AstraZeneca, en col·laboració amb el Centre d'Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (CRES-UPF), ha celebrat la primera edició del 'I European Forum. Speeding up innovation to patients'. Un acte que ha reunit representants de l'administració sanitària i entitats de l'àmbit de l'economia i la salut per reflexionar sobre els reptes i oportunitats per accelerar l'arribada de la innovació als pacients a Espanya i a Europa.

Des que un nou medicament és autoritzat per l'Agència Europea del Medicament (EMA), cada Estat membre de la Unió Europea duu a terme un procés propi per incorporar-lo dins del seu sistema de salut. Malgrat que el dret comunitari europeu estableix que aquest termini no ha de superar els 180 dies, el cert és que se sobrepassa àmpliament en la majoria de països. En el cas d'Espanya, des que l'EMA aprova un tractament fins que es troba disponible per als pacients transcorren una mitjana de 629 dies, segons l'últim informe anual Indicadores d'Accés a Teràpies Innovadores a Europa 2022 (W.A.I.T. Indicator).

El doctor César Hernández, director general de Cartera Comuna de Serveis del SNS i Farmàcia del Ministeri de Sanitat, ha destacat que el retard en l'accés als medicaments és un problema global i ha fet una crida a la "col·laboració entre els diferents països europeus per trobar solucions conjuntes per fer front a un problema comú i treballar per fer més senzill el procés d'avaluació i introducció de nous fàrmacs. És necessari fer el sistema més eficient i sostenible i analitzar tot el sistema en el seu conjunt per trobar les vies que ens permetin millorar tant l'avaluació terapèutica com l'avaluació econòmica".

Per la seva part, la directora d'Assumptes Corporatius i Accés al Mercat de AstraZeneca, Marta Moreno, ha subratllat la necessitat que "els sistemes de salut comprenguin el gran valor que aporta la inversió en avenços científics i tecnològics per millorar la salut de la població, reduir la càrrega assistencial i configurar un model sociosanitari més eficient i sostenible. Durant la pandèmia vam veure que quan hi ha un compromís compartit per fer front un problema de salut pública és possible accelerar la introducció de medicaments innovadors. A AstraZeneca tenim la ferma voluntat de formar part del debat europeu per garantir que els pacients d'Espanya i de tot el món poden accedir als millors tractaments. Perquè no podem viure en un món a dues velocitats: un ritme trepidant en el desenvolupament d'innovació científica i un retard urgent en la seva introducció en els sistemes de salut".

La jornada ha comptat amb la participació de representants de diferents països europeus que han compartit algunes pràctiques que s'estan duent a terme per accelerar la introducció de nous fàrmacs. En el cas d'Alemanya hi ha un sistema pel qual es dona accés de manera immediata als nous medicaments des que són autoritzats per l'EMA mentre es decideix el finançament, un termini que dura una mitjana de 128 dies.

A Espanya, per autoritzar un nou medicament s'atén especialment la seva utilitat terapèutica i el seu grau d'innovació, a més de l'impacte pressupostari. En aquest sentit, representants de l'administració pública de Madrid, Andalusia i Catalunya han plantejat diferents proposades per harmonitzar i afavorir l'equitat en l'accés a la innovació a tot el territori i fer més eficient el sistema sanitari, apostant per l'impuls de la medicina de precisió, la col·laboració publicoprivada i la consolidació d'un registre de pacients comú per generar coneixement i reduir incertesa en l'avaluació dels medicaments.

Així mateix, una de les qüestions que ha centrat el debat ha estat el temps de protecció de la innovació. La proposta de la Comissió en matèria de protecció dels medicaments innovadors redueix el temps actual de 8 a 6 anys, afegint una sèrie de condicionants. Aquesta reducció pot comportar una limitació de l'accés a nous fàrmacs per part dels pacients europeus, ja que es desincentiva la ciència d'avantguarda i la investigació en limitar les possibilitats de comercialització en exclusiva.

Els experts han recordat la necessitat de treballar units perquè aquesta nova legislació assoleixi el seu objectiu de garantir un accés equitatiu i oportú per a tots els pacients i, al seu torn, incentivi la innovació farmacèutica i protegeixi tots els actors de la cadena del medicament, tant públics com privats. Per a això, els participants han coincidit que és necessari fomentar el diàleg i la confiança entre totes les parts implicades per donar resposta a les necessitats del sector de la salut i, sobretot, integrar la perspectiva del pacient a totes les decisions polítiques.