Després de 25 anys com a líder sindical de la Unió General de Treballadors (UGT) a Catalunya, Josep Maria Álvarez, s'ha imposat en la votació per a secretari general del sindicat UGT a nivell espanyol en el 42º Congrés que s’ha celebrat entre el 9 i el 12 de març a Madrid. Amb 306 vots dels 601 delegats que han acudit a la jornada, Álvarez serà el successor del secretari general, Cándido Méndez. El marge de la victòria no ha estat ample: ha vençut al candidat oficialista, Miguel Ángel Cilleros, per sols 17 vots. Ho vaticinaven els avals previs a les candidatures, al llarg d’una vetllada marcada per la sensació de desorganització i canvis d’horaris constants –on la votació ha començat a la 1h, per allargar-se fins a les 5h–.

"S'ha posat de manifest que la catalanofòbia a la UGT no funciona, això és una bona notícia per a Catalunya i per Espanya. Amb menys catalanofòbia, les possibilitats d'entesa [entre els dos territoris] estaran més a l'abast". A escassos minuts de conèixer el resultat de les votacions, així responia Álvarez a les crítiques que havia rebut al llarg de tota la campanya, per ser defensor del dret a decidir. El vencedor partia de partia de 308 suports, i Cilleros amb 248, de forma que aquests 60 vots podia decantar la balança. Eren els avals del tercer candidat, Gustavo Santana, que no ha aconseguit superar el percentatge del 25% i restava eliminat.

Álvarez s'abraça amb un company i amic de candidatura / Estefania Molina

Així i tot, Santana no havia volgut integrar-se en cap candidatura, de forma que la incògnita sobre on anirien els seus partidaris s'ha perllongat al llarg de tota la nit. A més, la tensió s’havia mantingut a causa del suport velat que el candidat Cilleros havia rebut per part de la direcció, i qui havia intensificat la seva campanya en la darrera setmana. Per la seva banda, el nou cap sindical ha volgut adreçar unes paraules al "parlament espanyol" per dir-los que hi havia majoria suficient per a articular un govern d'esquerres, instant-los a fer-lo possible.

Adéu, Méndez

Amb 22 anys al capdavant de l’executiva, Méndez deixa la direcció de l'organització. Això, després d'haver pronunciat un darrer discurs de comiat durant la jornada de dimecres, en un gest que mostrava el seu favor cap a  Cilleros. “Volem una reforma de la Constitució, però en el marc d’aquesta”, va dir Méndez en el seu adéu al·ludint a la defensa del dret a decidir que ha fet Àlvarez. No eren unes paraules arbitràries. Cilleros havia estat interpel·lat per una periodista, en la seva arribada a la seu del sindicat, com el “candidat oficial” i velat de l’executiva.

“Seran els delegats i les delegades els qui amb el seu vot decidiran el relleu”, va indicar Cilleros. “ara bé, tampoc m'amago que he estat còmplice de la gestió en l'última etapa de la confederació”, va afirmar. De fet, ell també és partidari de la unitat d’Espanya. Així, la polèmica sobre el suport d’Álvarez al dret a decidir hauria “pogut ser usada” per alguns per erosionar la seva candidatura, com ell mateix havia expressat en algunes entrevistes. Tanmateix, Pepe, com li diuen els amics, no és independentista.

El suport del Metall

“Ferroviari curtit en l’acció sindical de trinxera”, com li agrada definir-se, Álvarez va néixer a Astúries l’any 1956, i va arribar a Catalunya el 1975, amb només 19 anys. Va entrar a treballar a la companyia La Maquinista Terrestre i Marítima, i l’any següent va ser escollit com a secretari d’Acció Sindical de la seva empresa. Es va iniciar a la UGT com a secretari d’organització de la Federació del Metall el 1980. Precisament, seria gràcies a aquesta secció que va ocupar els primers anys de la seva carrera com a sindicalista, la causa perquè podria haver-se imposat en la votació. Ell havia estat de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, que és concretament el sindicat amb més afiliació de la Confederació, juntament amb la Federació de Serveis Públics. I són aquestes les qui havien demostrat major suport cap al candidat català.

Així, l’any 1988 va revalidar com a secretari d’organització de la federació del Metall de la UGT de Catalunya i membre del comitè confederal. Va ser l'any 1990 quan va esdevenir secretari general del sindicat, i va revalidar en el càrrec fins a set vegades, fins a aterrar a Madrid, com a nou cap. 

Els companys envolten Álvarez després de conèixer el resultat mentre criden "UGT, UGT"  / Estefania Molina

Artífex del català 'sindical'

A Catalunya serà recordat pels esforços en favor de la normalització de la llengua. Ell va fundar el Servei Lingüístic al sindicat, va considerar el català com a vehicle de cohesió social i d'importància en l'entorn laboral. Alhora, des de l'any 1995 és membre del Consell Social de la Llengua Catalana, i ha impulsat projectes, com ara "Les notícies de llengua i treball" i les Jornades Llengua, Treball i Societat. També ha estat assessor de la companyia Endesa, a més d' altres activitats relatives al món laboral.

"Independentista"

Tanmateix, durant les darreres setmanes, Àlvarez s'havia hagut de defensar sobre la qüestió del dret a decidir. "No crec que aquest fet estigui perjudicant la candidatura", assegurava el candidat. "Em preocupa més què passarà amb la UGT a partir de dilluns", va dir. Així i tot, va deixar palès que l'organització sindical espanyola no canviarà els seus posicionaments, com tampoc ho havia fet la catalana. "En cap de les més 2.500 esmenes presentades davant del congrés està aquest punt", explicava el ja líder de la UGT a Espanya.