El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno investiga CaixaBank com a persona jurídica per un delicte de blanqueig de capitals. El jutge atribueix a deu sucursals pròximes al polígon Cobo Calleja, a Fuenlabrada (Madrid), haver ajudat suposadament trames xineses com Emperador i Snake a blanquejar diners. Aquest procés deriva del relacionat amb el banc xinès ICBC. 

En una interlocutòria, el magistrat explica que els directors de les sucursals implicats van permetre l'ús de testaferros i activitats econòmiques no justificades amb repetició d'un patró falsari d'ingressos en efectiu per eludir Hisenda i sense controlar els clients. Segons el document, les sucursals de Caixabank haurien desatès diversos requeriments judicials sobre clients que van seguir transferint 31,7 milions d'euros. 

El titular del Jutjat Central d'Instrucció 2 considera que les oficines investigades, directius i empleats van actuar presumptament "com a canals de blanqueig de les esmentades organitzacions, encara quan podien sospitar que els seus clients estaven immersos en activitats il·lícites de frau del qual procedien les ingents imposicions en efectiu que realitzaven".

Després de conèixer-se la investigació a CaixaBank com a persona jurídica, l'entitat ha emès un comunicat en què nega "qualsevol tipus de col·laboració o participació" en el delicte de blanqueig descrit i ha subratllat que té "una forta i compromesa cultura de compliment normatiu" i que "compleix i ha complert sempre la normativa vigent en matèria de prevenció". El jutge ha citat l'entitat el 26 d'abril a les 10.30.

Investigació a ICBC

Segons la interlocutòria, arran de la investigació a ICBC (Industrial And Comercial Bank Of China) per conductes de blanqueig al servei d'organitzacions criminals de ciutadans xinesos, el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil i el SEPBLAC van detectar comportaments irregulars de determinades sucursals de CaixaBank de 2011 a 2015 per ajudar presumptament a persones físiques i socials de nacionalitat xinesa a aprofitar-se dels guanys il·lícits de les seves defraudacions i contraban de mercaderia.

Aquestes organitzacions generaven unes massives remeses de diners en efectiu procedents de delictes contra la Hisenda Pública, i en menor mesura contra la Propietat Industrial i contraban "en la bancarització del qual sense riscos de ser descoberts, aprofitament i ajuda per transferir els seus fons a la Xina han intervingut entitats bancàries com CaixaBank i ICBC Sucursal Espanya".

Segons el jutge Morenor, entre els anys 2013 i 2015 diferents jutjats de localitats de Madrid i de l'Audiència Nacional que investigaven els casos 'Emperador' i 'Snake', entre d'altres, van realitzar diversos requeriments les sucursals del banc per esbrinar el patrimoni il·lícit dels clients investigats.

Cas omís a les advertències

Les sucursals implicades, remarca el magistrat, "van fer cas omís" al fet de tractar-se de clients requerits per jutjats i fiscalies, i "van auxiliar els titulars de comptes en l'aprofitament dels seus guanys il·lícits, bancaritzant els diners sense indagar el seu origen, acceptant qualsevol paper o justificació que se'ls presentava i facilitant la seva transferència en imports petits que no havien de ser comunicats al Banc d'Espanya".

Aquests requeriments judicials, afegeix el jutge de l'Audiència Nacional, "van ser desatesos per CaixaBank, que no va activar cap comunicació o alarma respecte al client en qüestió" i "no va implementar les mesures necessàries de prevenció".

És més, acusa els empleats i directius de les sucursals de "desatendre les seves obligacions de control i permetre que s'operés com un grup organitzat". "La desatenció als requeriments judicials va ser un dels errors més greus en el sistema de control", afirma.

L'informe del SEPLBAC destaca que entre 2013 i 2015 el nombre de clients de CaixaBank que han estat objecte de requeriment judicial per delicte de blanqueig, i que han realitzat transferències per valor de 99,1 milions d'euros a la Xina i Hong Kong, són 193 (76 persones físiques i 117 societats limitades).

A la interlocutòria, el jutge destaca que no es van realitzar exàmens especials després de rebre els requeriments judicials, ni tampoc comunicació al SEPBLAC, respecte de 165 d'aquests 193 clients, que van continuar operant, transferint un total de 31,7 milions d'euros.

Imports inferiors a 50.000 euros

Les organitzacions investigades dividien les remeses de diners procedents dels seus guanys il·lícits en quantitats més petites, entre 20.000 i 35.000 euros. De vegades es produïen ingressos d'efectiu simultanis el mateix dia, hora i quantitat entre diverses societats aparentment desvinculades entre si i realitzades pel seu administrador de perfil testaferro.

Respecte a les transferències a la Xina i Hong Kong, el jutge considera que els directius i empleats de les sucursals investigades "eren coneixedors dels saldos diaris que es transferien i que els seus imports eren sempre inferiors a 50.000 euros amb la finalitat d'eludir l'obligació de declarar-les conforme a la normativa del Banc d'Espanya i romandre així els moviments ocults per al seguiment de les operacions de tràfic de divises".

Per al jutge Morenor, els fets relatats descriuen greus errors del sistema de control per a la prevenció del blanqueig de capitals que s'havia posat de manifest des de 2013 i que eren coneguts per tot el personal directiu de l'entitat CaixaBank, "i en especial pel qual va ser el seu responsable de compliment normatiu al temps dels fets".

És per això que el magistrat considera procedent incloure a l'entitat com a persona jurídica, sense perjudici dels indicis de responsabilitat descrits a les deu sucursals investigades, per fets aliens comesos pels seus empleats i directius, basats en la responsabilitat "in elegendo, in vigilando o in instruendo" dels administradors respecte als fets comesos pels seus empleats.