i en l'1,4 % per al següent.

En l'àmbit exterior també hi ha riscos econòmics que vénen de les debilitats que tenallen el creixement mundial, sobretot en alguns mercats emergents, i per l'augment de les tensions geopolítiques.