El conseller de Salut del Govern, Josep Maria Argimon, ha assegurat que si la situació epidemiològica millora en les pròximes setmanes o mesos el Govern haurà de deixar d'exigir el certificat Covid per entrar a interiors. Així ho ha dit el conseller en la presentació de la 84 Revista Econòmica de Catalunya al Col·legi d'Economistes de Catalunya on també ha comentat que la població fa un any que viu enmig d'incerteses i ha reconegut que aquest fet és "frustrant".

Seguint amb la pandèmia, Argimon, ha tornat a insistir que la Covid ha afectat les persones més vulnerables i ha generat desigualtats que, alhora, ha tingut un gran impacte sobre la salut dels ciutadans. El conseller també ha assegurat, com és previsible, que la Covid marcarà un abans i un després, sobretot perquè no s'esperava que tingués tanta virulència. 

En la presentació de la revista també ha participat el nou degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Carles Puig de Travy ha donat la benvinguda a l’acte destacant que “la Revista Econòmica de Catalunya s’edita des de l’any 1986 en català i pretén ser un instrument que el Col·legi d'Economistes de Catalunya aporta a la societat a l'hora de reflexionar sobre els principals reptes que té l'economia catalana” i afegint que “sense economia no hi ha salut i sense salut tampoc hi ha economia”. 

Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Revista Econòmica de Catalunya Guillem López Casasnovas ha presentat la Revista Econòmica de Catalunya 84, el qual se centra a analitzar l’impacte diferencial pel que fa als diferents sectors productius, l’estat del benestar o els subgrups de població que han tingut les mesures restrictives de confinament i distanciament social imposades arran de l’esclat de la Covid-19 i que van donar pas a una forta recessió econòmica i una lenta recuperació. Els diversos autors participants en la Revista Econòmica de Catalunya 84 coincideixen que s’han agreujat el nivell de cohesió social i les desigualtats en ingressos, educació o de salut prèvies a la pandèmia en la major part dels països del món. 

Què es pot trobar a la revista?

A continuació, Joan Gil, professor a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i investigador afiliat al Barcelona EconomicAnalysis Team (BEAT) i Judi Vall, l’economista, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona i secretària del Consell de Redacció de la Revista Econòmica de Catalunya han presentat les principals conclusions dels 8 articles de la revista.  

En el seu article, Nuria Moreno-Manzanaro i Inmaculada Ordiales repassen els principals efectes econòmics i socials que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 en la població espanyola, afectada de manera desigual, i exposen les principals mesures de política econòmica introduïdes per reduir els efectes adversos de la recessió econòmica. D’altra banda, Lídia Farré analitza l’impacte de la pandèmia sobre les desigualtats de gènere en el mercat laboral. La preocupació pels efectes distributius ha dut la professora Olga Cantó a realitzar una primera avaluació de com ha impactat la pandèmia en la distribució de la renda de les llars i quina ha estat la capacitat de les polítiques públiques de compensació de rendes per frenar la pobresa i mantenir la cohesió social. 

Des d'una perspectiva similar, però des d’una recerca pionera a escala mundial duta a terme per Oriol Aspachs, Rubén Durante, Alberto Graziano, Josep Mestres, José G. Montalvo i Marta Reynal, consistent en la utilització de dades bancàries, massives, anonimitzades i en temps real, s’examina l’impacte de la crisi econòmica associada a la COVID-19 sobre la desigualtat salarial i el paper mitigador que han jugat les transferències públiques. Pel que fa a les desigualtats en salut, l’article d’Anna García Altés i Neus Carrilero fa una profunda mirada al conjunt dels efectes de la pandèmia sobre les desigualtats en salut fortament influenciades pels determinants socials de la salut. El treball de Xavier Bartoll-Roca s’ocupa d’analitzar la relació entre recessió econòmica i les desigualtats en salut mental. A més, Guillem López-Casasnovas ofereix en un article algunes pistes de com construir efectivament referències contrafactuals per validar empíricament alguns supòsits sobre la pandèmia. 

Finalment, un altre dels autors de la REC 84, Raül Ramos, catedràtic de la Universitat de Barcelona i investigador al Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional, ha parlat a l’acte de presentació de la revista de les desigualtats educatives durant la pandèmia, tema que ha centrat el seu article, subratllant que “sense educació no hi ha economia i sense educació hi ha menys salut”. Ramos ha explicat que “a l’article reflexiono sobre fins a quin punt les desigualtats educatives han estat afectades per les restriccions adoptades per frenar la pandèmia (tancament escolar) i examino què es pot fer des de les polítiques públiques per millorar els resultats educatius”.